L’Olot va fallar en el dia menys indicat. El conjunt de la Garrotxa rebia el cuer de la taula, l’Oriola, després d’encadenar nou jornades sense perdre –estava a una de sola d’igualar el seu sostre en la categoria– i amb la possibilitat de fer un pas, ara sí, endavant en la classificació per situar-se a només dos punts del play-off d’ascens, encara un somni per a tot el club i el seu entorn. Solano va avançar els del Baix Segura en el 39, però només cinc minuts després el col·legiat va assenyalar una pena màxima sobre Natalio que havia de culminar la reacció fulgurant i apagar el petit incendi generat. Hèctor Simón, qui si no, va assumir la responsabilitat com ho havia fet en els tres llançaments des dels onze metres anteriors aquesta temporada, però el de Llançà va fallar i es va esvair la reacció.

El capità de l’Olot no fallava cap pena màxima des del 5 de març del 2017, quan l’equip competia a tercera. L’empordanès va veure com Tato Burgada, el porter de la Muntanyesa, li aturava el penal, però, en el refús, el mateix Hèctor va fer gol. Des de llavors, el migcampista havia encadenat cinc llançaments sense error, dos el curs 2018/19, tots contra l’Alcoià, i els tres que enllaçava en la campanya actual contra l’Ebre, el Cornellà i el Sabadell. En total, Hèctor Simón ha llançat dotze penals defensant la samarreta de l’Olot –vuit a segona B i quatre a tercera– i, curiosament, el primer que va llançar el va enviar al pal en un duel contra el Reus en el curs que els olotins van baixar a tercera (2015/16). Amb Marc Mas a la plantilla, Simón va compartir el protagonisme amb el silenc a l’hora de llançar els penals, un rol que, tot i l’errada de l’última jornada, podria mantenir l’actual pitxitxi de l’Olot.