El Girona no compareix a Sòria
Primera derrota de Pep Lluís Martí en una nit per oblidar al camp del Numància, amb l’equip desconnectat durant la major part del partit i sense capacitat de reacció
El porter, que va regalar l’1-0 (14’) i va fer el penal del 2-0 (90’), va ser el visitant més desafortunat
Numància 2 Girona 0
GOLS:1-0 (14’) Higinio. 2-0 (90’) Guillermo, de penal.ÀRBITRE:Iglesias Villanueva, del col·legi gallec.Targetes grogues:Al porter suplent Juan Carlos (60’), Iván Calero (71’), Escassi (76’), Alex Sola (80’), Gus Ledes (85’) i Guillermo (94)’, del Numància; i a Gumbau (36’), del Girona.Targetes vermelles:Cap.ÀRBITRE VAR:Ais Reig (col·legi valencià).PÚBLIC:2.634 espectadors a l’estadi de Los Pajaritos. VISITANT: Juan Carlos Maffeo Alcalá Juanpe Brian Oliván GumbauEl Girona té capacitat per desequilibrar la majoria de rivals per qualitat i talent sempre que abans sigui capaç d’igualar altres conceptes tant o més importants com són la intensitat, la voracitat o l’ambició. Ahir, els de Pep Lluís Martí van tastar el xarop de la derrota perquè no van arribar ni a la sola de la sabata del Numància en quilòmetres i suor. Que els locals veiessin mitja dotzena de targetes i els visitants només una, ja va ser prou indicatiu que a Los Pajaritos es va jugar al ritme que l’equip de casa va voler. I que un equip va anar a 120 per hora i l’altre no va passar de 80. Dues velocitats diferents que van determinar el desenllaç d’un enfrontament que, amb els dos equips jugant al límit, el Girona hauria de guanyar la gran majoria de les vegades. Malgrat les errades de Juan Carlos, que va tenir un malson de partit regalant l’1-0 i provocant el penal del 2-0. Enmig, però, hi va haver una hora llarguíssima d’incompareixença de l’equip gironí sobre la gespa numantina.
A remolc de seguida
Tot i que Pep Lluís Martí va sortir amb un onze molt ofensiu, el Girona va saltar a la gespa absolutament desconnectat. Amb Granell, Gumbau, Jairo, Borja, Samu Saiz i Stuani no n’hi va haver prou ni tan sols perquè els gironins inclinessin el camp cap a la porteria de Dani Barrio davant un rival molt vulgar, per molt que es vulgui vendre que a segona A tothom és capaç de fer rellotges. L’única cosa que va fer el Numància va ser posar-hi més intensitat, cosa que tampoc va costar gaire veient l’empanada amb què va sortir el Girona, com si s’hagués cregut que la victòria havia de caure per la diferència de pressupost.
L’errada del porter Juan Carlos en l’1-0 va ajudar encara més a fer que el partit s’enfangués una mica més per als interessos gironins. El de Guadalajara no va aturar gens bé una centrada aparentment inofensiva des de l’esquerra i Higinio es va trobar amb una situació idíl·lica, gairebé sense voler, que òbviament no va desaprofitar. No s’havia jugat ni tan sols un quart d’hora i el Girona ja havia de gestionar el pitjor dels guions possibles. I li va costar un grapat de minuts més que es visualitzés que els de Pep Lluís Martí fessin un pas endavant. Perquè després de l’1-0, els visitants van quedar mig estabornits i no van trobar la fórmula per agafar el comandament per aconseguir que el Numància fes un pas enrere. La primera part es va acabar jugant al ritme que a l’equip de Soria li va donar la gana: va tancar files, va tallar contínuament el partit i no va tenir cap pressa, perquè el que més li interessava era que no passés absolutament res.
I així es va arribar al descans, amb dos projectes de xuts de Samu Saiz, un intent de Borja García de reclamar un penal i alguna picabaralla de Stuani amb els centrals locals, que van tenir més feina que la nova parella de Pep Lluís Martí (Alcalá i Juanpe, que va deixar Ramalho a la banqueta), però que tampoc van tenir una jornada intensa en la primera meitat. Al Girona li va faltar de tot: projecció des dels laterals, creació dels mig centres i desequilibri dels mitjapuntes. Van ser 45 minuts llençats a les escombraries.
Reacció mínima
Sense canvis en el descans, el panorama no es va arreglar després de la represa. Martí va deixar els onze mateixos jugadors sobre la gespa, però el Girona va continuar amb els mateixos defectes dels primers 45 minuts. Fins i tot potser amplificats perquè el temps va començar a volar en contra dels blanc-i-vermells, que ahir van vestir de negre, igual que el partit que estaven fent. El tècnic gironí, habitualment ràpid a l’hora de reaccionar, va trigar 20 minuts a moure la banqueta. Jairo Izquierdo, que va fer un partit intranscendent com molts dels seus companys, va deixar el lloc a Gual, que la primera pilota que va tocar va ser una assistència a Stuani, que va fallar el que no sol fallar. Poc després va sortir Gallar, que va acabar el partit sense canviar l’estadística d’haver marcat més gols aquesta temporada amb l’Osca (un) que amb el Girona (zero). Martí ni tan sols va fer el tercer canvi. Probablement no hauria servit de res. Els visitants van acabar partint l’equip amb un 4-1-4-1, però els locals es van plantar bé sobre la gespa i van avortar un rere l’altre tots els intents dels gironins. Stuani, Samu, Borja i Gallar haurien pogut fer l’1-1, que possiblement hauria significat un canvi radical en l’estat d’ànim dels dos equips, però el Girona no va aconseguir trobar les xarxes de la porteria de Dani Barrio i cada minut que va passar era un punt més d’energia per als futbolistes locals i un punt més de neguit per als gironins, que van acabar rebent el 2-0.
SENSE ESMA
Els visitants, inoperants, van llençar la primera part sencera a les escombrariesSENSE REACCIÓ
Amb Gual i Gallar, els visitants van crear més perill, però van topar amb el porterAMBICIÓ DIFERENT
El Numància va jugar amb una o dues marxes més i va lluitar molt més pel triomfMINUT A MINUT
12’ Jugada llarga del Numància que finalitza Curro des de lluny amb un xut desviat.Publicat a
Notícies
Dilluns,6 maig 2024