Girona

JANDRO CASTRO

EXJUGADOR DEL GIRONA DURANT ELS CURSOS 2010/11 I 2014/15

“Borja García i Samu Saiz són jugadors diferencials”

“Per plantilla, jugadors i pressupost, el favorit és el Girona, però això no juga ni el dijous ni el diumenge i s’haurà de demostrar”

“El Girona era un grup de jugadors molt bons però ara s’ha format un equip”

Amb un davanter com Stuani, que saps que sempre està a punt per rematar o aprofitar l’errada del rival, tot és més fàcil

Jandro Castro (27/02/79, Mieres) és un referent per a molts aficionats del Girona gràcies a la qualitat mostrada en les cinc temporades vestint la samarreta del club i el seu compromís. El mitjapunta, meravellat per les actuacions recents de Borja García i Samu Saiz, és optimista de cara a la final del play-off que els gironins disputaran contra l’Elx, un dels seus exequips.

Seguint les evolucions del Girona, com l’ha vist i com el veu?
Al Girona li va costar molt a l’inici del curs. Sempre costa quan es baixa de primera a segona, jo ho vaig viure amb el Celta i l’Alavés. La segona A és una categoria molt dura però amb Francisco han trobat una estabilitat i una forma de jugar, de ser un bloc com a equip. Les individualitats, està clar que et fan guanyar partits, però el Girona ha millorat, sobretot, defensivament i com a equip. Abans era un grup de jugadors molt bons però ara s’ha format un equip.
Diu que va viure dos descensos a segona i va haver d’adaptar-se de nou a plata. A més amb el Celta puja l’any següent?
El curs 2004/05 amb el Celta em recorda aquest del Girona. Llavors no hi havia play-off i havies de quedar entre els tres primers per pujar. Vam començar molt malament i en la primera meitat de la lliga no estàvem ni entre els cinc primers. Després vam tenir una bona ratxa però és complicat el fet de baixar.
Quatre tècnics diferents i ha estat Francisco, amb poc temps, qui l’ha encertat?
És el que té tenir les coses clares, saber de quina plantilla disposes, a què jugues… No dic que els altres no ho tinguessin, però Francisco ha trobat la tecla de com jugar. Li ha sortit bé i, a més, ha tingut una mica de sort, tot i que s’ha de buscar. Ara mateix el Girona és favorit per pujar, tot i que en un play-off tot és complicat, l’Elx també és un gran equip i té un gran entrenador.
A Francisco el coneix bé?
Vam coincidir dos anys al filial del València. Ja era un líder però érem molt joves i estàvem per altres coses. Me n’alegro que li vagi bé i a sobre al Girona.
És la clau aconseguir el punt òptim en el moment decisiu?
Han arribat molt bé al play-off. En el duel al camp de l’Almeria l’equip va estar molt bé i va saber què fer en tot moment. El gol matiner els va donar molta vida i es va poder jugar d’una altra manera, però s’ha de ficar i el Girona ho va aconseguir.
Va jugar dos ‘play-off’ amb el Girona sense la pressió d’ara. Com canvien les coses, no?
Els dos play-off, ningú s’esperava que els juguéssim, ja que veníem de dos anys complicats en què vam estar a punt de baixar a segona B. Ningú s’esperava jugar les eliminatòries d’ascens i la pressió era diferent. No vam pujar però vam posar les bases de l’actual Girona, o del que va acabar pujant. Ara la pressió hi és des del començament i segurament això ha jugat en contra dels futbolistes i del club, ja que és complicada de portar si els resultats no són els desitjats. Per sort s’ha aixecat el vol, ha arribat un entrenador que els ha fet reaccionar i estan en bona disposició per pujar.
Veu el Girona favorit?
L’Elx és un gran equip i té un entrenador que encadena molts anys al club i sap què li pot donar el seu equip i què vol per als seus jugadors. Va classificar-se en l’últim sospir i ha eliminat el Saragossa, això dona confiança. A més, la plantilla de l’Elx recorda que va vèncer en els dos partits de lliga al Girona i això als dos bàndols es tindrà en compte. Per plantilla, jugadors i pressupost, el favorit és el Girona, però això no juga ni dijous ni diumenge i s’haurà de demostrar.
Va jugar un curs a l’Elx en un any molt complicat per vostè?
Sí, va ser un any estrany i complicat per mi. Ja està oblidat però vaig estar molt a gust a la ciutat d’Elx i intento quedar-me sempre amb les coses positives dels equips on he estat. Allà també n’hi va haver, així que els segueixo com a exequip i espero que els vagi bé sempre, tot i que en aquesta ocasió vaig amb el Girona.
Després de la mala experiència s’encreua en el camí el Girona.
Després del mal any a Elx me’n vaig al Girona després que Raúl Agné em fitxés i apostés per mi. M’insisteix i em posa al camp donant-me tota la confiança i tot em surt bé. Vaig estar a gust, tant a nivell esportiu com a nivell personal i per mi el Girona és el meu equip. Els meus fills es van criar allà i sempre que podem ens hi escapem, ja que hi guardo amics com en Galiano, en Jota i diversos jugadors de la plantilla com Granell, Ramalho, Aday… m’encantaria que pugessin.
Un dels canvis a millor del Girona recentment és el punt de sincronització entre Borja García i Samu Saiz?
Sempre he dit que els bons jugadors han d’estar al camp. Hi han de ser sempre que rendeixin i que a l’equip li vagi bé. El Girona té altres grans jugadors com Gallar, Jonatan Soriano, etc., però tots no poden jugar. Samu i Borja, juntament amb Aday i Jairo ho estan fent molt bé. Els dos primers són diferencials i això li va molt bé a Stuani.
Un pas endavant dels dos amb sacrifici defensiu i entrega?
El jugador ha de posar tot el que té al servei de l’equip. L’equip no pot jugar per a un o dos jugadors, això només ho pot fer Messi. La resta s’han d’adaptar a tot però és cert que Samu i Borja estan demostrant la seva qualitat i en els partits del play-off han estat determinants.
Jugadors similars al Jandro futbolista. S’hi sent identificat?
Sí, juguem en la mateix posició tot i que cadascú té les seves característiques. A mi i a en Borja ens han comparat molt, els dos tenim les nostres qualitats però amb matisos. Samu és més diferent d’en Borja García, ja que pot jugar per la banda, a més de centrat, i té més recorregut, però Borja, més qualitat. Es complementen de meravella i quan ajunten les seves virtuts passa el que passa al camp.
I amb Stuani, tot és més fàcil?
Els tres anys que porta Stuani al Girona són increïbles. És molt complicat marcar 31 gols a segona A, però és que a primera en va fer 40 en dues temporades. És una bogeria. Amb un davanter com Stuani, que saps que sempre està a punt per rematar o aprofitar l’errada del rival, tot és més fàcil. L’encert el té qui el fitxa i el mateix Stuani per tot el que està fent.
L’Elx no té Stuani, però sí Nino, determinant amb 40 anys?
Per treure’s el barret no tan sols pel fet d’estar a l’elit amb 40 anys sinó fer el que està fent. Ha marcat molts gols, en l’últim partit va jugar els 90 minuts i va fer el gol decisiu. Porta molts anys jugant, m’hi he enfrontat moltes vegades i el veig igual que anys enrere, que és el que crida més l’atenció. S’ha de cuidar molt ja que avui dia, si no ho fas, et passen per damunt.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)