L’Olot va empatar contra el Prat i continua sense mostrar la seva millor versió, la que el curs passat li va permetre meravellar tothom i la que el va convertir en un equip gairebé invencible, fins que la Covid-19 va aparèixer en les nostres vides. I és que els olotins han jugat ja quatre partits de lliga i només han sumat dos punts, un rèdit que el mantindrà una setmana més a la cua de la classificació del subgrup A del grup tercer. I el calendari fa pujada, amb un desplaçament a Andorra i la visita del Barça B, per posar-se al dia.

La moral dels de Raúl Garrido no passa pel seu millor moment a conseqüència dels dubtes d’un inici irregular. I en el minut 4, Artigas es va encarregar de furgar en la ferida i assestar un cop baix al conjunt garrotxí. El davanter va ser més murri que Alan Baró i va picar la pilota per damunt de la sortida de Pol Ballesté per donar avantatge al Prat, un autèntica galleda d’aigua freda que, com era d’esperar, no va caure gens bé en la parròquia local, que no trenava jugades amb claredat ni feia moure la pilota amb criteri i velocitat. Fins i tot el Prat va estar a punt de fer el segon en una nova rematada de cap d’Artigas i una posterior de Padilla (19’) –precisament el migcampista sí que va encertar en el minut 26, però el col·legiat va anul·lar-li la diana per fora de joc–. L’Olot, estèril en atac, va acabar el primer acte abatut i mirant el cel buscant les solucions que no acaben d’arribar tot i els canvis de dibuix aplicats pel seu tècnic –Garrido va deixar enrere el 3-4-1-2 per jugar amb un 4-3-3.