El lateral Alberto Benito va rebre la pilota al mig del camp. Va anar avançant i ningú no li entrava. Llavors, quan ja s'aproximava a l'àrea, va tenir un d'aquells rampells que et travessen l'enteniment i va pensar: “Per què no?” Va etzibar una canonada inaturable i Santamaría, sota la porteria, no va poder fer altra cosa que no fos contemplar com la pilota entrava arran de l'escaire. Era el minut 89 i Alberto Benito acabava de fer història. Havia marcat el primer gol del Reus a segona A. I, per si això no fos prou, la diana significava la victòria en un partit molt disputat, que va acabar amb els de casa buscant sense profunditat la porteria d'Èdgar. Vaja, impossible demanar un debut millor que aquest: victòria en un escenari grandiloqüent com Son Moix. “Si som on som és perquè hem tingut personalitat en estadis importants.” Això va dir Natxo González abans del partit i això van demostrar els seus pupils en la primera part. I és que, després d'un inici amb alguns dubtes a la zona defensiva, el conjunt del Baix Camp va plantar-se amb rigor davant del Mallorca i li va disputar el rol de protagonista. De fet, un cop els roig-i-negres van assentar-se al camp, era difícil discernir quin equip era un clàssic de primera i quin no. Així, després d'un ensurt –un xut de Brandon que va marxar fregant el pal (14')–, el Reus va començar a combinar i, amb moments de molt bon futbol, va sorprendre els locals. Fruit del control, els de Natxo van estar a punt d'obrir la llauna a la mitja hora de joc. La canonada de Miramón des de la cantonada de l'àrea, però, va topar amb l'excel·lent reacció de Santamaría, que va treure la pilota tot i que Raíllo havia desviat la trajectòria del xut. Després, però, arribaria un fet que condicionaria el tram final del primer temps. Migue García, superat per un Lago Junior desequilibrant, va tallar la progressió de l'extrem ivorià amb una falta i va veure la segona groga. El Reus es quedava amb deu. Amb un home menys, els del Baix Camp van patir de valent, ja que el Mallorca va pressionar. Per fortuna, li va mancar encert, i només Colunga, amb una rematada de cap, va estar a punt de trencar l'equilibri.