Girona

ÁLEX BAENA

MITJAPUNTA DEL GIRONA

“Vaig venir per pujar a primera divisió”

“Mai m’havia sentit tan a gust jugant. Em trobo més còmode una mica més lliure pel mig, i crec que el retoc tàctic va beneficiar tota la plantilla”

“El Vila-real m’ho ha donat tot i el meu desig és tornar i jugar allà, però ara estic centrat en el Girona”

De petit, lluny de casa, a Vila-real, hi va haver moments de saturació, de plorar i pensar a deixar-ho. S’hi ha de passar
Sempre m’havien explicat que a Míchel li agrada un estil de futbol com el que m’agrada a mi. Estem gaudint molt

Álex Baena Rodríguez (Roquetas de Mar, 20/7/2001) és una de les sensacions del Girona i de segona A. Amb una qualitat diferencial, està trobant la continuïtat que buscava quan va acceptar deixar temporalment el Vila-real, casa seva des que tenia onze anys.

Va celebrar l’Europa League amb una bandera de Roquetas. Per orgull o perquè fa anys que troba a faltar els orígens?
Me’n vaig anar amb onze anys al Vila-real, i sempre he trobat una mica a faltar la família, els amics i tot. També em sento molt orgullós de venir d’on vinc, del poble, de la gent d’allà. Va ser un petit acte d’homenatge.
Hi va sovint?
Sí, sempre que tinc un parell de dies lliures, procuro anar-hi, a visitar els amics i la família. I també perquè, per desconnectar del futbol, és el millor lloc.
Qui el va introduir en el futbol?
El meu germà és més gran que jo i sempre ha jugat a futbol. El meu oncle també hi jugava. Jo sempre anava a veure’ls i m’hi afegia. Em posava a jugar amb els amics del meu germà. I la meva família també és molt futbolera. Sobretot l’oncle i el germà, a part de la meva mare, que sempre m’ha acompanyat a tot arreu. Gràcies a ells, soc ara el que soc.
Va començar de molt jove?
Vaig començar amb tres anys. Allà on anava el meu germà, hi anava jo al darrere. A jugar, a entrenar, on fos. I amb sis o set anys, vaig començar a jugar amb gent més gran, a Roquetas.
Això de jugar amb gent més gran, potser li va fer bé?
Com que sempre m’ajuntava amb el meu germà i els seus companys eren més grans, em vaig acostumar a jugar per damunt de la meva categoria. I crec que sí, que m’ha anat bé, començar ja de jove així.
Va marxar molt jove al Vila-real. Van dubtar amb la família?
Al principi, tot era molt bonic, quan vaig firmar i vaig fer proves. Però és veritat que els primers mesos ho vaig passar malament. Pel fet de no estar amb la família, d’anar-me’n tan jove i no tenir ningú. Al final, però, crec que vam prendre la decisió correcta. Si tornés enrere, hi tornaria, a fer el pas, sobretot perquè la meva mare em va ajudar molt. Li estic molt agraït, de deixar-me marxar al Vila-real.
Té gravat el moment de marxar de Roquetas?
No ho oblidaré mai. El moment que surto de casa i sobretot el camí de Roquetas cap a Vila-real. Va ser molt dur, per a la meva mare, sobretot, i per a mi.
El va acompanyar la mare?
Sí. Va estar un parell de setmanes amb mi, perquè m’adaptés, i després va tornar cap a casa. Ho va passar molt malament.
I vostè, instal·lat sempre més a la residència del Vila-real?
Sí. Hi vaig passar vuit o nou anys. Molt bé, perquè té totes les comoditats. Vius millor gairebé que a casa teva. Estic molt agraït als tutors i a tothom qui forma la residència. M’han fet millorar com a persona.
A 500 quilòmetres de casa, la família podia venir gaire?
Intentaven venir cada dos caps de setmana, a veure’m jugar i estar amb mi. Si no, el Vila-real em donava un parell de dies lliures. El club s’ha portat molt bé i sempre hem tingut facilitats per veure’ns amb la família.
Hi va haver algun moment de duresa màxima, de pensar si valia la pena?
Sí. Sobretot quan era més petit, hi havia moments de saturació, de dir-me: “No puc estar tan lluny de la família, me’n vaig.” Hem tingut petites experiències de plorar, de dir: “No vull jugar més a futbol.” Però al final, entre tots, m’han ajudat, m’han cuidat i m’han animat. La família, el club, tots els entrenadors. Són coses que crec que s’han de passar.
Va anar pujant esglaons i deixant companys que es quedaven pel camí. En quin moment va pensar que vostè sí, que arribaria a dalt de tot?
Fins que no em vaig veure en la dinàmica del primer equip, fa poc més d’un any, tampoc pensava ni em veia arribant a ser jugador de la primera plantilla. Jo disfrutava, jugava. Pensava que potser un dia m’arribaria l’oportunitat, però fins que no vaig agafar la dinàmica d’estar tot el dia amb ells, viatjar i ser un més, no m’hi veia, sent un jugador professional.
Ens deia Miguel Álvarez que del juvenil va passar al B, que pocs ho fan. Era dels assenyalats...
A Miguel Álvarez, també li estic molt agraït. El considero un entrenador molt important perquè va fer millorar el meu futbol i sobretot el meu comportament i actitud dins el camp. Sí que hi ha pocs companys que passem del juvenil al B, és cert. El Vila-real no es fixa en l’edat, sinó que aposta pels jugadors, i crec que això li va bé, al club.
Això que diu de l’actitud al camp, és que s’escalfava?
Això encara ho tinc. Però crec que és la meva essència; no ho puc canviar. Sí que em va fer mirar altres coses, de no escalfar-me, protestar i estar pendent d’altres coses.
A Girona hem intuït alguna escalfada, tot i que frenant...
És que això ho tinc des de petit i costa de canviar, però miro d’anar-ho controlant. No estar centrat tant en el que hi ha més enllà del joc.
Després d’estar al primer equip, li va costar marxar l’estiu passat?
És difícil perquè era la primera vegada que sortia després de tants anys i no em veia en un altre lloc que no fos Vila-real. Considero Vila-real casa meva, i no em veia vivint en una altra ciutat amb uns altres companys. Se’m va fer una mica difícil, perquè també acabava de passar la covid i no havia fet pretemporada. Se’m va ajuntar una mica tot. Però crec que s’havia de fer un pas, perquè sabia que em costaria fer-me un lloc al Vila-real i tenir minuts, amb tants jugadors bons. El club, la família i tots plegats vam acordar que la millor opció era sortir a tenir minuts. S’havia de fer el pas i ser una mica més valent.
Per què Girona?
Vaig parlar amb el mister i em va generar molt bones sensacions. Tinc companys que havien estat aquí i sempre em van parlar molt bé del club, de la ciutat i les instal·lacions. També tinc família a Barcelona. I ningú ha tingut males paraules del Girona.
Per tant, Míchel hi va influir.
Sí. Em van quedar molt bones sensacions, i sempre m’havien explicat que li agrada un estil de futbol com el que m’agrada a mi. No vaig haver de pensar-m’ho dues vegades.
Deu haver confirmat les expectatives. Samu deia que no havia gaudit tant del joc d’un entrenador com del de Míchel.
Sí. Estem gaudint moltíssim. Al principi ens va costar connectar amb aquesta idea, també perquè som un equip jove. En el moment que vam encertar la tecla, tots vam començar a disfrutar moltíssim amb el joc, i l’afició també.
L’ha beneficiat el retoc tàctic.
Jo mai em queixaré per jugar en un lloc o altre, però és veritat que em trobo més còmode una mica més lliure pel mig, tenint més la pilota. No només m’ha beneficiat a mi; quan vam fer el retoc, crec que va beneficiar tota la plantilla. Els defenses, els carrilers, els del mig i els davanters. Crec que va anar bé fer el canvi.
Ha connectat molt bé amb Arnau, i això que no es coneixien.
No ens coneixíem, però des que vaig arribar em van parlar molt bé d’ell. Crec que és un carriler de molt bon nivell, que si vol i treballa, pot arribar a jugar tots els anys que vulgui a primera. Ens entenem molt bé al camp, i a fora tenim molt bona relació.
Està oferint el millor nivell?
Sí. La veritat és que mai m’he sentit tan a gust jugant. També és veritat que estic tenint més continuïtat. Estic content amb el nivell que estic mostrant.
Montilivi s’està rendint a les seves actuacions. Com ho rep?
La gent està molt connectada amb l’equip, i nosaltres també hem de donar-los alegries. Aquesta és la nostra feina.
Veu l’equip per arribar a dalt de tot?
Sí. Des del principi que ho tinc clar. Si vaig venir a Girona, era per pujar a primera divisió. Si no ens confiem i seguim treballant com fa quatre mesos, quan les coses no anaven tan bé, crec que tindrem moltes possibilitats d’estar a dalt i poder pujar.
Segurament s’han guanyat el respecte dels rivals de dalt.
Jo crec que fa tres mesos ningú ens tenia en compte, i ara cada cop que juguen contra nosaltres tenen aquesta por, aquest respecte cap a nosaltres. Ni fa quatre mesos estàvem tan malament ni ara som l’equip a seguir. Nosaltres hem de continuar treballant amb humilitat, com sempre hem fet.
Està obert. Ni l’Almeria és lluny.
Després de Nadal, la cosa s’ha igualat, i més que s’igualarà. Nosaltres hem de treballar per no allunyar-nos dels de dalt i poder lluitar fins al final per l’ascens directe.
Per tant, la mentalitat és atrapar els dos primers llocs?
Sí. Parlo per mi, i crec que també per l’equip, que no tenim res a envejar als dos de dalt.
El Vila-real està molt pendent de la seva evolució?
Jo estic molt centrat en el Girona. És veritat que hi ha contacte, però només penso a fer bona temporada aquí.
No hi deu haver cap perill de perdre’l ara al gener...
No, no en sé res. Jo estic centrat en la feina aquí, en el Girona.
Hi ha joves que han aprofitat l’oportunitat, i el planter està fort. Li recorda el Vila-real?
Sí, els nois que venen del filial estan oferint molt bon nivell, i com va dir Samu l’altre dia, jugui qui jugui ho fa bé. Això ens beneficia a tots; als nois que pugen, a l’equip i al club.
La temporada que ve es veu tenint lloc al Vila-real?
Des del primer dia que vaig sortir cedit, la meva idea era tornar i lluitar per un lloc. El Vila-real m’ho ha donat tot i vull tornar-li-ho. El meu desig sempre ha estat tornar i jugar allà.
Què li agrada de Girona?
M’ha sorprès molt per bé. La ciutat i sobretot la gent, que mostra molt respecte i afecte. Quan les coses no han anat bé ens han respectat i estimat, i ara també. Molt poques ciutats i molt pocs clubs ho tenen.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)