Un mur com a rival

El guió del partit va ser el que tothom es podia esperar. No van haver de passar ni deu minuts per veure que el Tenerife signava l’empat per jugar-s’ho tot a una carta a casa, cosa que va aconseguir. Tota la iniciativa era per al Girona, que havia de trobar la manera de superar el 4-4-2 dels tinerfenys, que semblava un mur impenetrable. Si són el segon equip menys golejat de la lliga és per alguna cosa, ja que per sobre de qualsevol individualitat fan brillar el bloc. No li va ser gens fàcil al Girona traduir el domini de la possessió en arribades de perill, i això que a la sala de màquines va tenir un Pol Lozano que va fer un partit de matrícula d’honor. En atac i en defensa, ja que, tot i tenir una groga des de força aviat, va ser amo i senyor del centre del camp afavorint que el Girona tingués el control i no patís en les transicions.

Era qüestió de picar pedra. Moure i moure l’esfèrica fins a trobar el forat on poder fer mal. Aquí va aparèixer un dels mals dels gironins, ja que per moments el ritme de circulació va ser excessivament lent, sobretot quan la jugada començava des dels tres centrals. L’altre mal va ser que al Girona li va costar molt trobar Álex Baena en la mitjapunta, sobretot en la primera mitja hora. A Iván Martín, més avançat ahir per l’absència de Borja García, el va trobar més, però el basc ahir no tenia el dia i es va fer un fart de perdre pilotes a tres quarts, evitant que algun atac prometedor acabés en res. Per què Míchel no el va canviar no ho sap ningú.

Amb tot aquest guió ja es veia que al Girona li esperaven molts minuts de mastegar sorra. Era un partit per cuinar-lo a foc lent i la primera part es va anar consumint sense que l’empenta que donava l’afició servís perquè el Girona s’animés en atac. Alguna jugada aïllada tenien els de Míchel, però no van tenir ni una sola ocasió clara fins al final de la primera part. Va ser en una recuperació al centre cel camp d’Aleix Garcia, que després va assistir de meravella Álex Baena. El murcià va controlar molt bé, va entrar dins l’àrea i, després d’un toc de més que li va treure l’angle necessari, va xutar al ninot quan ho tenia tot a favor (39’). Una d’aquelles ocasions que, si es vol ser a primera, no es poden deixar escapar de cap manera.

Aquest primer avís seriós semblava que permetria afrontar la segona part amb un guió diferent, però tot va continuar igual. El Tenerife tancat amb molt ordre, sense deixar espais i perdent temps esperant que el 0-0 no es mogués. Juan Carlos, de fet, gairebé va ser un espectador més. Però Juan Soriano tampoc va tenir gaire feina i només José León, en una rematada en pròpia porta, i Aleix Garcia, amb una falta ja al final, van estar a punt de donar un gol al Girona que li hauria permès posar un peu a primera. Ara s’ho ha de guanyar a Tenerife.