Girona

JORDI MELERO BUSQUETS

ÀREA D’ANÀLISI DEL PRIMER EQUIP DEL GIRONA

“El joc va abans que les dades”

Melero ha estat durant vuit temporades a l’àrea d’anàlisi del primer equip del Barça, amb Tito, Tata, Luis Enrique, Valverde, Setién i Koeman (2012-2021)

“Dels que som allà, soc el de més edat i, per tant, soc una mica més tradicional. El directe em dona informació i les dades em serveixen de complement”

Tenim dues plataformes de dades: Mediacoach, que és el que ens dona LaLiga, i una plataforma interna del Manchester City a la qual tenim accés. Fem un híbrid de tot

Jordi Melero Busquets (Olot, 1972) ha viscut quatre etapes diferents al Girona. Dues com a jugador i dues com a integrant de l’staff tècnic del primer equip. De córrer i suar la samarreta a entrar a l’àrea d’anàlisi del club. La primera experiència, però, la va tenir com a segon entrenador de Narcís Julià (2009/10), i després va aterrar a can Barça, on ha estat onze temporades. Amb una dilatada experiència a primera, Melero busca nous reptes més a prop de casa, la llar que l’ha vist créixer.

Ha tingut una setmana sense competicions. Com ha anat?
Ha sigut una setmana llarga. Ahir va ser el primer dia que vam disposar de tots els jugadors, amb Arnau i Riquelme. En aquestes setmanes, intentem dedicar el màxim de temps a fer totes aquelles coses que no podem fer en el nostre dia a dia. Per exemple, jo he anat a veure jugar a bàsquet la meva filla.
Després d’uns anys, ha tornat a Girona. Com recorda la seva primera etapa com a jugador (1992-94)?
Avui en dia, el futbol ha canviat bastant. Abans apostar per la gent jove no era tan senzill. Jugadors com Gavi, Pedri, més reconeguts, o en Joel Roca i l’Òscar Ureña... ara disposen de més oportunitats. Amb el Girona va ser la primera vegada que vaig sentir-me semiprofessional. Quan en Paco Martínez, exdirector esportiu al Figueres, m’ho va proposar no vaig pensar-ho dues vegades. Aleshores venia amb l’Albert Planagumà, que feia el servei militar amb mi.
Tot li va encaixar, no?
Exacte. Hi havia un equip ple de grans jugadors: en Rafael Alonso, en Sidro Darnés, l’Esteve Corominas, en Soldevila, entre d’altres. El Girona, presidit per en Jordi Roche, em va donar l’oportunitat de tastar les titularitats i, alhora, de trobar el que va ser la meva creu: convertir-me en un màrtir de la segona B [riu]. Era una categoria complicada.
En la segona etapa va arribar al club amb més experiència (2003-05).
Vaig tornar a Girona provinent de l’Hospitalet juntament amb en Javi García, en Jordi Matamala, en Ricky i en Jose. Vam fer un play-off a segona amb l’Hospitalet, però nosaltres ja teníem un preacord amb el Girona.
El 2009 s’obre una nova etapa, aquesta vegada amb el Girona al futbol professional.
Sí, tenia una relació propera amb en Narcís Julià quan ell era director esportiu i jo capità del primer equip. Vaig demanar de portar un equip de la base ja que penjava les botes, però al cap d’un temps en Julià va ser el tècnic del primer equip i em va proposar ser el seu segon. En qüestió d’hores, havia de decidir si l’havia d’acompanyar o continuar exercint de professor en una escola.
Va ser un any especial per a vostè?
Era la primera experiència al futbol professional i amb la responsabilitat de fer-ho a casa. En aquella temporada, vaig adonar-me que la figura de l’entrenador no descansa quasi mai. No et pots treure el vestit. No va ser fàcil perquè no es va cobrar i es va salvar l’equip a l’últim minut contra el Múrcia. Un any en què vam viure grans coses.
El pas cap al Barça com va anar?
Tot comença quan en Julià comunica als jugadors que passi el que passi no continuarà. Tenia clar que si ell no seguia jo tampoc. Quan tornàvem d’Albacete, abans del trepidant partit contra el Múrcia, en Sandro Rosell va guanyar les eleccions i en Julià va rebre un missatge d’en Josep Maria Bartomeu –aleshores era un vicepresident poc conegut–. Era una proposta per anar a la secretaria tècnica del Barça a petició d’en Pep Guardiola. En Julià em va considerar una persona de confiança per anar a fer d’observador.
I enceta uns anys amb noves tasques al club blaugrana.
Els primers tres anys vaig fer d’observador als mercats del Brasil, Alemanya i Holanda. Després em vaig centrar més en el futbol europeu. L’Albert Valentín era l’encarregat de distribuir tot l’equip que érem per tot el món.
Ens pot destacar algun jugador?
Van sortir molts noms de joves que havia vist. En Neymar el fitxava tothom, només vaig anar a Brasil, però ja estava fet pel Sandro. El que puc dir és que vaig fer el primer informe d’en Ter Stegen, tot i no dominar en el tema de porters. Al mes d’agost, vaig anar a veure un Mönchengladbach-Stuttgart i tenia un joc de peus fora del que és normal. A la reunió vaig comunicar-ho i aquí entra la maquinària del Barça, amb Unzué i Zubizarreta al seu moment.
I el 2013 fa el salt a primer equip del Barça?
En Tito Vilanova em va proposar entrar d’analista després que en Domènec Torrent i en Carles Planchart marxessin amb en Guardiola cap al Bayern de Munic. Malauradament, només vaig poder gaudir d’en Tito uns dies. Després vaig analitzar rivals amb en Luis Enrique i també vaig fer anàlisis del nostre equip amb en Valverde. Finalment, amb en Setién i en Koeman vaig viure una etapa difícil per la pandèmia i totes les restriccions que hi havia de mobilitat. L’última tasca que vaig fer van ser unes anàlisis per millorar el rendiment dels nostres jugadors. Amb Xavi em va tocar marxar del club.
No ha tingut gaire temps per descansar...
Afortunadament, el segon moment de la història del Girona a primera ha coincidit que estava lliure. No hi havia millor opció per mi que tornar a casa...
Qui li va oferir tornar al club?
Quan em van comunicar la meva sortida del Barça, els primers que em van trucar van ser en Delfí i en Quique. El mateix dia. No era una proposta, però vaig veure una predisposició molt bona per part del club. Després de la ressaca de l’ascens i Sant Joan, i amb una mica de neguit a sobre en veure que no rebia cap proposta, es va resoldre tot.
Em pot explicar la seva tasca a l’‘staff’?
Quan m’incorporo al Girona, des del minut 1 la meva idea és venir a ajudar en el que em demanin. Ara bé, el club va valorar la meva experiència i estic a l’àrea d’anàlisi fent informes dels rivals juntament amb altres companys. El que intentem és donar molt mastegada a en Míchel una feina en què ell ja té la seva percepció i opinió. Ell es fa a mida els informes i els explica als jugadors. L’ajudem a agilitzar tasques de preparació.
Està especialitzat en l’anàlisi de rivals?
Sí, l’anàlisi pròpia de l’equip la fa en Dani Villar, que fa molts anys que és al club. L’any passat Míchel se’l va fer seu i hi té confiança. Era absurd que em posés a fer la mateixa feina. Per optimitzar el temps i els recursos, la meva funció és proporcionar informació detallada dels rivals.
I viatja a altres camps?
Vaig anar a València. Al Torneig Taronja contra l’Atalanta. Ens agradaria seguir-ho mantenint, però no és fàcil perquè segueixo la dinàmica de l’equip i vaig amb ells als desplaçaments. Vam intentar anar al Celta-Espanyol, però el desplaçament era complicat durant el mes d’agost. Intentem optimitzar els viatges i, per exemple, si hi ha un partit del Barça i l’Espanyol contra propers rivals, hi anem.
A Míchel se’l veu molt interessat en el ‘big data’.
El mister és una persona que consumeix molt de futbol. Tot el que li donem s’ho empassa de dalt a baix (imatges, dades...). El que després sentiu a la premsa és el que ell n’ha extret. Intentem filtrar-li totes les coses possibles ja que no totes les dades són bones i significatives.
D’on extreu les dades?
Tenim dues plataformes de dades: Mediacoach, que és el que ens dona LaLiga, i una plataforma interna del Manchester City a la qual també tenim accés. Fem un híbrid de les dues plataformes.
Creu en el famós ‘big data’ aplicat al futbol?
A mi, les dades, en general, em fan angúnia. Dels que som allà, soc el de més edat i, per tant, soc una mica més tradicional [riu]. Quan vaig a veure futbol, l’ull ja em dona informació; llavors les dades em poden ajudar a reafirmar allò que he vist. Una dada en fred no m’aporta gaire cosa, falta l’ull i un context vist prèviament. En aquest món del big data és bastant habitual cometre aquestes errades.
A la Premier League hi ha equips que fitxen amb paràmetres del ‘big data’.
Vaig poder conèixer la lliga anglesa i observadors professionals durant la meva etapa del Barça i és cert. Per mi, el big data no és la mare dels ous. Ara bé, com més informació tinguis, menys possibilitats tindràs d’equivocar-te. Totes les dades són positives, però s’han de filtrar i interpretar. Que em diguin que un jugador té un 70% d’encert amb la passada no em serveix. Jo vull saber si supera línies, la dificultat i més coses...
I fer una anàlisi d’un partit amb les dades és possible?
No estic educat per prioritzar les dades abans del joc. Fins i tot en un partit. Les distàncies, la posició..., tot s’ha de veure. En el futbol intervenen factors ambientals, com el vent o la pluja, que no es poden controlar. En esports d’espais tancats, com l’handbol o el bàsquet, puc mig comprar-ho. El futbol, i per bé, serà sempre més imprevisible que la resta. Això el fa diferent. Vull ser un romàntic, i ja em podeu dir antic, però si ho transformem tot en dades i logaritmes anirem malament.
Quines dades són les més fiables?
Les dades objectives són benvingudes, les subjectives són pura interpretació. Un exemple de dada objectiva és el GPS que va integrat al cos del jugador. T’ensenyarà la velocitat punta del futbolista, però no et sabrà dir per què ha pres una mala decisió. Per a mi aquests t’han de reforçar la idea. La nostra figura serveix per insistir en aquests temes i no pas en els tants per cent i les dades.
Està treballant en un partit concret?
Ara ja tenim el 70% entregat de l’informe de l’Atlètic de Madrid. Anem d’una setmana per l’altra. Amb els companys ja estem tancant el partit del Cívitas per començar amb el Cadis. Al Barça tenies partit cada tres dies i no paraves mai.
Hi ha rivals més difícils d’analitzar?
No és que dediquis més temps a un rival sinó que alguns són molt més rics pel que fa a fonaments. Per exemple, la Real és un equip que domina aspectes amb pilota i sense. El Mallorca, amb tots els respectes, és un equip més simple, però que fa les coses molt bé. La Real, el Betis, el Vila-real són equips molt més rics i amb jugadors i entrenadors amb potencial. Tenen la intenció de poder fer més coses que no pas guanyar.
Li agradaria analitzar algun equip en concret?
Tinc una resposta que és de somiar molt. L’equip que m’agradaria poder analitzar és un possible rival del Girona en una final. Al Girona no li he pogut fer aquesta feina en el dia d’avui. Ja que somiem..., que sigui en una final de copa. I com que s’apropa el mundial, seria molt bonic analitzar un equip per a una final de mundial.
És optimista amb aquesta temporada?
El Girona, amb en Míchel d’entrenador, està educant la grada. El club, històricament, s’ha caracteritzat per ser un equip de rauxa i per anar ràpidament a l’àrea rival. Ara ell està posant un segell per primera vegada molt diferenciat de la resta d’anys. Comences a sentir, en opinions externes, que el Girona juga molt bé a futbol. Se’l veu un equip diferent i que amb pilota ha canviat. En això Míchel hi té molt a veure i no és fàcil.
Veig que sí... i amb una permanència futura.
Ho estem perseguint i ho volem. Hi ha molta il·lusió dintre del club. Aquí tothom ajuda a treure les bosses del bus, ajuda a recollir el material quan s’acaba l’entrenament; no hi ha jerarquies i per mi això és un valor personal i un segell significatiu molt identitari d’aquí. Tenim una força interna molt grossa. Patirem perquè no som els més xulos, però veurem com acaba, segur que bé.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)