Regularitat i estocada

El Girona va començar el 2022 buscant la velocitat constant que el mantingués a la part noble de la classificació de segona A. Li va costar amb la copa pel mig, però un març excel·lent –cinc victòries consecutives– el va ajudar a fer el salt de qualitat que necessitava per ser un candidat amb totes les lletres a disputar el play-off. Tot i acabar amb algun dubte –quatre derrotes en els últims vuit partits– i haver de lligar la classificació en l’última jornada al camp del Burgos amb patiments i alguna aturada antològica de Juan Carlos, la gestió de la promoció per part de Míchel va ser brillant. Tot i perdre a Montilivi contra l’Eibar (0-1), remuntar l’eliminatòria a Ipurua (0-2) va donar l’empenta definitiva per vèncer 1-3 a l’Heliodoro Rodríguez López després d’empatar sense gols com a locals en l’anada.

Ja amb els dos peus a primera, el Girona lluita per millorar aspectes que l’han condemnat, com ara la fragilitat defensiva i les errades puntuals a prop de la seva porteria, que els rivals aprofiten per penalitzar-lo. Sense cap porteria a zero com a equip de primera en el 2022 després de quinze jornades –tampoc en els dos partits de copa contra rivals d’inferior categoria–, la motxilla comença a pesar per a un equip que manté prou marge respecte al descens directe a segona A gràcies a la bona labor ofensiva i als mecanismes i recursos que ha ofert el tècnic als seus jugadors.

Noms propis del 2022

L’any que acaba ha consolidat la irrupció de la figura de Míchel Sánchez entre els aficionats del Girona. La bona imatge de l’equip i la pròpia que projecta en representació d’aquest ha permès al de Vallecas sentir-se un gironí més. El madrileny gaudeix fent la seva feina i fent-la en el club blanc-i-vermell.

Més enllà del pal de paller del projecte, per l’estil, el caràcter i la filosofia amb la qual ha impregnat l’equip, hi ha hagut altres noms importants en la trajectòria del Girona per al 2022. Stuani ha tornat a ser el màxim artiller de l’any natural amb 12 dianes, vuit a segona i quatre en l’actual curs en la màxima categoria. L’uruguaià també ha estat el que més targetes ha vist, juntament amb Baena, només en l’últim tram en la categoria de plata. Santi Bueno s’ha convertit en el jugador que ha participat en més enfrontaments, amb 39 dels 44 que ha disputat el conjunt gironí –els mateixos a Montilivi que ha domicili (22).

El Girona ha tingut un balanç més favorable en els partits que ha jugat davant la seva afició. De fet, en tot l’any ha guanyat la meitat dels que ha disputat com a local (11) i només n’ha perdut sis –dos dels quals a primera, tot i que ara n’encadena quatre sense perdre–. A fora ha aconseguit set victòries, les més sonades a Eibar, per culminar la remuntada en les semifinals del play-off i a Tenerife per certificar el retorn a l’elit tres temporades després. Els de Montilivi segur que voldran oferir un 2023 també brillant i el primer pas seria certificar la permanència a primera.