Res surt bé

Sotmès completament al Cadis, el millor que li va passar al Girona en la primera part és que s’acabés, ja el 2-0 que hi havia al marcador en el descans encara era curt per la diferència, en tots els aspectes, que hi va haver entre gaditans i gironins sobre la gespa. El Girona va voler fer el joc de sempre, tocant des de darrere i avançar metres amb seguretat, però ahir no era el dia. La pressió del Cadis va ser asfixiant i els gironins van estar molt incòmodes amb la pilota als peus, segurament perquè el vent també jugava males passades. Veure Oriol Romeu, Santi Bueno, Arnau, Aleix, Borja, jugadors de bon peu, perdre una vegada i una altra la pilota era desesperant.

Era lògic que el despropòsit de partit dels gironins passés factura. De fet, l’1-0 no va tardar gens ni mica a arribar, ja que en el minut 6 Escalante va obrir la llauna. El migcampista, reforç d’hivern, va aprofitar una pilota que li va caure al segon pal després d’un córner i va afusellar Gazzaniga. D’ocasions per ampliar l’avantatge, el Cadis en va tenir moltes i els gironins es van anar salvant d’un pèl més d’una vegada, fins que l’enèsima pèrdua en la construcció, aquest cas de Toni Villa, va costar el 2-0. Va ser en el minut 35, quan, després de recuperar, Bongonda va córrer tot sol al contraatac i va assistir Sergi Guardiola, que amb un xut creuat va superar Gazzaniga per deixar el partit vist per a sentència, atès el que estava passant sobre la gespa.

Va ser impactant veure la poca capacitat del Girona a l’hora de reaccionar, i en aquest sentit segurament l’absència de Míchel, ahir veient el partit des de la graderia per sanció, no hi va ajudar. Així, els gironins en cap moment van canviar el guió i es van anar ofegant ells mateixos en el seu joc. Mentre el Cadis feia mal a través de la pressió i després intentava ser molt vertical, el Girona es complicava la vida amb passades que tampoc servien per avançar metres i que gairebé sempre acabaven a peus dels rivals.

Després de la desastrosa primera part, era d’esperar que el Girona canviés alguna cosa després de la represa. Míchel ho va intentar amb tres canvis, fent entrar Callens, Riquelme i Joel Roca, per mirar si amb més nervi sobre la gespa podia aspirar a la remuntada. Però aquesta vegada ni s’hi va acostar, a diferència del partit a Almeria, en què la reacció a la nefasta primera part va ser bona i gairebé permet sumar un punt. Sí, Riquelme i Joel Roca van posar més ritme a l’atac i van demostrar que segurament tenen un perfil més adient al que demanava el partit d’ahir, però tampoc van saber traduir això en ocasions de perill. Perquè sí, el Girona es va acostar més a la porteria de Conan Ledesma, cosa que no era difícil, però va ser més perquè els locals van deixar de collar tant que no pas pel que el Girona va fer millor. L’ocasió més clara, una rematada de cap d’Iván Martín a centrada de Miguel que va sortir desviat per poc, va ser un balanç massa pobre per evitar que el Cadis sortís reforçat d’un duel que, en canvi, obliga el Girona a reflexionar.