Girona

Juanpe Ramírez

Central del Girona FC

“La meva prioritat és el Girona”

“Sé que el club ha mantingut contactes amb el meu representant”

“Tinc dit al meu agent que no em torni boig: ells en parlen, ells s’entendran”

Costa molt superar la decepció de no pujar però som a primera i ara hem de lluitar el doble per no perdre el que ha costat tant
En dues setmanes canvia molt la cosa i no podem mirar més enllà, ja que seria equivocar-nos i sortir de la ruta marcada
La idea de joc del tècnic és la mateixa. Canviar entre tres o dos centrals permet tenir un home més en la pressió al davant

Juan Pedro Ramírez López, conegut per tothom com a Juanpe (Las Palmas de Gran Canària, 30-4-91), està a punt de convertir-se en un dels tres jugadors amb més partits amb el Girona a LaLiga –ha ascendit a primera dues vegades amb el club–. El central és un dels capitans de la plantilla, però acaba contracte el proper 30 de juny i encara no ha renovat. Quique Cárcel no en va descartar la continuïtat i ell mateix admet que hi ha contactes entre el club i el seu representant per ampliar el vincle.

Com a capità i veu autoritzada, com veu l’equip? Ha reaccionat bé a l’ensopegada contra el Getafe?
El grup ha reaccionat amb força ràbia. Estàvem en un moment espectacular després de dues victòries, que ja sabem que és molt complicat enllaçar-les en aquesta categoria, i teníem la il·lusió de sumar la tercera però ens vam emportar un revés greu. Ens ha fet mal pel fet de trencar la bona dinàmica però l’equip s’ha aixecat bé, s’ha entrenat molt bé i ja tenim ganes de jugar contra l’Atlético.
Una llàstima les desconnexions letals que han penalitzat tant?
Fa mal perquè han estat contra rivals directes i vulguis o no et resten en el global de l’enfrontament. Com a mínim vam mantenir l’average i això és un punt a favor nostre.
Creu que hi havia excés d’eufòria?
Crec que no. És cert que quan s’enllacen dues victòries els elogis creixen però al final tots tenim els peus a terra. No era la primera vegada que passava aquest curs i més que res va ser un tema esportiu que ens va fer perdre.
Bernardo comentava que els veterans han d’aportar l’equilibri entre la fam i la innocència dels més joves. Ho creu així?
I tant. Les situacions noves per ells ja les hem viscut nosaltres anteriorment. No hem de permetre que ningú es desorienti quan l’equip va molt bé i, quan va malament, que ningú perdi el cap. És bo que els joves aprenguin sols també. Que s’equivoquin, que pateixin en l’error però que facin responsabilitat seva el que passa respecte a l’equip. Així és millora també.
De l’experiència fatídica del 2018/19 se’n parla entre els jugadors que la van viure?
Els qui vam viure tot allò encara tenim l’espina clavada. Ho hem explicat a la plantilla i tots queden sorpresos. La primera és una categoria que no perdona, ho vam viure en primera persona. Aquest any, amb la igualtat que hi ha i amb els equips de sota amb molts punts, no ens podrem relaxar en cap moment. Qui ho faci patirà.
Ha jugat dotze partits de lliga i sempre que ha estat disponible ha disposat de minuts. Content?
Dividiria la temporada en dues parts. Abans de l’operació i després. He arrossegat molèsties un any i mig i vaig patir molt. Fins que no m’he operat i he comprovat totes les millores no valoro tot el que he fet. Em sento totalment futbolista. Potser des de fora no es nota ja que és complicat notar com se sent un jugador físicament, però soc un altre i afronto amb optimisme el que queda de curs.
Li va anar bé l’aturada del mundial, no?
Em va anar bé, sobretot, per no perdre’m molts partits. Ha estat una aturada més llarga que un estiu i, no només a mi, sinó a altres jugadors amb molèsties o lesions, els va anar de meravella per tornar en condicions.
Des de primera es deu valorar encara més tot el recorregut fins aquí amb les patacades incloses en els ‘play-off’?
Es valora tot molt més. Mira els rivals que teníem el curs passat i com estan ara. Ho vam patir tres anys consecutius i se sap el patiment que comporta i com costa sortir de la decepció de no pujar. Per sort estem a dalt però ara hem de lluitar el doble per no perdre el que ha costat tant. Sobretot hem de valorar el que hem fet i com de dur és aixecar-se com ho hem fet sempre.
Ja va estar en el primer ascens. Veu el club, l’equip, el personal i tota l’estructura més preparada per sostenir-se i consolidar-se a primera?
I tant. Sí que es veu a simple vista. El club ha crescut força i l’anunci de la ciutat esportiva és de les notícies més importants de la seva història. Qualsevol que estigués en el primer ascens ja sap que aquell curs era tot il·lusió, pel club i per la ciutat. Ara som més conscients de tot, sabem com es pateix per mantenir-se a l’elit.
Ha estat present en els dos ascensos del Girona, una cosa que només pot dir Borja García. Orgullós, suposo.
Molt orgullós. He estat en els anys més gloriosos de la història d’un club i el dia de demà, quan hagi passat més temps, s’hi donarà encara més valor. Tant jo com Borja García ens sentim afortunats perquè això no li passa a qualsevol.
218 partits com a blanc-i-vermell. A punt d’atrapar Migue i situar-se al top 3 amb Granell i el mateix Borja. S’ho pensava quan va arribar el 2016?
Per res del món. Jo vaig sortir d’un equip que treballa molt el futbol base com Las Palmas. Recordo quan vaig pujar al primer equip que em comparaven amb David García, central i el jugador amb més partits al club. Jo els deia que tranquils, que costa molt aconseguir això. I és que avui aguantar dos o tres anys en un mateix equip sembla impossible i al final és per estar-ne orgullós també. El club també et valora com mereixes.
L’equip és onzè a la taula amb cinc punts de marge respecte al descens. La permanència sembla que s’encareix i és moment de tenir el cap fred?
Sí, estem centrats en el dia a dia. Més enllà de tenir 30 punts i un marge de cinc punts respecte al descens, queden molts partits i punts en joc. En dues setmanes la situació canvia molt i no podem mirar més enllà ja que seria equivocar-nos i sortir de la ruta marcada. Volem sumar els tres punts contra l’Atlético i la resta ja ho afrontarem quan toqui.
L’equip és dels més golejadors després de Madrid i Barça però, en canvi, dels que més gols encaixa. Com a defensa li cou, la dada?
Als defenses i als porters és als qui més mal fa. Quan comença un partit el que volem és que la porteria quedi a zero. Fa mal ja que fer gols costa molt però aquest any n’estem fent molts a diferència d’altres cursos. Si les coses en defensa sortissin millor no seríem on som.
Després d’un inici irregular, trencar amb la línia de tres centrals va ser una solució. És un canvi gran tenint en compte que el Girona semblava tenir aquell dibuix apamat?
Acaba sent semblant. La idea de joc del tècnic és la mateixa. Canviar entre tres o dos centrals permet tenir un home més en la pressió al davant. L’equip s’adapta als dos esquemes i això és molt bo. L’altre dia a Getafe vam canviar a línia de tres, ho vam fer bé i això ens fa créixer.
Se sent igual de còmode amb aquest dibuix? La majoria dels seus partits amb el Girona els ha jugat acompanyat de dos centrals més.
Per a mi és el mateix. T’has de cenyir a les consignes que et doni el tècnic. En sortida de pilota moltes vegades fem sortida de tres, semblant quan sortíem amb tres al darrere. Canvia poc perquè la idea és la mateixa.
És una evidència que jugar s’encareix més?
Sí, això sí. S’ha d’estar per l’equip. Si Míchel decideix sortir amb dos hem d’ajudar on ens toqui, dins del camp o a fora.
Acaba contracte en poc menys de quatre mesos. Juanpe es veu al Girona el curs vinent?
L’any passat per aquestes dates també acabava contracte i depenia de l’ascens. Sé que el club ha mantingut contactes amb el meu representant i fins aquí és el que sé. Tinc dit al representant que no em torni boig. Ells en parlen, ells s’entendran.
És un primer pas, no?
Sí. Aquí hi estic molt a gust. Cada any que hi soc em sento com si fos nou per la il·lusió que tinc i això és important a l’hora de prendre decisions.
Condiciona la seva decisió, fins i tot la de l’àrea esportiva, el fet que ja hi hagi Santi Bueno i Bernardo renovats, David López amb contracte i Callens acabat d’arribar? O els estius són llargs i hi pot haver alguns canvis?
No. Al final passa el mateix que ara per jugar. Un s’ha de centrar en la seva feina. Fa molt de temps que soc aquí i sé com funciona tot. Estic tranquil i intentant aportar tot el que puc per a l’equip. La resta ja es veurà el que passa.
Ha dit al seu representant que no el torni boig, però la seva intenció és continuar al Girona?
Ell sap que la meva prioritat és el Girona sempre. Quan arribi el moment s’haurà de decidir.
L’Atlético serà un rival duríssim que arriba en un gran moment de joc i resultats.
De per si és un dels grans de la lliga i està en un moment en el qual ha netejat del cap tots els cops que s’ha endut aquest curs amb l’eliminació europea i de copa. Han fet un pas endavant en el joc, combinen més i el seu millor jugador està en el millor moment de la temporada. Serà complicat, tenen un objectiu clar que és guanyar tots els partits fins al final del curs, però a casa som fiables i ens agafem a això per superar-los.
A Montilivi respecte per a tots els rivals però sense temor a ningú?
També estem sentint com ens respecten els rivals quan venen aquí. Saben que a Montilivi som forts, posem determinació a tot i estem rebent el suport de l’afició, que omple les graderies cada partit.
És complicat d’explicar, tot i que li passa a molts equips, la diferència de rendiment entre els partits a casa i els que juguen a fora?
El mister ens demana que siguem recognoscibles a Montilivi però també en estadis on pressionen, com Vallecas, el proper que visitarem. Som un equip que arrisca i sense pilota patim molt. També va amb la quantitat de gols encaixats, ja que la majoria arriben per mal posicionament al camp.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)