Girona
MÍCHEL SÁNCHEZ
ENTRENADOR DEL GIRONA
“Aquí em sento més bon entrenador”
“Hi ha ‘feeling’ i sabem que el principal per créixer és ser feliç, i a Girona ho soc”
“Cárcel comparteix la meva manera de pensar i això m’ajuda com a tècnic”
Míchel Sánchez (Madrid, 30-10-1975) ho té clar i es mostra segur que el seu equip complirà l’objectiu de salvar la categoria. Més enllà dels números i les sensacions, el de Vallecas veu en el bloc que comanda la personalitat necessària per afrontar les últimes dotze jornades, millorar en els detalls defensius que tant els penalitzen i aconseguir els resultats desitjats. Convençut que no hi ha lloc millor que el Girona, l’entrenador vol seguir fent créixer el club per consolidar-lo a primera divisió.
Dotzens amb 31 punts i un marge de cinc respecte al descens. Com veu l’equip? Arriba en bon moment, l’aturada?
El descans arriba bé per a tothom. Mentalment serà bo per afrontar les dotze jornades que falten i recuperar forces. Les sensacions de l’equip són bones, però hi ha molts equips que estan fent les coses bé i hem de continuar treballant molt, millorant i sent un equip que tingui aquestes bones sensacions i que això es tradueixi en bons resultats. Si seguim en aquesta dinàmica estarem més a prop de l’objectiu que ens hem marcat.
A Vallecas es va fer una mala primera part, una constant massa habitual que ha penalitzat. Hi troba explicacions?
No té cap explicació. Som un equip que ha aconseguit molts punts anant al darrere en el marcador, però és un aspecte que hem de millorar. És veritat que hem encaixat gols en tots els partits menys en un, i això fa que sempre estiguem en una situació d’haver de remar molt. La reacció de l’equip sempre sol ser bona, però necessitem ser més constants i contundents en la manera de jugar per ser un conjunt que agafi marcador a favor i comenci guanyant partits. Això ens donaria un salt de qualitat al que fem ara.
Semblava que després del mundial l’equip havia guanyat solidesa defensiva, però es continuen rebent gols amb facilitat.
Hem d’estudiar molt bé el que fem, com ho fem i quina és la nostra estructura com a equip sense perdre l’essència. Som el novè equip a qui menys xuten a porteria, però els rivals necessiten molt poc per fer-nos gols: set xuts per cada gol. Hem de fer un pas endavant tots, jo el primer. A nivell individual hem d’enfortir més els jugadors en els duels, que el rival no tingui comoditat en cap situació de risc per a nosaltres, i això ens ha de donar o permetre aconseguir més bons resultats. D’altra banda, no vull que perdem mai l’essència de ser un equip que va cap endavant.
Té por d’arreglar els aspectes defensius i que després l’equip no sigui tan eficaç en atac?
Hem d’anar al petit detall, com per exemple que una rematada no sigui fàcil, que Trejo l’altre dia no pugui tocar la pilota quatre vegades abans de xutar a dins de l’àrea… Això és en el que hem de millorar, i hi ha marge. Hi ha moltes coses que fem bé defensant, i atacant també. Hem de millorar en el percentatge que amb poc ens facin gol, ja que aquest “poc” vol dir que de vegades donem facilitats.
No tenir jugadors importants per a vostè com David López i Yangel Herrera durant diverses setmanes, hi deu haver influït.
Sí. El nostre bagatge defensiu i ofensiu l’hem de particularitzar amb l’estil de jugador que tenim. En la línia de quatre de Vallecas, per exemple, Arnau, Santi Bueno i Miguel Gutiérrez gairebé són debutants a la categoria. Entre els tres sumen 60 partits a primera i han d’adquirir experiències de joc, per ser més contundents, més forts… Aquest tipus de jugadors és el que volem per seguir creixent amb ells, però s’ha d’entendre la situació de cada plantilla. Al mig del camp tenim Oriol Romeu i Borja García, però no és el mateix aquest mig del camp amb veterania que si juguem amb Iván Martín, Aleix Garcia i Artero, o Reinier… Són jugadors que aniran cometent errors però amb molt talent i els podem treure un gran rendiment. Això és una cosa que no tothom veu, però hem de conviure-hi.
Han buscat alguna explicació a les múltiples lesions que han afectat la plantilla?
No. Són coses que passen en el futbol. Tots els equips han tingut contratemps amb les lesions i nosaltres no és que n’hàgim tingut més que la resta. S’ha de conviure amb tot això.
Tornaria a deixar marxar Terrats?
Va ser una decisió del mateix jugador, que volia marxar per tenir minuts. Podia haver estat egoista com a entrenador i no deixar-lo marxar, però no em va sortir fer això. En Ramon creia que anant al Vila-real B sumaria minuts que l’ajudarien a créixer, i la veritat és que li ha sortit bé la cessió, i al Girona, com a club, també, ja que el considerem un futbolista nostre que està adquirint experiència. Per mi on millor pot desenvolupar les seves característiques és en la posició de sis, però en aquesta demarcació tenim Oriol Romeu. De vuit hi ha Aleix, Borja García, Iván Martín, Reinier…, i
creia que la solució era la cessió.
Nota que és un talent que ha marxat per no tornar, ja que el seu rendiment està sent bo?
És cert que el Vila-real es podria plantejar l’opció de compra, però és un jugador que ara per ara és nostre, i tenim la sensació que els passos que s’han fet fins ara han estat els correctes. És un talent nostre que crèiem que era bo que acumulés més minuts.
Quin aire fresc que ha aportat Tsygankov a l’equip i quina qualitat se li veu, no?
En Viktor és un jugador d’un nivell altíssim. Té un talent natural i una capacitat individual física i tècnica espectaculars. És un noi molt humil que té una bona educació esportiva, ja que el seu pare s’ha mogut en el món de l’esport. Sap que té coses per millorar, ja que li costa amb l’idioma; no té la confiança total amb els companys, ja que ha canviat de club després de molts anys. No ens ha sorprès el seu nivell i esperem que en aquesta mateixa temporada veiem encara un rendiment millor.
Queden dotze jornades per disputar-se. Fa càlculs sobre els punts que es necessitaran per salvar la categoria?
La lliga està molt igualada. Ens hem de fixar en cada partit en les nostres sensacions i en continuar creixent com a equip. Fent aquestes passes podem aconseguir els objectius fixats i no sabem els punts que realment hem de fer. És millor centrar-nos en el dia a dia, fer un bon final de curs, ja que necessitem estar a punt per competir en cada partit i sumar el màxim nombre de punts possible.
El pròxim partit contra l’Espanyol podria decidir el futur immediat de l’equip?
És un partit importantíssim però no serà una final. En quedaran onze per jugar, 33 punts, i això vol dir que ni per a bé ni per a mal hi hauria res decidit. Una victòria ens permetria fer un pas endavant, tot i que seguiríem lluny de l’objectiu. És un partit marcat en el calendari, ja que és a Montilivi, davant la nostra afició i contra un rival que no pensàvem que estaria a baix i que és un duel català atractiu. Té tots els ingredients per ser un partit important, però no és definitiu.
Veu l’equip preparat per suportar la pressió si s’enfanga una mica més i s’acosta al descens?
Veig la personalitat dels jugadors, com afronten el dia a dia, l’esperit de millora que tenen, i estic tranquil. Tenim un equip molt jove, crec que tenim la tercera plantilla més jove de la categoria, però tenen molta personalitat tots. Creiem en el model de joc, busquem que a dins del camp el jugador se senti amb seguretat i confiança. I això li ha de donar prou fortalesa i seguretat per tal que una situació adversa la pugui superar.
També deu ajudar que hi hagi encara veterans que van viure la davallada del descens del curs 2018/19?
De totes les experiències se n’ha de treure el que és positiu. Va ser una vivència negativa per a alguns i saben com poden ajudar i fer un pas endavant si cal.
El reconforta que el club i el projecte compleixin el que prometen?
Sempre he dit que des que vaig arribar aquí em sento més bon entrenador gràcies a totes les persones que componen el Girona. M’han ajudat tant en el dia a dia com en situacions adverses que ens hem trobat. Com a club s’està veient que creix i que ho vol seguir fent. S’aposta per jugadors joves amb talent i la ciutat esportiva és un pas de gegant per al club. El Girona és un lloc ideal per seguir creixent com a entrenador i tant de bo puguem parlar d’una entitat amb una bona base, consolidat a primera i amb prou fonaments.
La renovació és molt a prop?
Estic feliç al Girona i tinc la sort de tenir un director esportiu que entén la meva manera de pensar i està al cent per cent d’acord amb això. M’ajuda molt en el dia a dia i per a mi, i per a qualsevol entrenador, és una cosa fonamental per poder desenvolupar-me com a tècnic i fer el que m’agrada. Anem pel bon camí, hi ha feeling i sabem que per créixer en tots els aspectes un ha de ser feliç, i a Girona ho soc. Hi estic molt a gust.
Míchel té clàusula de rescissió?
Crec que sí, perquè en els contractes així s’ha d’estipulat, però ni la sé, jo.
A punt d’entrar al mes d’abril, es planifica la propera temporada o és una temeritat, ja que les circumstàncies són complicades?
La direcció esportiva està fent la seva feina. Tenim reunions setmanals o diàries sense descuidar el dia a dia i estar centrats en la nostra situació a primera. Podem tenir contacte o pensar en diverses situacions i donar forma a la possible solució per reforçar la plantilla en aquest cas, però també pel que fa a l’staff, estructura, etcètera.
En el capítol de renovacions sí que s’ha fet la de Bernardo i hi ha casos pendents com Borja García, Juanpe o Juan Carlos.
Són jugadors que s’han guanyat el respecte pels èxits que han donat al club. Cada cas és particular i s’ha de portar de manera discreta i respectuosa. Mereixen un tracte diferencial perquè s’ho han guanyat. Sé que en Quique Cárcel ha parlat amb algun d’ells i els ha transmès el pensament del club i la forma de procedir.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Divendres,1 novembre 2024