Era important per tot el context. Era una gran oportunitat per guanyar distància amb el descens, una oportunitat que anteriorment contra el Cadis i el Getafe no havíem aprofitat. No vam aconseguir el triomf llavors, però contra l’Espanyol sí. Els al·licients eren diversos: vam guanyar el goal average i un duel català a Montilivi que la gent tenia ganes de poder veure. Això ens dona molta confiança per seguir creient com ho hem fet fins ara en la idea de joc que volem fer. Això ens ajuda a anar al Camp Nou a intentar fer alguna cosa maca.

Aquesta situació s’ha viscut ja anteriorment. Cada derrota que tens, juntament amb la igualtat que hi ha per sota amb els equips sumant punts, t’apropa a la zona baixa. Obtenir, però, aquest coixí de punts, que no és definitiu, fa que els propers partits te’ls prenguis amb més tranquil·litat tot i tenir la necessitat extrema de sumar punts per arribar als 42 desitjats el més aviat possible. No era una final contra l’Espanyol però sí un matx important. Tindrem aquesta pressió fins que aconseguim l’objectiu definitiu.

Quan vas al Camp Nou sempre tens més a guanyar que a perdre. El més normal per a la majoria d’equips és perdre-hi. Sabem que venen d’un gran esforç contra el Madrid, però el fet que hagin perdut fa que no sapiguem com afrontaran el duel. Segurament tindran més ganes de vèncer, de sentenciar la lliga el més aviat possible per tal que no els entrin els dubtes. Venim d’una victòria que fa encarar-nos al partit en una altra situació. Tenim un matalàs, però anirem a guanyar sabedors de la dificultat que hi haurà.

El veig bé. Ara i, també, en els pitjors moments que hem tingut. El grup és treballador, amb una barreja de joves amb ambició i gent que fa molt temps que som al club, i està anant molt bé. Som un equip recognoscible, fem les coses bé i no es perd la cara en cap partit. Hem tingut ratxes, com la resta d’equips, però ara que estem en una situació bona podem seguir fent el que fèiem fins ara, jugant bé, amb tranquil·litat i recuperant els jugadors que surten de lesió, ja que els necessitarem a tots en aquest tram final.

Ha canviat molt el tema dels joves i els veterans. Abans era d’una manera i ara és d’una altra. En general la gent jove té les seves coses, com les hem tingut tots, mai hi ha hagut faltes de respecte ni s’ha alçat la veu a ningú. Això s’ha vist reflectit al camp, som un grup magnífic i estem fent bé les coses en el retorn a primera. Volem lligar ja l’objectiu i seguir fent història.

Estic bé i que tingui aquesta continuïtat després de tants mesos parat és important per al físic. Estic acumulant minuts i feia molt temps que no jugava vuit partits seguits. Em trobo bé. Haig de continuar creixent físicament per agafar el to d’abans. Em trobo adaptat, ja que la idea del tècnic la conec i sé el que vol de mi, només intento aportar el granet de sorra per tal d’oferir l’experiència que el grup requereix de mi.

No. El genoll és qui va marcar el termini. Jo volia tornar abans, però el genoll en algunes situacions anava més ràpid, tot i que al final va ser lent. Han estat vuit mesos, fins que vaig jugar més de 45 minuts al partit del València. S’ha fet llarg, però m’ho prenc bé, com una cosa que pot passar en el meu ofici. He treballat molt per arribar fins aquí.

A Burgos em vaig fer una ruptura a l’abductor i no coneixia el grau que podia tenir. Em pensava que em perdia tot el play-off després d’una temporada que ja havia estat complicada en l’aspecte personal. Vaig tornar al club després d’un període d’inactivitat, vaig tenir una lesió… i es van ajuntar una sèrie de sentiments retrobats que van fer que sortís d’El Plantío tocat. Després vam perdre contra l’Eibar a Montilivi i se’m van plantejar coses per poder jugar encara que fos només aquell partit i, tant pel que fa a l’aspecte col·lectiu com al personal, va sortir bé. Ho tornaria a firmar si passés tot com finalment va passar.

Vaig tenir la desgràcia de tenir la lesió de l’encreuat posterior del genoll, però per sort en la meva carrera no he tingut gaires lesions greus. Haig de donar les gràcies, ja que he tingut sort en general. En una temporada complicada a títol individual per tot, sentir-te partícip de la remuntada a Ipurua i després ascendir, et permet fer les paus en un moment de la temporada clau. Et treus un pes de sobre amb el gol i ho tornaria a fer, encara que no marqués jo.

He tingut entrenadors diferents amb propostes diferents en què he jugat d’una determinada manera en els anys anteriors. En aquest sistema, que ja coneixia d’haver-lo treballat a Osca amb el míster, m’hi sento còmode. Has d’abastar més camp, l’edat no perdona per aquest fet i em costa més [riu]. És el futbol d’avui en dia i un s’hi ha d’adaptar.

Tinc més responsabilitats i es treballa d’una manera conjunta. He de participar en les dues facetes del joc i ara trepitjo més àrea pròpia que anteriorment. Tampoc he estat mai un jugador molt físic i no m’he caracteritzat per fer molts quilòmetres. És cert que aporto coses a l’equip d’una manera diferent i el que vull és que el grup se senti a gust, puc participar de manera indirecta en gols, aportar experiència, etcètera. És igual qui marqui, el principal és el conjunt.

Ara sé de què parlem perquè m’ho han recordat fa poc. No era conscient de res, ja que m’he centrat molt en la meva recuperació i en tenir bones sensacions amb el genoll. M’ha costat tornar i he estat centrat en no tenir cap tipus de molèstia. No m’he preocupat de res més. Si arriba serà de manera natural i per mi serà un motiu d’orgull i felicitat. I a primera, en el club en què més feliç he estat i que espero que sigui per molts anys.

Sí que n’hi dono. No és fàcil mantenir-te en el temps i tenir una regularitat de partits tan gran en un mateix club. És un fet històric i si ho aconsegueixo serà una felicitat molt gran. Potser ara no en soc del tot conscient, però quan em retiri o marxi del Girona sí que valoraré més les coses.

No hi ha res sobre la renovació i no era una cosa que em preocupés, ni tan sols ara. A mi el que més em preocupava era tenir bones sensacions. No podia pensar en una renovació o en el que passarà el curs vinent sense estar bé del genoll. M’he centrat tant en això que no em preocupa. Estic fent el que se’m demana, entrenar-me i jugar. Em dec a aquest club, que m’ha donat molt. El que vull és acabar aquesta temporada i deixar l’equip a primera. Quan vaig marxar veníem de dues garrotades, com és baixar i no aconseguir l’ascens. El que vull, tant si em quedo com si marxo, és que el club estigui a primera i en la posició més alta possible.

Aquí soc molt feliç. Quan vaig marxar vaig comprovar que aquí hi estic molt bé. Fa molt temps que soc al club, però tinc clar que no comprometré a ningú. Mai seré un problema i el club és qui pren la decisió de si haig de seguir o no. Si no continuo estaré content sempre que deixi l’equip a primera.

No per força. Evidentment, Míchel és un tècnic que m’ha ajudat molt, ja que tenim una idea futbolística semblant. No hi té res a veure, ja que no sé què farà l’any vinent, si es quedarà o no, o si té contracte o no. No ho sé. No depèn d’en Míchel sinó de valorar totes les coses. Amb el curs natural de les coses, si res s’espatlla, acabaré la temporada com el jugador amb més partits en la història del Girona a LaLiga i això és molt important. El fet de poder arribar en aquest moment en un bon estat s’ha de valorar. El que no m’agradaria seria sortir del Girona per la porta del darrere.

No pas. Ho portem tot a l’aspecte econòmic i hi ha més coses. Vaig rescindir i quedava lliure, se m’obrien un ventall d’opcions per firmar per equips que et puguin creure i fer-te sentir important. Al final ho valores tot i en aquell moment tenia l’espina clavada d’haver deixat l’equip a segona A, recordava com de feliç havia estat, coneixia molta gent, i en aquest aspecte va ser fàcil. Tenia clar que havia de fer el possible per sortir d’allà i l’única opció que volia era tornar. No va ser un esforç i no necessito que el club ho faci ara per mi. Si el Girona vol que continuï, ja m’ho farà saber quan toqui, però sense haver d’estar en deute amb mi per res. Els dos ens hem retroalimentat i tinc moltes coses per agrair al club.

He estat partícip del creixement del club i m’alegro que avui en dia estigui com està. Es fan les coses força bé i la gent d’aquí s’ho mereix. Cal que hi hagi continuïtat a primera, i en això estem treballant. Hem construït fins aquí, des de fa molts anys, un projecte que ha rebut moltes garrotades. Ens hem aixecat i es necessita regularitat, que sigui a primera i durant molts anys.