L’Olot ha remat molt per arribar a les últimes jornades amb la possibilitat de lluitar per la permanència, però ahir va rebre el que podria ser el cop definitiu amb la derrota contra l’Eivissa (1-3). Un cop molt dolorós, i una mica cruel, però que descriu a la perfecció el que ha estat la temporada per als garrotxins. Després d’avançar-se amb un gol de Forgas, els d’Albert Blázquez van ser incapaços de controlar el partit fins que van concedir l’empat en l’inici de la segona part. L’Olot va tenir ocasions per tornar-se a avançar, però no les va aprofitar i al final van arribar els despropòsits.

No va ser un bon partit de l’Olot. Ni tan sols en la primera part, tot i arribar al descans amb avantatge en el marcador. Des de l’inici, qui va generar més sensació de perill van ser els visitants, amb un pal i una pilota treta sobre la línia en una doble ocasió (7’). La sort dels olotins va ser tenir un Forgas inspirat, que va aprofitar una errada defensiva per driblar el porter i marcar l’1-0 a porteria buida (12’). Amb el resultat a favor, però, l’Olot no va saber posar pausa al partit i va concedir força perill, sobretot en accions a pilota aturada. Només la falta de gol dels balears va fer que no arribés l’empat, tot i que també va estar a punt d’arribar el 2-0 amb un gol de Manel Busquets que l’àrbitre va anul·lar per una falta prèvia força rigorosa.

En la segona part, però, tot es va torçar. El lleuger domini visitant es va traduir ràpidament en l’1-1, quan João va rematar al segon pal una centrada de Marc Mas (50’). L’Olot, nerviós, va intentar fer un pas endavant i va reaccionar amb l’entrada d’Eloi signant els millors minuts del partit. Va tenir ocasions per fer el segon, sobretot en una acció de Valverde, que va quedar absolutament sol dins l’àrea però va xutar al ninot quan el municipal ja celebrava el gol (70’). A poc a poc, però, els nervis es van anar apoderant de l’equip, que ja no era capaç de generar ocasions, en part per l’absència de serenor sobre la gespa. L’empat ja era un mal resultat, però encara va ser pitjor perquè, en el minut 90, amb l’equip molt desordenat i jugant a la desesperada, Aspar va cometre un penal que Juan Antonio va convertir en l’1-2 (91’), que matava els olotins. L’1-3, poc després, del mateix Juan Antonio, només va ser una punyalada més per a un equip que queda a cinc punts del play-out i a set de la salvació.