Més vides que un gat
El Girona perd a casa contra el Betis (1-2) tot i avançar-se en el marcador amb un gol de Miguel en la primera part, però tots els rivals directes també fallen i jugarà la Conference League si guanya al camp de l’Osasuna i l’Athletic no ho fa al Santiago Bernabéu contra el Madrid
Sembla que el destí d’aquesta temporada en tingui preparada una de molt grossa per al Girona. I és que els de Míchel fa quatre jornades que no guanyen però encara no han perdut l’últim tres per jugar la Conference League de la temporada que ve. Perdre ahir contra el Betis, com va passar, semblava que seria dir adeu a qualsevol opció europea, però els gironins van celebrar que cap dels seus rivals directes va ser capaç de guanyar, de manera que els càlculs per acabar en la setena posició continuen sent els mateixos. El Girona acabarà setè la lliga i jugarà a Europa si guanya al camp de l’Osasuna i l’Athletic no ho fa al camp del Madrid, ja que, en tots els casos de possibles empats a punts, el Girona en surt beneficiat.
Perdre contra el Betis (1-2) no va tenir conseqüències directes en la classificació, però sí que va fer mal, perquè el Girona tampoc ho va merèixer. Els de Míchel no van fer, ni de tros, el millor partit de la temporada, però tampoc van ser excessivament inferiors a un Betis que sí que va aprofitar els errors dels gironins. I la derrota sí que té una primera conseqüència en els objectius marcats: els de Míchel ja no podran arribar als 53 punts.
El marcador mana
La primera part del Girona no va ser bona, perquè els gironins van tenir molts problemes per sortir jugant des de darrere amb possibilitats reals de fer mal al Betis. Primer, perquè es va trobar a faltar la capacitat de Santi Bueno de trencar la primera línia de pressió i, després, perquè per dins Oriol Romeu va estar molt ben tapat i Yangel i Reinier força desapareguts. El Girona no va estar còmode i pràcticament no va generar perill, mentre que el Betis va tenir ocasions clares, sobretot quan Ayoze es va quedar sol davant Gazzaniga, que va fer una aturada bestial (22’).
Quan pitjor estava el Girona, va aparèixer Miguel, que està acabant la temporada de manera brillant. El madrileny va sortir jugant des darrere, va combinar amb Reinier a la frontal i, un cop dins l’àrea, va superar Bravo amb un xut creuat (36’).
L’1-0 donava ales al Girona, que no havia fet gaires mèrits per posar-se per davant en el marcador, però que, lògicament, no ho volia deixar escapar. La desgràcia és que, a partir de llavors, res no li va sortir bé. I això que, precisament després de la represa, el joc de l’equip va millorar. No una barbaritat, però sí prou perquè els gironins no fossin inferiors al Betis. I és que, en la segona part, els gironins no van transmetre tants dubtes amb la pilota als peus. Ara bé, l’1-1 va arribar molt ràpid, perquè Canales va guanyar l’esquena a Arnau a Bernardo i va fer l’assistència de la mort a Borja Iglesias per marcar a pler (47’).
El Girona va saber reaccionar bé al cop: tot i que Borja Iglesias va tornar a estar a punt de marcar amb una rematada de cap al travesser, la sensació durant molts minuts de la segona part va ser que el Girona era qui s’acostava més al gol, tot i que, més enllà d’una acció de David López i una rematada de cap de Taty, tampoc va tenir ocasions molt clares.
Situat a camp rival, el Girona va tornar a descuidar-se al darrere. Miranda va retallar Arnau a la banda i va posar una centrada rasa perquè Borja Iglesias, de nou a l’àrea petita, marqués l’1-2 (77’).
El Girona, tocat, només va tenir una ocasió. Molt clara, això sí. I és que Bravo, amb una aturada espectacular, va evitar el gol de Taty amb el cap que hauria permès al Girona sumar un punt i passar a dependre només de si mateix en l’última jornada.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024