Girona
JORDI SUCARRATS
ENTRENADOR DEL GIRONA F.C. GENUINE
“Entrenar-los és motivador”
“Tothom es bolca amb nosaltres, famílies, centres i tots els jugadors que no poden venir a jugar”
“Hem anat a veure quasi tots els partits del Girona a Montilivi, som una gran equip”
Jordi Sucarrats (Fontcoberta, 1985) i Valeriano Pérez han estat els directors d’orquestra al Girona Genuine. El banyolí va entrar des d’un inici al projecte amb Albert Mateos. Fa disset anys que és tècnic i es va iniciar a la Ramon Noguera a la secció de bàsquet.
Com van ser els seus inicis a les banquetes?
A la Fundació Ramon Noguera. Em van dir d’entrenar un equip amb diversitat funcional i jo vaig dir que no. Quan faltaven tres dies per iniciar la temporada, em van demanar el favor. M’ho vaig passar tan bé que no m’ho vaig pensar més. És gratificant perquè els nois i noies estan contents i tu marxes motivat.
L’any a Girona ha estat molt bo.
Aquest curs, s’ha incorporat algun jugador amb una mica més de qualitat. Ha sigut el millor any pel que fa a resultats, però aquest no és el nostre principal objectiu. També tenim un equip que suma molts anys junts i això es nota. Som una pinya.
Amb què es quedaria del curs?
Ha sigut un any que hem millorat en els entrenaments i Puma ens ha donat pilotes. Ara disposem de tot el camp de Vila-roja i tenim un bon staff per gestionar una plantilla de 32 jugadors. I el més important, hi ha jugadors que han progressat molt.
Expliqui’ns-en més.
En general tots han tingut una evolució positiva. Físicament estem més en forma. Tot i entrenar-nos un dia, tenir una continuïtat als entrenaments fa que hi hagi una evolució. D’altra banda, hi ha alguns jugadors més veterans que ja no aguanten tant el ritme i han plegat.
Com és el dia a dia?
Ens entrenem un cop per setmana, l’equip té molta càrrega física amb el futbol sala de les fundacions. Encarem les sessions a la competició. Són entrenaments molt lúdics i amb tècnica. No hi ha tanta diferència amb la gent sense diversitat funcional. En general s’ho passen molt bé. Hi ha dies de tot, però bé.
Es creen sinergies?
Se senten com una gran família. Un tret que és molt positiu és que molts no es coneixien i ara són una colla d’amics, fora del futbol també tenen nous cercles. Tant entre ells com els entrenadors. Per exemple, aquest any hem pogut anar a veure el Girona molts cops a Montilivi.
L’esport com a eina de cohesió?
Exacte. Hi ha hagut molta companyonia dintre de l’equip. Un exemple clar és que tenen contacte amb molts jugadors de la lliga. Han creat un vincle amb jugadors i tècnics.
I amb competicions molt professionals.
La motivació és un eix principal. Quan fem un viatge ens sentim professionals en tots els viatges, pels hotels... Ens cuiden molt allà on anem. També ens hi sentim portant l’escut del Girona.
Com es gestiona la derrota?
Tothom sap guanyar, però perdre és més complicat. Aquest any només hem perdut un partit i n’hem empatat un, ho hem sabut fer bé. Compartir abans de competir, això és el més important, i ho gestionem bé i ho gaudim tot.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Dissabte,27 abril 2024