La victòria contra el Sevilla va posar el colofó a un inici de temporada immillorable per al Girona, que ha aconseguit set punts dels nou possibles després de visitar els camps de dos equips de Champions com la Real Sociedad (1-1) i el Sevilla (1-2). Els de Míchel estan en estat de gràcia, demostrant una maduresa col·lectiva impròpia d’una tercera jornada de lliga, i més tenint en compte els reforços que falten. Quan les coses surten tan bé com fins ara, l’escenari és idíl·lic perquè floreixi el talent individual dels futbolistes i n’hi ha que ho estan aprofitant a la perfecció. Un dels quals és clarament Savinho. El brasiler, amb 19 anys, arribava a Montilivi com un meló per obrir i amb alguns dubtes sobre què seria capaç d’aportar, però els ha esvaït de la manera més ràpida possible. Si bé contra la Real va tenir un debut més aviat gris a primera, en la victòria contra el Getafe ja va regalar dues assistències i dissabte al Sánchez Pizjuán l’extrem va ser, segurament, el jugador més destacat de l’equip, amb una exhibició de desequilibri descomunal, que fa que el seu nom ja comenci a ressonar en tota la lliga. Difícil tenir una millor presentació.

Al camp del Sevilla Savinho va gaudir d’un guió pràcticament fet a mida. La pressió alta dels andalusos va fer que el Girona tingués espais al davant un cop podia superar en combinació la pressió dels de Mendilibar, i en aquests moments el brasiler es va convertir en la millor arma ofensiva dels blanc-i-vermells. Cert és que cap dels gols va néixer de les seves botes, però sí que el córner del 0-1 es va originar després d’una acció seva per banda. Durant tot el partit, va ser un autèntic corcó per la banda esquerra, desafiant Jesús Navas una vegada i una altra sense parar, deixant detalls per emmarcar en l’un contra un. Per fer un partit gairebé perfecte, li va faltar afinar en l’última passada, ja que va tenir dues o tres accions en què per mil·límetres la seva passada no va arribar a Stuani o Dovbik, que haurien pogut marcar a plaer. I per arrodonir-ho tot, li va faltar el gol, perquè va gaudir de dues grandíssimes ocasions. Totes dues, això sí, amb la cama dolenta, la dreta. La primera, abans del descans, en una jugada individual en què va deixar assegut el defensa amb una retallada bestial i va acabar xutant al ninot, i la segona, en els minuts finals, en què després d’una diagonal perfecta va topar amb la base del pal. “Penso que ha estat un dels meus millors partits i estic content. Sobretot perquè l’equip ha aconseguit els tres punts, que és el més important”, va dir Savinho al final del partit, restant importància al fet de no marcar: “Ha faltat poc per marcar. He de continuar treballant perquè arribi en els propers partits, però no crec que em faci falta per alliberar-me. Contra el Getafe vaig poder fer dues assistències i els gols ja arribaran com a conseqüència del joc. El més important és que l’equip guanyi.”