Míchel Sánchez ha participat en la presentació del llibre Déu salvi el Pep, de Martí Perarnau. L’escriptor Josep Maria Fonalleras ha elevat el nivell amb una primera anàlisi literària de l’obra i ha fet un suggeriment sobre un nou llibre: Míchel català. “Prendre el relleu de Fonalleras és com prendre el relleu del Pep. No sé què dir”, ha expressat després Perarnau. “Ha estat una aventura formidable de deu anys”, ha reconegut l’autor, en referència a la trilogia sobre Pep Guardiola, abans de donar pas a Míchel.

“Em queda molt camí per recórrer. Els genis estan tocats per una vareta; els altres hem de pencar molt”, ha explicat el tècnic madrileny, preguntat per si se sentia identificat amb característiques de Guardiola. “Sempre depenem dels resultats. Però hi ha una manera de viure el futbol, i en el meu cas, va cap aquí, la idea que tinc al cap és fer millorar els jugadors i que l’afició gaudeixi.” I ha seguit: “La meva idea és donar llibertat als jugadors i crear un ambient positiu en tots els sentits. Intento arribar molt al futbolista en cultura esportiva, les 24 hores.”

Parlen amb Guardiola per innovacions tàctiques com el lateral interioritzat? “El que veig d’en Pep i el que he sentit quan hi he parlat és la passió de millorar. Ell és molt perfeccionista, i és un apassionat de buscar solucions i que el jugador les faci seves. Jo això ho faig simplement per tenir més la pilota. En Pep no ho feia quan tenia Iniesta, Xavi i Busquets, perquè no li calia.” I com veu les expectatives del Girona? “Estem bé. Penso que farem una temporada històrica, però tot el que pugui dir s’ha de demostrar. S’han ajuntat moltes coses positives i tinc la sensació que els jugadors poden arribar a fer història de veritat. I això seria una plaça europea. És el repte, és el somni”, responia Míchel. El tècnic ha explicat que les hores prèvies als partits està relaxat, i Perarnau ha revelat que Guardiola aprofita per respondre missatges al mòbil.

Entre els assistents a l’acte al Casino de Girona, hi havia l’exsegon entrenador de Pep Guardiola Domènec Torrent, amb qui l’autor ha recordat anècdotes, i Jordi Guerrero.