Tot i no aparèixer fins a la segona meitat, Sávio Moreira, Savinho, va tornar a enlluernar amb el seu futbol elèctric, atrevit i vertical. El futbolista brasiler va firmar una de les millors actuacions en uns minuts finals en què va liderar el Girona en atac contra un Rayo que deixava espais i no podia defensar-lo. El jugador cedit pel Troyes va ser l’autor dels últims dos gols del conjunt blanc-i-vermell, que cada cop és més a pop de la Champions League. Els primers 45 minuts, Savinho no va estar endollat i, tot i posar-hi voluntat, el conjunt català va decantar tot el seu atac per la banda dreta. En alguna acció, fins i tot, Savinho va caure a la banda contrària per trobar situacions d’un contra un. La poca profunditat de Miguel no va permetre a Savinho tenir accions de superioritat amb Iván Balliu. Només va disposar d’una acció en què va rebre una pilota llarga d’Eric Garcia, però, després d’un bon control i la fortuna d’un rebot, Dimitrievski li va treure l’ocasió amb els peus. L’àrbitre va acabar xiulant fora de joc, però el Girona volia crear sensació de perill tot i no poder desfer gaire la línia defensiva visitant. Com a San Mamés, el brasiler va créixer en una segona meitat en què va destacar per sobre de la resta i va tornar a ser l’extrem que meravella en cada jugada. En el tram inicial, es va poder veure una banda esquerra molt més activa i d’aquí va arribar el primer gol, obra de Tsygankov i assistit per Miguel. El futbolista nascut a São Mateus va començar a trobar-se còmode en les transicions. Aixecava pols en els seus eslàloms de dins cap a fora, feia tornar bojos els jugadors que el marcaven i obligava els migcampistes del Rayo a córrer camp enrere. La millor notícia era que el Girona dominava i, a través de la qualitat a tres quarts de camp, era capaç de generar perill. En la segona diana, la de la tranquil·litat, Sávio va firmar un golàs en una conducció en vertical cap a dins l’àrea i, desfent-se de la marca, va saber trobar l’únic forat per anotar gol. La celebració va ser l’única errada del brasiler, que es va treure la samarreta i va veure la quarta groga del curs. En la darrera diana, assistit per Pablo Torre, Savinho va guanyar en la cursa Espino amb un canvi de ritme brutal i va sentenciar. La samba va reaparèixer a Montilivi.