El Girona torna a somriure després de la victòria contra l’Osasuna (2-0) i dissabte visitarà el camp del Getafe (18.30 h) amb l’objectiu de trencar la mala dinàmica a domicili després de les derrotes als camps del Madrid (4-0), l’Athletic (3-2) i el Mallorca (1-0). El moment sembla l’idoni, ja que els madrilenys van signar una primera volta més que bona però en les últimes jornades han tret el peu de l’accelerador i només han sumat una victòria en els últims set partits i dues en els últims onze. Que el Getafe no visqui el seu millor moment, i a més no pugui comptar amb Borja Mayoral, el seu màxim golejador amb quinze gols, és una bona notícia per als gironins, però no és una garantia de res. I és que el Girona sap que si vol sumar els tres punts al Coliseum Alfonso Pérez haurà de picar pedra de la bona davant un equip amb un estil de joc radicalment diferent del dels blanc-i-vermells.

Mentre que el Girona de Míchel Sánchez està enamorant la major part dels aficionats del futbol gràcies al seu joc, el Getafe de José Bordalás és un d’aquells equips que sempre aixequen rancúnies pel fet de practicar, en certs moments, l’antifutbol. Cert és que el tècnic alacantí ha sumat capacitat ofensiva a l’equip aquesta temporada, però precisament la baixa de Mayoral fa que els madrilenys tornin a allò que els fa sentir segurs, que no és altra cosa que ser un equip rocós i dur que es mou de meravella en partits amb poc ritme. La millor mostra és el temps efectiu que tenen els partits de cada equip, i és que mentre que en els partits del Girona se superen els 57 minuts, i és el tercer equip de la lliga que més temps juga, al darrere del Madrid i el Barça, en els partits del Getafe no s’arriba als 53 minuts de temps efectiu. Només el Mallorca, el Cadis i la Real Sociedad juguen menys.

El Girona haurà de saber moure’s en aquest context de partit amb unes interrupcions constants que estan més que buscades pel conjunt madrileny, i és que el Getafe és l’equip de la lliga que més faltes comet per partit. Els de Bordalás s’enfilen fins a les 17,2 faltes de mitjana, una més que la Real Sociedad, el segon de la lliga. La gran majoria d’aquestes faltes arriben a camp contrari, ja que es deuen a la pressió alta que acostuma a fer el conjunt madrileny, en una de les poques similituds que tenen l’estil de Míchel i el de Bordalás.

La pressió alta i intensa és una senya d’identitat del Getafe, que si roba a camp contrari és quan és perillós, ja que necessita ben poc per generar ocasions de gol. De fet, el Getafe és el tercer equip de la lliga que menys possessió té, amb un 43,1 per cent de mitjana, només al davant del Cadis i l’Alavés, però és el vuitè màxim golejador de la lliga. Una combinació que es deu a la verticalitat i al joc directe dels madrilenys, que maduren poc les jugades i per això són, amb diferència, l’equip que més passades ha fallat en tota la temporada, amb 2.789, 120 més que l’Osasuna, el segon.

Les estadístiques del Girona estan als antípodes de les del Getafe. Per mantenir el mateix nivell de pressió els gironins no necessiten interrompre el joc i només cometen 11,2 faltes per partit; són el cinquè equip de la lliga que menys en fan, al darrere del Madrid, el Barça, Las Palmas i l’Atlético. A més, tot i que l’equip gironí gaudeix quan pot tenir verticalitat, s’ha acostumat a madurar les jugades sortint des de darrere i tancant el rival al seu camp. Arran d’això el Girona és el quart equip de la lliga amb més possessió, amb un 57 per cent de mitjana, només darrere del Barça (64,9%), Las Palmas (60,9%) i el Madrid (59,8%). A més, la fiabilitat dels gironins en la passada és indiscutible, amb només 1.830 errors, només per sobre del Madrid.