Neguit i angoixa

Per molt que de portes enfora no es vulgui reconèixer un problema amb Dovbyk, la realitat és que la sequera de l’ucraïnès preocupa i coincideix amb la de Stuani, que encadena els mateixos partits sense veure porteria, tot i que el charrúa ha jugat molt menys. “Dovbyk no té cap problema. L’equip és qui falla i fa les ocasions, igual que tots fallem en defensa i ens fan gol. Sempre viatgem junts en aquest sentit”, deia el tècnic de l’equip, Míchel Sánchez, després de confirmar-se la derrota al Coliseum contra el Getafe i després que Dovbyk fallés tres ocasions clares de gol que podien haver permès al Girona, com a mínim, esgarrapar un punt de la seva visita a terres madrilenyes. La gesticulació del futbolista de Txerkassi demostra que la seva particular travessia pel desert l’afecta, ja que se’l veu massa amb el cap ajupit, o bé mirant el cel, lamentant-se més d’una vegada, o també gesticulant amb les braços, desesperat per la seva mala fortuna en els metres finals. És evident que no deixar-ho d’intentar i gaudir d’aquestes aproximacions de cara a porteria és una bona notícia i el començament d’una millora necessària per a totes les parts, però en la mala dinàmica de l’atacant també queda afectada la incidència en altres aspectes del joc.

En la pressió, Dovbyk continua sent un puntal, el primer o el segon jugador que salta a molestar la sortida de la pilota amb aquella solidaritat incansable del davanter, una feina tan fosca com desagraïda. Això sí, pel que fa a les assistències, l’ucraïnès també ha quedat estancat en les cinc que va donar en les primers dinou jornades de lliga, en una clara mostra que també ha perdut protagonisme en el joc col·lectiu.

Element indispensable

Evidentment el davanter del Girona no ha oblidat jugar a futbol i, tot i la mala ratxa, continua sent un recurs preuat i vital en els esquemes de Míchel, que sap que la millora de l’equip quant a regularitat en els bons resultats passa per recuperar el millor Dovbyk i, també, els diferents engranatges que li fan arribar pilotes a la zona d’influència. L’ariet continua sent un dels màxims golejadors de la categoria, i per poc que millori els números serà un dels candidats ferms a endur-se el Pichichi del campionat, que seria un premi a la gran temporada de l’ucraïnès, però també a la trajectòria d’un Girona que s’ha convertit en la revelació de la temporada en el futbol espanyol i que vol ser de Champions League.