Girona

Una freda i l’altra calenta

Toni Villa reapareix, un any després de la greu lesió al genoll, el dia que el Girona celebra l’accés a Europa

La nota negativa la posa una nova lesió de Borja García, que es perd el que resta de temporada

La victòria del Girona contra el Cadis (4-1), en un partit amb una primera part d’altíssim nivell, va fer esclatar la festa per celebrar l’accés a Europa el curs que ve. Els gironins tenen garantit jugar l’Europa League, ja que s’han assegurat matemàticament la sisena posició i el sisè només jugarà la Conference si l’Athletic queda setè o pitjor, cosa que faria que el Girona fos, com a mínim, cinquè. A més, la Champions és més a prop que mai, ja que el Girona té deu punts de marge respecte a l’Athletic quan en queden divuit en joc.

Va ser el motiu de la festassa després del xiulet final i ho va tapar gairebé tot, però l’alegria pel bitllet europeu no va ser l’única. N’hi va haver una altra, potser, de més emotiva. Enmig de la festa, Toni Villa va jugar els seus primers minuts després de la greu lesió que es va fer al genoll el curs passat al camp del Valladolid. Va ser una jornada molt especial, ja que avui fa just un any d’aquell fatídic dia, que per sort ja ha quedat enrere.

L’extrem va entrar en el minut 86 –va ser un doble canvi amb Pablo Torre, per Yan Couto i Dovbyk–, quan el matx ja estava dat i beneït, i va rebre una gran ovació de l’afició gironina, que va deixar de banda els càntics de celebració per Europa per corejar el seu nom. Pell de gallina. “Qui havia de dir fa un any, quan em vaig lesionar, que tornaria el dia que el Girona aconseguiria la classificació per a Europa. La veritat és que estic molt content pel club i per la ciutat, perquè s’ho mereixen, i estic molt content de tornar un dia com avui”, va dir Toni Villa després del partit, en què va notar l’estima: “Me n’he adonat, l’afició està donant molt suport a l’equip perquè saben que del primer a l’últim ho estan donant tot per aquest club, i ho agraeixen. Estic molt agraït i serà una cosa que mai oblidaré.”

L’extrem murcià, que ha complert els terminis previstos perquè es va dir que estaria de baixa entre deu i dotze mesos, només va intervenir quatre vegades en el joc, però ja va notar les primeres sensacions sobre el camp. “M’he trobat bé. Tenia una mica de por d’entrar en un partit amb més guerra, però el context del partit ha estat ideal per als primers minuts, amb espais, i m’he trobat molt bé”, deia Toni Villa, que ja es veu com un més dins la plantilla: “He jugat els primers minuts i ja no hi ha cap barrera per trencar. Ara he de treballar per merèixer més minuts i per ajudar l’equip l’estona que l’entrenador consideri.”

Un calvari pel ‘10’

No tot el que va passar dissabte van ser bones notícies. Una hora abans de l’inici del partit contra el Cadis el Girona va informar que Borja García té una lesió al quàdriceps dret i que estarà de baixa aproximadament sis setmanes. La notícia és fatídica, ja que d’aquí a cinc setmanes es disputarà l’última jornada de la lliga, a Montilivi contra el Granada, el 26 de maig, de manera que, en principi, el mitjapunta madrileny es perdrà la resta del curs.

Aquest és l’últim contratemps per a Borja García en una temporada per oblidar, marcada clarament per les lesions. El 10 del Girona no juga un partit des del 16 d’abril del 2023, una setmana abans de la lesió de Toni Villa, quan es va lesionar en el partit a Montilivi contra l’Elx, precisament el dia que igualava Àlex Granell, amb 233 matxs, com el jugador del Girona amb més partits a l’LFP –ara són tercers–. Un cop es va recuperar d’aquella lesió a la fàscia plantar, les lesions musculars li han fet la guitza tot aquest curs i, tot i entrar en la convocatòria en deu partits de lliga, no ha pogut ni debutar en una temporada tan històrica com aquesta.

Amb aquesta nova lesió Borja García té molt complicat tornar a jugar un partit amb el Girona, ja que el madrileny acaba el contracte al juny i que renovés seria una sorpresa majúscula. Si no hi ha res en joc, uns minuts, o fins i tot segons, d’homenatge en l’últim partit contra el Granada és gairebé l’única esperança per tornar a veure Borja García vestit de blanc-i-vermell.

EL PROTAGONISTA

Estic molt content de tornar en un dia com avui. Qui ho havia de dir! Estic molt agraït i serà una cosa que mai oblidaré
Ja no hi ha cap barrera per trencar. He de treballar per merèixer més minuts i ajudar l’equip
Toni Villa
extrem del girona
M’he trobat bé. Em feia por un partit amb guerra, però el context del partit, amb espais, era ideal per jugar els primers minuts
Borja acaba contracte al juny i el més probable és que no disputi el seu partit 234 de blanc-i-vermell
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)