Lliga Europea

BETO BORREGÁN

TÈCNIC DEL VOLTREGÀ D'HOQUEI PATINS FEMENÍ

“Necessito reptes grans”

Borregán afegeix una lliga europea com a entrenador a les nou que va conquerir com a jugador del Barça

“M'admira les ganes amb què es venen a entrenar les noies després de treballar. M'arriba al cor”

No m'han trucat per ser el substitut de Muñoz. Però si em necessiten, em dec al Barça. Això va per damunt de tot

El reformulat Beto Borregán (Barcelona, 1977) va tancar diumenge el cercle aconseguint la seva desena lliga europea i la primera com a tècnic dirigint el Voltregà femení, que diumenge va fer saltar la banca contra el Gijón al Palau dels Esports de la capital asturiana en una final èpica (0-1). Considerat un dels millors jugadors de la història i amb una trajectòria de divuit temporades al Barça i 58 títols, mai no s'havia plantejat entrenar fins que el club osonenc li va proposar el repte de dur les regnes de l'equip femení capdavanter a Europa. Ja ha celebrat la copa i la lliga europea.

Qui li havia de dir que la seva desena copa d'Europa la guanyaria amb un equip femení?
Pel meu cap no hi passava pas. Fa quatre o cinc anys que vaig deixar de ser jugador d'elit del Barça. Jo havia dit que no em veia entrenant, però tot té un procés. Vaig fer un campus, vaig fer de comentarista de televisió en l'europeu de seleccions i veia que el cuquet el continuava tenint, mai no marxa. Tenia ganes de competir, de sentir, de viure experiències. Vaig rebre la trucada del Voltregà, vaig obrir els ulls i vaig dir: ho he de provar. Torno a sentir allò que sentim els esportistes, tenir una experiència nova cada cap de setmana, un repte. Havia seguit una mica el Cerdanyola femení quan el meu germà n'era l'entrenador, però, la veritat, no tenia cap relació amb l'hoquei femení i tampoc no el seguia.
Era un repte que duia implícita una gran responsabilitat: el Voltregà ho havia guanyat gairebé tot el curs anterior.
Evidentment. Una persona necessita reptes i jo ja sabia on em ficava. El Voltregà té una trajectòria espectacular quant a títols. La temporada passada van guanyar la lliga europea i la lliga. Sabia que en el millor del casos ho igualaria o que seria pitjor. M'agrada competir. Jugar per jugar, no jugava. Entrenar per entrenar, tampoc no entreno. Necessito reptes grans i les jugadores ho veuen de la mateixa manera que ho veig jo. Gaudeixo moltíssim.
Quina va ser la clau per derrotar el Gijón, que la setmana passada els havia vençut a Sant Hipòlit en l'OK Lliga?
Hi va haver moltes claus. La principal va ser la concentració que l'equip va tenir durant 50 minuts, la intensitat i que hi va creure. Vam intentar possessions llargues perquè el Gijón no tingués la bola perquè elles no tenien canvis i era una manera que patissin. Quan tenen la bola juguen molt bé per darrere de la porteria i amb jugadores dins del quadre. També volíem evitar un partit d'anada i tornada. Sabíem que hi havia moments en què generarien ocasions, perquè és un equip amb qualitat, però vam aguantar. Vam fer un plantejament humil. Vam fer un passet enrere i vam intentar enxampar els millors contraatacs possibles. De fet, el gol de Lee arriba en un contraatac.
I el Voltregà té la Laia Vives sota els pals...
És una bèstia. Hi ha porteres que aturen boles per inèrcia o per posició. Ella es posiciona bé, llegeix el partit, juga bé amb l'estic, té una gran elegància aturant les boles. Fa goig i a mi em cau la baba. Jo la compararia amb el Carles Folguera.
El context en què entrena, amb jugadores amateurs, és la nit i el dia de l'hoquei que vivia vostè en la seva etapa de jugador.
Des que vaig començar a treballar a Sant Hipòlit em va admirar les ganes amb què venien a entrenar-se les noies després de treballar. Això a mi m'arriba al cor i m'encoratja a donar-los tots els fonaments possibles que jo sé, a seguir batallant per millorar. S'aixequen d'hora, van a treballar i quan pleguen venen a aguantar un tècnic que els clava quatre crits.
Quines són les diferències tàctiques i tècniques respecte de l'hoquei masculí?
Pel que he vist fins ara, estan menys treballades tàcticament, tot i que ara hi ha entrenadors molt bons i el nivell està augmentant molt. Veig equips molt ben preparats. Abans sempre guanyaven els mateixos. Nosaltres en la tercera jornada vam rebre contra Las Rozas. Al pavelló es comentava que guanyaríem i vam perdre 1-2. Ha evolucionat moltíssim. Els moviments en l'hoquei femení són més lents, però la tècnica és molt similar. Les passades són més lentes... En definitiva, el que dona la diferència entre el masculí i el femení és el físic, però cada vegada hi ha una distància menor. La nostra final contra el Gijón va ser un partidàs i el Gijón-Benfica, un altre.
I en la dinàmica de grup, de vestidor, què ha trobat de diferent?
Per mi és el mateix. Soc una persona clara i les tracto de la manera que jo he viscut un vestidor. Per mi és igual un noi que una noia. No sé veure la vida amb diferències.
Va notar d'entrada un excés de respecte de les noies pel que vostè representa en l'hoquei?
No he tingut mai sensació de distància, ni d'excessiu respecte. Jo no soc gaire efusiu, reconec que transmetre sentiments no em resulta fàcil, però tenim una relació molt propera. Tenen molt bon caràcter.
El Gijón té quatre punts més que el Voltregà en l'OK Lliga i un partit menys. Es pot remuntar?
Sortirem a guanyar cada partit i lluitarem pel títol fins que les matemàtiques diguin que les asturianes són campiones. És complicat. El Voltregà femení, per trajectòria i història, ha de mirar de guanyar sempre. El Gijón no ha perdut cap partit, però ara veurem com digereix la derrota en la lliga europea. Li falten partits complicats, però l'haurien de perdre elles perquè tenen un marge ampli.
El Barça busca un substitut per a Ricard Muñoz. Li han proposat?
No, no m'han trucat. Però si el club em necessités, em dec al Barça i això va per damunt de tot. Treballo al Barça des que em vaig retirar i quan el Voltregà em va fer la proposta primer vaig consultar amb el club abans de decidir res. Sempre que tinc alguna cosa a fora, pregunto abans si la puc compaginar. Soc feliç treballant al Barça.
Quin perfil a la banqueta creu que necessitaria l'equip?
No soc ningú per dir-ho. Hi ha molts entrenadors vàlids i ells deuen saber a qui han de fitxar. Si soc un d'ells, no en tinc ni idea.
La lliga europea és la més competida dels últims anys?
Els equips portuguesos s'han reforçat molt bé amb jugadors de l'OK Lliga. Per guanyar la lliga europea has d'estar molt fort mentalment i cada vegada és més complicat. El Porto, el Benfica i l'Oliveirense són grans equips, tot i que el Barça és sempre favorit en totes les competicions. A Europa, les diferències són mínimes. En l'OK Lliga hi ha una mica més de marge, tot i que recuperant el play-off s'escurçaria com es va demostrar en els partits únics de la copa a Alcobendas.
Com valora la trajectòria de Muñoz?
Els títols parlen per si sols. Ha guanyat dues lligues europees i tres cops l'OK Lliga. El Barça d'hoquei té aquest factor. Tothom està acostumat a guanyar i cada vegada que es perd té molta repercussió, i això s'ha de patir. Però també estàs al millor club i ho has de gaudir. Històricament, tots els tècnics del Barça tenen un gran palmarès.
Perd sempre l'entrenador i guanyen els jugadors...
Hi estic d'acord. Ara, en el meu cas, les protagonistes són les jugadores, jo no jugo. Jo tinc nom i el que tu vulguis, però són elles les que s'hi van deixar la pell.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)