OK Lliga

RAÜL MARÍN

JUGADOR DEL REUS DEPORTIU MIRÓ D’HOQUEI SOBRE PATINS

“Som allà i aspirem a tot”

“Fer tres gols al Palau, en una pista tan important, dona molta alegria. Suposo que a ells l’empat els fa molt de mal”

“Tinc més calma i menys bogeria, però sense perdre-la del tot, perquè, si no, no seria jo”

Campió diversificat
És un dels tres juntament amb Carlos López i Marc Torra que ha estat campió de la lliga europea amb tres equips: Barça –2 títols–, Reus –un cop, a Lleida, com es veu a la imatge–i Sporting (2019). També va guanyar dos mundials amb Espanya, entre d’altres títols. Ha estat quatre cops pitxitxi de l’OK Lliga. Amb 58 gols en 30 partits, el curs 2017/18 va establir el rècord de la competició superant els 56 de Pablo Álvarez (Barça)
Al Barça vaig viure una experiència molt maca. Els esportistes tenen aquest somni i jo soc del Barça de futbol

Pocs jugadors poden presumir en el seu currículum d’haver marcat tres gols al Palau com va fer el davanter del Reus Miró Raül Marín (Reus 1986) diumenge, amb un tret exterior de pala, de penal i en una acció excepcional (3-3) . N’ha fet 17 en nou jornades –ha marcat en vuit–i és el màxim golejador de l’OK Lliga i d’un equip amb molta pólvora i molta eficiència en la bola aturada que és tercer. El curs passat, abans de la pandèmia, l’ara jugador del Liceo Jordi Adroher en va fer tres amb el Benfica (5-5). En l’OK Lliga, cal remuntar-se al 6 de desembre de 2016. El Reus va empatar (6-6) amb un trio de gols del recentment retirat Albert Casanovas. Marín va fer dos gols i Matías Platero va completar la nòmina roig-i-negra. Aquell Reus va guanyar la seva vuitena lliga europea. Curiosament, tant Casanovas com Marín van passar pel Barça.

Què se sent fent tres gols al Barça al Palau?
Molta alegria per haver pogut ajudar l’equip i haver guanyat un punt en una pista així tan important. Suposo que a ells els fa molt de mal. Et quedes molt satisfet del treball que fem.
En el seu gol tercer gol passa la bola per sota les cames i fa mitja volta abans d’arrossegar-la, un cert ‘déjà-vu’ amb el gol de la final de la copa d’Alcobendas 2017 també contra el Barça.
Exactament. És molt similar, tot i que aquell va ser més centrat, però té un parentesc. Davant de porters tan bons com els del Barça t’has de buscar la vida i trobar qualsevol foradet.
Per cert, quin balanç fa de la seva etapa 2013/15 al Barça?
Va ser una experiència molt maca. Tots els esportistes de petits tenen el somni de jugar en equips d’aquesta magnitud. En el meu cas, a més, soc del Barça de futbol.
I dels dos darrers anys a Portugal?
El que pitjor vaig poder gestionar va ser estar fora de casa tot i que ja sabia que seria totalment diferent que a Reus. Són experiències enriquidores com a jugador i com a persona t’ensenyen a saber què es realment la vida. No me’n penedeixo.
No deu ser agradable quedar fora d’una convocatòria...
Ho vaig viure diverses ocasions i no ho és gens. És una situació nova per al nostre esport que jo tampoc no havia viscut mai i de la qual no soc partidari. I ho portava certament malament després de treballar tota la setmana. És una de les coses més dures que vaig viure a Portugal.
Tot plegat l’ha ajudat en la seva evolució com a jugador. Com s’ha plasmat?
Tinc més calma i menys bogeria, però sense perdre-la del tot, perquè, si no, no seria jo mateix. Però he après a trobar els moments en què cal posar una mica de pausa.
On pot arribar aquest Reus? Té plantilla per repetir la gesta de l’OK Lliga 2010/11 i tornar a ser campió?
Aquest lliga serà molt llarga i molt complicada, però ara per ara som allà i aspirem al títol, tenim totes les possibilitats a les nostres mans. Hem de vèncer el Liceo i el Barça, són els punts que has de guanyar, i, a més, no pots fallar en altres pistes. Contra els grans ja surts molt motivat i contra els equips de sota no has de fallar i demostrar que tens un gran equip. Són pistes complicades en què molta gent perdrà punts. La derrota a casa contra el Lleida va ser un error que no hem de cometre, tot i que tothom perdrà punts.
Imagino que no porta massa bé jugar sense públic.
Ho portem molt malament però és el que toca i no ens podem queixar, tots sabem que estem en una pandèmia molt complicada. És evident que nosaltres volem el Palau d’Esports ple i per a la nostra afició també es complicat. Suposo que ara es podrà obrir una mica i tindrem aquest suport, aquest gra de sorra que ens ajuda a estar dins dels partits.
En canvi, el nivell és més alt i la competitivitat també és més que destacable, amb continus resultats inesperats. Sembla que el nivell ha pujat.
Amb el retorn de jugadors de fora la lliga s’ha anivellat en dues fases, una per dalt i una altra per baix. Hi ha molta imprevisibilitat. Per exemple, ningú no esperava que el Noia perdés a Lloret diumenge.
Quin és el seu gol de capçalera, per estètica o per importància?
El que vaig marcar al Tenerife el dia que vam guanyar l’OK Lliga 2010/11, no pas per estètica, perquè és un gol diríem que normal, sinó pel significat, per com estava el Palau d’Esports de gent i tot el que implicava aquell títol.
Quina seria la seva proposta per escurçar la lliga europea ara aturada?
Si a França i Itàlia es continua sense jugar i passa el temps, l’única alternativa serà fer directament una final a vuit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)