En la dècada dels vuitanta del segle passat, Joan Torner (Tordera, 1961) va ser un dels jugadors d’hoquei més rellevants del país. Juntament amb el seu germà Josep Enric, va situar el seu cognom en l’elit de l’hoquei català. Trenta-cinc anys després d’haver tancat la seva carrera com a jugador (posteriorment seria entrenador en alguns equips, entre els quals el Malgrat, el Blanes i el SHUM), Joan Torner continua la seva lliga personal en forma de campanya per donar suport a la investigació contra el càncer infantil.

Fa 25 anys es va celebrar a Barcelona la primera Festa Torneig Joan Petit, una iniciativa ideada per Torner a través de la Fundació Joan Petit Nens amb Càncer, per unir esport i solidaritat. L’objectiu era triple: promoure l’esport entre la mainada (en aquest cas havia de ser necessàriament l’hoquei, que, com diu Torner, “és aquell que sempre et fa anar sobre rodes”); conscienciar que la malaltia del càncer afecta encara avui molts nens i nenes, al nostre país i a tot el món, i donar suport als investigadors i investigadores que lluiten contra aquesta malaltia als hospitals i centres d’investigació d’arreu del país.

La dinàmica de les activitats de la fundació (www.joanpetit.org) en aquests 25 anys ha tingut una diada central: aquesta Festa Torneig, que enguany s’ha celebrat a Cassà de la Selva, acollida pel Foment Deportiu Cassanenc i l’Ajuntament de la vila, amb la col·laboració de més de 150 voluntaris i entitats locals que han aportat el seu esforç per ajudar a coordinar una festa esportiva d’una gran complexitat. No és fàcil ajuntar 58 escoletes de clubs d’hoquei d’edats entre tres a sis anys, vinguts d’arreu de Catalunya, des de Cambrils a la Seu d’Urgell i de Lleida a Cassà, i que tinguin els horaris dels partits ben assenyalats, els àrbitres ben preparats, diferents activitats de lleure i esbarjo per a quan no estiguin a la pista i, sobretot, molta aigua per refrescar una jornada especialment tòrrida. A més, calia preparar l’arrossada per a tots aquells familiars i acompanyants que van voler assistir a la festa. Tot plegat, reunir més d’un miler de persones a la zona esportiva de Cassà, amb 144 partits en dos pavellons diferents, en una activitat en què els resultats eren el que menys importava; de fet, no calia apuntar els resultats, perquè per a molts nens i nenes la Festa Torneig Joan Petit és també la seva primera ocasió de participar en un partit més o menys organitzat d’hoquei patins i segur que quedarà enregistrat en la seva memòria (i en els mòbils de pares i mares) molt de temps.

El secret del funcionament d’un acte com aquest el va resumir el “padrí de la festa d’enguany, l’escriptor Rafel Nadal, que va parlar de miracles: “L’entramat solidari de Catalunya és extraordinari. Arrelat a tot el país, sostingut per milers de ciutadans com vosaltres, canalitzat per centenars d’entitats i associacions com els Amics d’en Joan Petit Nens amb. La solidaritat mai no falla. En aquest precís moment en què us parlo, milers de persones estan treballant i participant en actes com aquest en punts diversos de la geografia catalana. Milers de grans i petits comparteixen ara mateix tot tipus d’activitats culturals, socials o esportives a favor de mil causes. O participen en totes, si és possible imaginar-les. Aquesta xarxa que us teixeix dia a dia, un dia rere l’altre, i no deixa ningú ni cap lloc al marge. És admirable. És un miracle.”

Un miracle de mobilització que incloïa preparar un adequat servei de bar atès per voluntaris i voluntàries que anaven fent torns al llarg del dia, la preparació de l’arrossada per al dinar solidari, l’atenció a la ben assortida a botiga de productes de marxandatge, la rifa de 81 samarretes d’hoquei cedides per jugadors i equips de Catalunya i d’arreu d’Europa (Portugal, Itàlia, Andorra...) –amb peces de col·leccionista com una samarreta dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, quan l’hoquei va ser esport d’exhibició– tot amb una única finalitat: recollir fons per ajudar a la investigació contra el càncer infantil i conscienciar la societat que mentre uns juguen a hoquei hi ha centenars de nens que disputen un partit molt més important, contra la malaltia, lluitant per la seva vida.

I quin és el símbol de la Festa Torneig Joan Petit? Una cullera. La cullera que, de manera simbòlica, va lliurar el representant de Manlleu a l’alcalde de Cassà, Pau Presas, en l’acte final de la diada cassanenca; la mateixa cullera que la dibuixant Pilarín Bayés va incloure en el cartell del torneig d’enguany. I que recorda emotivament el fill de Joan Torner, en Joan Petit. Quan estava a l’hospital tractant-se del càncer, ell no podia jugar a hoquei, l’esport que l’entusiasmava, i hi jugava des del llit amb una cullera i un cigró, o un pèsol, que feia anar d’un costat a l’altre de la taula, com si estigués jugant un partit. Aquesta cullera de fusta, que els nens i nenes participants a la Festa Torneig d’enguany es van endur com a record, també esdevé el símbol de solidaritat.

Com va recordar Rafel Nadal, “cada dia hi ha un Joan Torner Petit que s’enfronta al destí més cruel. I cada dia hi ha un Joan Torner Gran disposat a promoure una fundació que doni a d’altres l’esperança que no ha arribat al seu propi fill”.

Aquest any a Cassà i durant els 24 anys anteriors en tantes altres ciutats i pobles de Catalunya. Amb una excepció, el 2020, quan per la covid no es va fer la festa i dissabte a Cassà es va homenatjar amb l’aplaudiment més llarg de la vetllada els metges, metgesses, infermeres i investigadors que cada dia continuen lluitant per donar esperances i salut als nens i nenes que han de jugar a hoquei amb una cullera i un cigró....