El Barça perfila la reconquesta
OK LLIGA 2013/2014. L'equip blaugrana va passar gana el curs passat i vol menjar-s'ho tot per trencar l'hegemonia del Liceo, el campió. Els gallecs lamenten la marxa de Pascual. El Reus i el Vic aspiren a trencar la bipolarització
El botí de la supercopa no treu la gana al Barça, malferit altre cop després de cedir la lliga al Liceo i amb ganes de demostrar que la millor plantilla ha de guanyar una competició de llarg recorregut que repetirà fórmula i no tindrà play-off. El cas és que de nou els blaugrana i el Liceo s'entreveuen com actors preponderants de la lluita pel títol, tot i que tant el Reus com el Vic fan prou respecte perquè el mercat d'estiu els ha estat profitós. Els roig-i-negres han fitxat el bo i millor del Vendrell victoriós i els osonencs llueixen el retorn del veterà Mia Ordeig, que els pot donar encara més equilibri i permetre que aflori en major mesura la genialitat tant de Cristian Rodríguez com de Roger Rocasalbas, els dos estilets.
El Barça, com sempre, dobla posicions. Fins i tot a la porteria. L'arribada de Matías Pascual (Liceo), Raül Marín (Reus) i Xavi Barroso, que estava cedit al Vendrell, li aporten una heterogeneïtat d'estils al servei de l'esperit col·lectiu que li pot anar molt bé per desbaratar els sistemes defensius contraris. Amb Ricard Muñoz l'equip va apuntalar en el tram final del curs passat la defensa i ara espera revalorar la intimidació en atac.
El Liceo continua amb la plantilla curta, tot i que és cert que es va endur el títol amb un fons d'armari limitat. El curs passat va lamentar la marxa de Ricardo Barreiros i ara plora la pèrdua de Matías Pascual. Malgrat la inclusió de Juan José López (Alcoi), la rotació podria ser justa per tornar a aguantar el ritme, si és que el Barça fa els deures. Tot són teories que avui es començaran a desgranar.
El Reus, si encaixa les peces, farà por. El porter Molina, Selva i Costa, el triumvirat vendrellenc, són fitxatges de luxe que sumats a Casanovas i el titular en el mundial, Adroher, i sense oblidar els joves ja afermats Ollé, Salvat i Rubio podrien provocar una sinergia molt interessant amb un tècnic de tanta vàlua com Alejandro Domínguez. Forçar els penals contra el Barça en la final de la supercopa podria haver estat un primer símptoma.
Hi ha un grup d'equips que aspiren a moure's en zones privilegiades per jugar la copa o accedir a Europa o, oli en un llum, totes dues coses. Sempre amb el perill de les presumpcions, es podrien enquadrar en aquest grup el Vendrell, el Noia, el Lleida el Voltregà, l'Igualada, el Lloret i el Blanes, que té una plantilla més llarga que altres anys.
Lògicament, els tres que han pujat –el Cerceda, el Tordera i el Vilafranca– es marquen l'objectiu de la permanència. El Calafell i el Vilanova també semblen predestinats a incloure's en la lluita per no baixar si ens atenim als precedents dels penedesencs i la descapitalització dels del Garraf, que van estar a punt de plegar veles aquest estiu i sortiran amb un equip jove i barat que necessitarà treball i il·lusió per no fer figa. Però en l'esport, de tant en tant, dos i dos no sumen necessàriament quatre, i qualsevol dels equips pot fugir del seu destí i situar-se en zones més àlgides. L'exemple a seguir és el Vendrell, campió miraculós de copa i CERS i tercer en la millor lliga del món.
Avui, retorn històric vilafranquí
La lliga arrenca avui amb el debut dels equips selvatans, el Blanes i el Lloret, i el retorn històric del Vilafranca a la màxima categoria. El conjunt de Jordi Garcia rep el Lloret (a les 9) i necessita trencar l'estadística. El Vilafranca i el Lloret s'han trobat quatre cops a l'elit i els vilafranquins no han guanyat mai (2002/03 2-6; 2005/06 2-3; 2007/08 4-4; 2009/10 1-2). L'altre duel serà el Blanes-Lleida (a les 9), que s'han trobat fins ara 10 cops a la vila blanenca amb 5 triomfs dels locals, dos empats i tres triomfs visitants. El Blanes presenta a 2/4 de 8 els equips de la base i de la secció de patinatge. Demà es jugaran el Vic-Liceo, Voltregà-Barça, Calafell-Vendrell i Tordera-Reus. El partit entre el Vilanova i el Noia es juga dimarts i l'Igualada- Cerceda, el dia 29.
Fitxatges amb valor doble
Al marge d'apujar sobre el paper el nivell de la seva àmplia plantilla, el Barça ha debilitat notablement els seus tres màxims rivals del curs passat i els ha pres tres primeres espases. Matías Pascual (Liceo), Raül Marín (Reus) i Xavi Barroso (Vendrell), que torna a casa després d'estar un any cedit, compleixen la doble missió de reforçar els blaugrana i debilitar els contrincants més qualificats. De fet, el Reus ha seguit la mateixa tàctica i ha desmantellat en bona part el Vendrell amb el fitxatge de tres dels seus titulars indiscutibles. Els equips petits són el planter dels grans.
Dècada prodigiosa: tres campions
Si tenim en compte que entre el 1998 i el 2010 el Barça va guanyar 13 títols de lliga seguits, el fet que en aquesta dècada ja hi hagi hagut tres campions diferents –el Reus (2010/2011), el Barça (2011/2012) i el Liceo (2012/2013)– es podria considerar un gran què, un fet excepcional que esmicola la tendència anterior. El curiós del cas és que en cap dels tres cursos no hi ha hagut play-off –per a molts el paradigma de la competitivitat– i el campionat s'ha resolt en una lliga regular. Sembla clar, doncs, que el nou reglament ha igualat forces, que els joves que pugen als primers equips són més descarts i que els equips, sense el coixí d'un play-off final, no llancen tan aviat la tovallola quan veuen que el primer s'escapa.
Continuïtat brutal: cap tècnic nou
Sigui per un convenciment en la continuïtat, per la crisi o per una conjunció astral determinada, encara que sembli increïble tots els entrenadors de l'OK Lliga segueixen en el seu equip respecte del darrer curs. O sigui: el mercat d'estiu de tècnics pel que fa als 16 conjunts de l'OK Lliga ha estat inexistent. El degà és Carlos Gil, que compleix l'enèsima temporada en el Liceo en diverses etapes i que ho ha guanyat absolutament tot. Hi ha tècnics joves de nova fornada com ara Guillem Cabestany, que compleix el seu quart curs al capdavant del Moritz Vendrell, Alejandro Domínguez o Ricard Ares (Voltregà). També hi trobem veterans com ara Manel Barceló en el Lloret i Miquel Umbert en el Blanes que les han vist de tots colors en un bon grapat d'equips. Albert Folguera (Lleida) seria un tècnic estendard al bell mig de les dues generacions.
El virus CIRH i FEP afecta el Liceo
Les competicions prèvies a l'inici de la lliga passaran al Liceo una factura que podria ser fins i tot decisiva en el desenllaç de la competició si el Barça es mostrés inflexible. Jordi Bargalló es perdrà els dos primers partits de lliga per una lesió que es va fer en la final del mundial i Josep Lamas està sancionat dos partits per haver agredit un contrari en la supercopa. L'equip gallec arrenca aquest dissabte a Vic, un feu molt complicat. En la segona jornada de la competició rebrà el Voltregà a Riazor. A més a més, l'argentí Lucas Ordóñez, una altra de les grans figures de la lliga, ha estat de baixa tot l'estiu per una lumbàlgia i encara no ha debutat aquesta temporada. Mala peça, doncs, al teler de Carlos Gil.
Notícies
Dimarts,7 maig 2024