Les velles rivalitats no moren mai, afirmació que va quedar ben palesa, ahir, en el primer derbi en quatre anys entre el Bordils –amb el segon equip– i el Sarrià. Tant per la intensitat sobre la pista com a la graderia –amb ben bé un centenar d'aficionats visitants, que es van fer sentir molt–, l'espectacle al Blanc-i-verd va ser d'alt voltatge, sense arribar, això sí, a les actituds antiesportives. El derbi també va servir per aclarir que el Sarrià és, ara mateix, superior al seu rival: més ràpid, més intens, més fort, més experimentat, més centrat... Més bo. El Bordils, amb un equip molt jove que tot just aterra en la primera estatal, hi va posar el coll i molta voluntat, però no va poder fer front al joc del rival quan aquest va assolir les màximes puntes d'intensitat, que van ser unes quantes al llarg del partit. I això que els primers avantatges van ser per al Bordils (3-1, 3'). Les precipitacions dels de Carles Ramonet, especialment en les passades, van permetre que el Sarrià agafés ritme i capgirés el marcador després del primer parcial i assolís el primer avantatge important gràcies, sobretot, a les aportacions de Lozano i Torres (4-9, 13') i a la seva rapidesa en les contres. El Bordils va aconseguir retallar el des-avantatge fins al tres gols, però el Sarrià continuava penetrant amb facilitat a l'àrea rival i va marxar al descans amb quatre gols de diferència. El Bordils va tornar a saltar a la pista connectat i disposat a plantar cara. En tres minuts, retallava el desavantatge a dos gols (15-17, 33'). De nou, el Sarrià va donar gas i, poc després, Lozano (set gols) assolia l'avantatge màxim fins al moment (17-22). Els de Ramonet no es van donar per vençuts, i amb 20-23, després d'un penal aturat a Pere Arnau, van tenir una jugada per posar-se a només dos gols del Sarrià, però no va tenir èxit. El contraatac ràpid dels visitants i una espectacular acció de Pere Arnau en la jugada següent –rebent la pilota en ple salt i llançant a porteria buida–, posaven costa amunt el partit per al Bordils. Els de Ramonet, físicament fosos i indefensos contra un rival més fort, van quedar clavats en els 22 gols i en els últims minuts ja no van veure porteria. El Sarrià ho va aprofitar per obrir un avantatge final de vuit gols (22-30), que no fa justícia al que es va veure sobre el parquet.