El Bordils va aconseguir la primera victòria del curs en un desplaçament complicadíssim, no tant per la categoria del rival, que també, sinó per les condicions en què va haver de fer el viatge. L'equip va marxar a les quatre de la matinada de Bordils, amb el temps just per arribar a Nava, escalfar-se i jugar (13 h). Malgrat tot, l'1-0 amb què es va obrir el partit va ser l'únic avantatge local en tot l'enfrontament. A partir d'aquí, el domini va ser per als de Pau Campos, que van arribar a tenir un avantatge màxim de set gols. Diverses jugades d'estratègia van deixar els jugadors del Nava descol·locats i, sobretot, molt nerviosos. Les ànsies per no haver guanyat encara cap partit aquest curs va passar factura als locals, sobretot en forma de precipitacions. El Bordils va col·laborar en el neguit del Nava amb possessions llargues i estàtiques –ben al contrari del seu joc habitual– i amb un joc pragmàtic que va ser el triomf de la col·lectivitat. Per sobre de qualsevol jugador, l'actuació global de tot l'equip –van marcar deu dels seus dotze jugadors de camp– va ser clau en la victòria. El Bordils marxava al descans amb cinc gols d'avantatge, però en el segon temps el Nava es va ficar en el partit i va començar a remuntar. A 3:30 del final, Llopis feia el gol de l'empat (24-24) i en l'ambient planava l'ombra d'una altra derrota en un final ajustat. El Bordils, però, no es va atabalar, va conservar la concentració i amb gols de Mach (57') i Huix (59') i una defensa sense fissures malgrat la major corpulència dels rivals s'assegurava una victòria de mèrit tot i haver passat la nit gairebé en blanc. “Necessitàvem guanyar, i fer-ho a fora. Ens havíem de retrobar i aguantar una remuntada”, explicava Campos després del partit. Just acabat el partit, el Bordils feia el viatge de tornada. L'equip tenia previst arribar a la mitjanit. Avui s'ha d'anar a treballar o a estudiar.