Iñaki Aguilar només tenia vint anys el maig del 2004 quan, tot i ocupar una de les posicions més compromeses i determinants dins de la piscina, es va convertir en un dels artífexs de la victòria del CN Barcelona a la final de la copa LEN contra el Vouliagmeni, amb una actuació estel·lar sota els pals, contribuint a fer que els grecs no passessin dels cinc gols; mentre que els seus companys, entre els quals hi ha joves amb un futur esplèndid encara per escriure com ara Guillermo Molina (20 anys), Xavi Garcia (20), Felipe Perrone (18) o Blai Mallarach (16), guiats pel boia Ivan Pérez, més bregat, van marcar onze gols, suficients per fer bo l'empat a onze del partit d'anada. Dos anys més tard, afermat a la porteria de la selecció espanyola, es penjava la medalla de bronze a l'europeu de Belgrad. Durant l'última dècada s'ha consagrat i ha acumulat experiència en competicions internacionals de primer nivell. Una qualitat valuosa, l'experiència, que li anirà molt bé, a un joveníssim CN Terrassa que a partir d'avui afronta la segona fase de l'Euro Cup a Nàpols, la mateixa localitat on va superar l'anterior eliminatòria, però ara se les haurà amb l'altre club napolità, el Canottieri, a més del temible Ferencváros hongarès i el Pays d'Aix provençal.

El porter barceloní, que disposa d'un extens historial en competicions continentals en què també figura una segona final de la copa LEN el 2012 amb el CN Sabadell, malgrat que amb un desenllaç fatídic ja que no va poder superar el Savona italià, adverteix que ara es trobaran “una fase complicada en la qual els equips s'han anivellat. El Ferencváros està un punt per sobre de la resta perquè és un equip pensat per guanyar la LEN i la lliga hongaresa. Amb els altres dos conjunts estem més igualats, tot i que els italians per cultura esportiva marquen la diferència”. Els vallesans debuten avui contra el Ferencváros, un vell conegut en el panorama continental que ha impulsat un nou projecte aplegant jugadors de renom, entre els quals destaca el boia Balazs Sziranyi, exjugador de l'Atlètic Barceloneta. Però la classificació se la jugaran en els dos següents partits. Demà amb els amfitrions en la primera de les dues finals. “La clau és el partit contra el Canottieri. És un club històric i juguen a casa, tot suma. Haurem d'adaptar-nos a les circumstàncies i a l'arbitratge i defensar i defensar. Estaria bé tenir el partit controlat i potser ens ho juguem tot al final, però poden passar moltes coses”, reconeix Aguilar. Si se'n surten, diumenge hauran de reblar el clau amb el conjunt de la Provença, on hi hael català i exterrassenc Rubèn de Lera.

Més enllà del resultat final, els vallesans pensen en els fruits a mitjà termini i valoren l'aprenentatge que els suposarà competir a Europa, un complement perfecte en la seva aposta per potenciar la secció de waterpolo. “La intenció és fer un salt en experiència europea i internacional. Ens anirà bé per créixer”, indica el porter, que conviu en un vestidor amb jugadors més joves que ell, àvids de partits importants, i que poden progressar tant en piscines amb pedigrí com compartint el dia a dia amb un esportista tres cops olímpic i subcampió del món.

Aguilar recorda amb estima victòries com la del 2004, però valora moltíssim poder tornar a competir a Europa després que el CNT hi hagi hagut de renunciar en les últimes temporades per motius econòmics. “Es valora perquè costa més, i això provoca una mica més d'il·lusió. Ens aporta una motivació especial i des del principi es prepara amb intensitat i es crea molta unió”. I hi afegeix que és la via per potenciar la selecció espanyola: “Històricament, la selecció espanyola ha anat bé quan els clubs d'aquí han competit a Europa i no només un. És important. I també dóna ressò i és una manera de donar publicitat al club i la ciutat i animar la gent a fer waterpolo. Si aconseguim passar i els joves tenen la possibilitat de veure un partit d'Europa amb la piscina plena, els crearà il·lusió i enganxarà més gent”.