Pau Campos havia avisat que guanyar el partit contra el Gijón, un rival directe, era de vital importància i els seus jugadors van demostrar haver entès perfectament la consigna i van respondre-hi de manera exemplar, amb un joc memorable tot i un inici dubitatiu i amb una segona part perfecta, de deu. Al Bordils li va costar entrar en el partit. L'eficàcia defensiva visitant, no exempta de duresa –Pablo Fernández va veure vermella en la primera jugada per un cop a la cara de Mach–, va evitar que el Bordils marqués en els vuit primers minuts. Tampoc és que el Gijón hi posés gaire de la seva part –en el mateix període només va fer dos gols–, però la falta de recursos del Bordils per penetrar la defensa visitant era alarmant. Moreno, per fi, va obrir la llauna per al Bordils després d'una gran passada d'Huix (1-2, 8'). Pep Reixach va escurçava les diferències transformant un penal (2-3, 10') i, finalment, Moreno va assolir l'empat en un bon contraatac. Alguna cosa havia canviat en el Bordils en només unes jugades. L'equip va treure profit del seu joc ràpid habitual i la maquinària els va començar a funcionar. González hi contribuïa des de la porteria i, amb una aturada, va propiciar el primer avantatge local gràcies a un gol de Mach (4-3, 13') en la jugada següent. Amb 5-4, González va evitar l'empat i Mach, altre cop, es va obrir pas com una gasela entre la defensa visitant (6-4). El Bordils no es va aturar aquí, i a punt va estar de doblar els gols del visitants després d'una gran combinació de Farrerons i Combis que, per poc, no va acabar en gol (7-4). El Gijón no es va donar per vençut i va tenir l'oportunitat d'empatar a set, però González ho va evitar. Mario, amb un gran llançament en rosca, va tornar l'avantatge de dos (8-6). I la diferència va augmentar fins al 12-7 amb què van acabar el primer temps. La segona part no va existir. Sobre el parquet, un únic equip: el Bordils. Amb un parcial de 6-1 en els nou primers minuts, va agafar un avantatge de deu gols. El Gijón ja feia estona que no s'hi veia de cap ull. Incomprensiblement, des del final del primer temps atacava amb set, però no en treia res. Ben al contrari, ja que el Bordils va aprofitar la porteria buida per fer dos gols de camp a camp –un del porter González–. El tècnic visitant no trobava la tàctica per frenar un Bordils imperial. La cosa va agafar tints de repassada, però el Bordils no hi entén, de caritat cristiana, i no va afluixar (22-8, 47'). Quedaven 13 minuts, però el partit ja feia estona que s'havia acabat. El Gijón, abatut, era una ànima en pena sobre el parquet. I al Bordils li entrava tot i més, fins a arribar a un parcial en el segon temps de 18-8. Una humiliació.