Atletisme

Atletisme

Lídia Rodríguez i l'idil·li amb l'europeu de cros

Atletisme. La vallesana, amb osteopatia de pubis, es perdrà el campionat per primer cop en cinc anys i deixarà la competició òrfena de participació catalana en el sector femení per primera vegada des del 1998

Lídia Rodríguez (Ripollet, 1986) era fixa en les últimes convocatòries de la selecció espanyola per a l'europeu de cros. La corredora vallesana no s'havia perdut cap cita continental de camp a través des del 2011. Aquest últim curs, però, li està tocant viure la cara amarga de l'esport. Una osteopatia de pubis ha tallat en sec la progressió de la ripolletenca i de retruc ha deixat l'europeu sense representació catalana en el sector femení per primera vegada des del 1998. En les divuit últimes edicions de la competició –el 1998 només van ser les aleshores júniors Rosa Morató i Gemma Masnou– sempre hi havia hagut la participació d'alguna fondista del país. L'idil·li es trencarà demà a Chia, a l'illa de Sardenya, on sí que hi haurà, en canvi, una àmplia presència de corredors en la categoria masculina: Ilias Fifa, Ayad Lamdassem i Adel Mechaal en la prova absoluta; Lahcen Ait Alibou, en la promesa, i Jordi Torrents i Annasse Mahboub, en la júnior.

Lídia Rodríguez tenia cada segon cap de setmana de desembre una cita obligada en l'europeu de cros. Un hàbit que s'ha trencat aquest curs per una causa de força major, que ha anat precedida d'una campanya que s'ha convertit en un autèntic calvari. “Al mes de setembre em van diagnosticar una osteopatia de pubis, però en realitat era una lesió que arrossegava des de l'any anterior i que per diverses negligències no em van saber detectar al seu moment”, es lamenta la corredora. Una lesió als isquiotibials, un edema ossi en dos metacarpians del peu i altres molèsties físiques han marcat l'última temporada de la fondista vallesana per no haver-se tractat l'osteopatia a temps.

Amb aquest panorama, Rodríguez va decidir fer foc nou i iniciar una nova etapa amb un altre entorn atlètic. Va trencar els vincles amb l'entrenador, Carles Castillejo, i amb el club de les cinc últimes temporades (Bilbao Atletismo) per canviar d'aires. “Quan aconseguia bons resultats un percentatge del meu èxit era part del meu entorn, però quan les coses no van bé també tots tenen una part de responsabilitat. En aquells moments no vaig trobar prou suport i vaig decidir trencar amb tot”, subratlla l'atleta establerta a l'Hospitalet de Llobregat. Rodríguez, doble campiona catalana de cros (2014-15), té ara fitxa pel Cornellà Atlètic, tot i que no té cap data fixada per tornar a l'activitat. “Ja m'han advertit que aquestes lesions són de llarga durada i no sé si ja estaré bé d'aquí a tres mesos o d'aquí a sis. De moment només puc fer el·líptica i em dedico més hores a la meva feina d'optometrista”, explica.

Tot i la seva intenció de tornar a competir, Rodríguez ha desconnectat del dia a dia de l'atletisme i no era conscient que en aquesta edició no hi hauria cap catalana en l'europeu de cros. Tampoc té molt clar per què l'especialitat ha perdut pistonada en les últimes temporades. “Sí que havia detectat que en les proves de cros no hi havia ni tanta participació ni ambient com quan jo era més joveneta, en contrast amb el boom de les curses populars”, sentencia.

LA PROTAGONISTA

Ara estic vivint la cara amarga de l'esport. Tinc ganes de tornar, però aquestes lesions són de llarga durada
Lídia Rodríguez
Lídia Rodríguez i l'europeu de cros
Categoria absoluta
Ieras 2015
28a
Samokov 2014
29a
Belgrad 2013
16a
Budapest 2012
21a
Velenje 2011
35a
Categoria sub-23
Brussel·les 2008
53a
Categoria júnior
Tilburg 2005
61a

Judit Pla i la “cultura de l'esforç”

Judit Pla (1978) i Jacqueline Martín (1974), encara en actiu, i Rosa Morató (1979), ja retirada, formen part d'una generació de corredores que han marcat època en el cros català. Més enllà de nombroses competicions internacionals, entre totes tres s'han repartit quinze títols en les divuit últimes edicions del campionat català de l'especialitat. Només se'ls van escapar els dos aconseguits per Lídia Rodríguez (2014/15) i el de Gema Barrachina (2012), que com la vallesana és de la generació del 1986 i ara també està momentàniament allunyada de la competició perquè ha de ser mare per segona vegada. Pla, campiona el curs passat a Girona, confia que es mantingui la base del cros català, tot i admetre que es percep que la formació va a la baixa. “Apareixen noies joves de gran nivell, però arriben a una edat en què perden la motivació. Potser s'està perdent la cultura de l'esforç i els grans valors que aporta l'atletisme”, reflexiona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)