Futbol sala

MAXI RESCIA

JUGADOR DEL CATGAS ENERGIA SANTA COLOMA

“El mundial és l'únic títol que he sabut assaborir”

“Si em dedico a una cosa, és per ser el millor. I com que jugo un esport d'equip, vull que el meu equip sigui el millor. Si perdo estic una setmana enfadat”

“Encara no he arribat al meu millor nivell”

€Seu tranquil a la grada del pavelló Nou de Santa Coloma. Escolta amb paciència i parla amb una serenitat admirable. Atén tots els nanos que li demanen autògrafs i assegura que ha rebut un afecte al Catgas que no s'hagués esperat mai. Flamant campió del món amb l'Argentina, Maxi Rescia (Buenos Aires, 29 d'octubre del 1987) va canviar de paradigma aquest estiu. Va deixar el futbol italià i va decidir formar part del nou projecte d'Óscar Redondo. Amb 12 gols ha respost a les expectatives, però és inconformista de mena i encara no està satisfet del nivell que ha mostrat.

Li queda molt per acabar la seva adaptació a Santa Coloma?
Sembla que hagin passat moltes setmanes, però tot just fa quatre mesos que vaig arribar. És una cultura nova, un ambient nou, un futbol sala nou.
Tot i això, ha ofert un bon nivell.
No he arribat, ni de lluny, al nivell que puc oferir. Per exemple, encara hi ha situacions de joc en què em trobo un pèl desubicat, que encara no sé com he d'actuar. Però fa poc temps que hi soc. Queda temps per millorar.
Va tenir una lesió al turmell durant el mundial. Com està?
Encara tinc seqüeles, perquè vaig voler forçar per tornar al més aviat possible. No he tingut temps de descans. I vaig arribar a Santa Coloma i tampoc he tingut temps de reposar perquè l'inici de temporada ha estat frenètic.
I vostè és dels que no se'n perd ni una.
Això em defineix. Sempre he estat així. A vegades em tracten de boig, però m'agrada molt el que faig i no suporto veure-ho des de fora. Pateixo molt. Faig el que faci falta per a jugar.
El mundial va valer la pena...
I tant! És un somni complert. La cosa més gran que he viscut com a esportista. Mai m'havia permès gaudir de cap títol ni fita important. Sempre pensava en la propera. Mai m'he permès disfrutar de res. I el mundial és la primera fita que he sabut assaborir. Em va deixar d'importar el que venia.
No entraven en les travesses. Què van fer bé?
Per a la gent no érem candidats. Però dins el vestidor teníem gravat amb foc que des que va agafar la selecció en Diego Giustozzi havíem arribat a totes les finals de tots els campionats. Això ens feia estar segurs de nosaltres mateixos i ens vam posar com a objectiu arribar a aquella final. Confiàvem moltíssim en les nostres possibilitats. I potser érem els únics. El mundial no el vam guanyar aquell mes, el vam guanyar els tres anys abans de jugar-lo. Anàvem molt preparats. Vam jugar com un equip i vam fer molta pinya entre tots. Feia temps que jugàvem junts i els joves també van aportar moltíssim.
L'ha canviat el mundial?
Pensava que en retirar-me deixaria l'esport de banda, perquè t'absorbeix molt. Però haver pogut sentir la felicitat del triomf, que els somnis es poden complir... que tot el que un vol, pot acabar sent. Estic convençut que no és només un dir. Quan vaig aixecar la copa em van venir al cap les imatges de quan era petit, de quan anava a entrenar-me amb la motxilla, sense cobrar, creuant tot Buenos Aires només per amor. I vaig pensar que per què no podia ajudar jo els nanos que pugen de les seleccions inferiors.
En la seva presentació va dir que venia a guanyar títols. Creu que l'esperit argentí és extrapolable a Santa Coloma?
Vaig dir-ho perquè jo, si em dedico a una cosa, ho faig per ser el millor. I com que jugo un esport d'equip, vull que el meu equip sigui el millor. I això implica guanyar. Quan no apunti al màxim no jugaré més. No m'ho puc permetre. Hi ha jugadors que poden jugar al 70% i guanyar. Jo no. Després m'anirà bé o malament, però sempre buscaré ser el millor. Per això, quan perdo m'ofusco molt. La meva vida depèn dels resultats.
S'ha trobat el que li van dir?
Sí. No em puc queixar de res. M'estan cuidant molt. Des del president, que sempre està molt a prop meu en l'aspecte esportiu i familiar, fins a l'últim. Tothom m'ajuda molt. Molt més del que em podia esperar. Com que és un club de barri, la gent és càlida. Tothom et fa sentir com a casa. Ara em toca a mi tornar-los aquesta estima deixant tot el que tinc a la pista.
Com és la història del seu fitxatge?
Es van posar en contacte amb mi després de la final a quatre de Guadalajara de la UEFA Futsal Cup. Jo avaluava coses fora d'Itàlia, perquè tenia clar que s'havia acabat la meva etapa allà. I quan em van dir de venir a Barcelona no m'ho vaig pensar. Per als argentins, Barcelona és una ciutat marcada per Messi. Ens identifica. I la idea em feia il·lusió perquè també havia estat a Barcelona fa uns anys i me'n vaig enamorar. Venir a un club més petit, a més, em generava un repte personal molt gran. Vam arreglar els quatre detalls i va ser molt fàcil.
Què s'endú d'Itàlia?
Em vaig formar com a persona. Vaig sortir del meu país amb 20 anys sense pensar-m'ho. No tenia idea de res. Amb els anys, m'adono que va ser una bogeria. Era molt petit. No sabia parlar italià ni cuinar. Com a esportista també vaig aprendre molt en l'aspecte tàctic. I vaig poder guanyar-me la vida, que, per la meva manera d'entendre l'esport, era una cosa necessària. No puc separar l'esport de la meva vida personal. Ho visc les 24 hores. Perdo un partit i estic una setmana emprenyat.
No li fan por els canvis?
Em fan respecte. Mai he tingut por, perquè estava segur de fer el canvi. Quan vaig marxar d'Argentina ja tenia certa trajectòria amb l'absoluta i un palmarès a nivell de club. Ho tenia tot fet allà. Havia complert els meus objectius. Vaig parlar amb els meus pares, que estaven en contra que jo marxés, els vaig dir que no tenia res a fer a l'Argentina. Vaig deixar la universitat, ho vaig deixar tot i vaig anar a buscar el somni de viure del futbol sala. M'ha passat una cosa similar a Itàlia, i per això estic aquí. Ara miro enrere i marxar de l'Argentina potser va ser una bogeria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)