Era una cosa que em rondava pel cap després de molts anys tocant diverses tecles en l'àmbit de la gestió en el món de l'handbol. S'apropaven les eleccions, parlava amb jugadors, entrenadors i directius, i vaig detectar que hi havia ganes de canvi. Un esperit d'emprendre un nou impuls a l'handbol català. És una cosa molt natural que hi hagi algú que intenti fer un pas endavant proposant una alternativa amb cares noves per primer cop sense anar contra res ni ningú. Simplement, posar cares noves i fer les coses de manera diferent. Independentment de qui guanyi, és molt saludable posar els clubs en la tessitura d'haver d'escollir.

Essencialment, volem tornar a il·lusionar. Recuperar la confiança i apropar la federació als clubs i viceversa. Sobretot, donar més visibilitat a la federació i estrènyer uns canals de comunicació més accessibles i fluids. Tenim jugadors i entrenadors amb un talent excel·lent, però en gestió, encara hi ha un marge de millora important. Hem d'intentar fer un projecte tan engrescador com sigui possible per als assembleistes.

El gran repte és augmentar el volum de recursos, perquè si ara vols canviar alguna cosa has de treure recursos d'un altre lloc i la balança segueix desequilibrada. És complicat perquè cal pagar 50.000 euros a l'any per fer front a un pla de continuïtat. Això suposa una càrrega que encara la majoria de clubs han de pagar, però gràcies a la bona predisposició de la federació s'ha pogut sortir d'una situació molt delicada.

S'ha fet molta feina. L'actual equip directiu ha estat molts anys i s'han fet coses molt interessants. És innegable. Però la visió és que algunes portes estan tancades i cal posar cares noves. La solució exigeix donar l'oportunitat a algú més i ajuntar un grup de gent nova implicada en l'handbol.

Principalment, millorar els canals d'informació, perquè és urgent recuperar la confiança dels clubs. Hi ha molts clubs i directius que voldrien estar més actualitzats sobre què passa dins la federació i conèixer la gestió econòmica dels recursos.

Els clubs estan oberts a escoltar alternatives. Molts clubs, de fet, estan preocupats perquè no estan al dia per poder votar en les eleccions. No tenen informació suficient sobre què es cova dins la federació. És un clar exemple de les llacunes i buits d'informació que hi ha entre la federació catalana i tota la comunitat de clubs. Com a mínim, tenim l'oportunitat de ser escoltats i escoltar què és el que més angoixa. Tinc bones sensacions, hi ha interès.

Sí, i tant. Afronto aquest repte amb la il·lusió de portar-lo a bon port, i per a això estem treballant. Muntar la candidatura ha estat com fer un Tetris, anem encaixant les peces amb molt de compte per la falta d'informació i recursos, però ens n'estem sortint molt bé. Estem molt satisfets per haver pogut reunir un grup de persones il·lusionades amb un objectiu comú.

És clar que sí. Visc a Cardedeu, i em facilita la feina de directiu i tècnic. La preparació de porteres romaneses i coreanes, per sort, la puc dur a terme des de casa. Ser president mai em resultaria un sobreesforç.

Res. Jo seguiria fent la feina al CH Cardedeu i amb la federació romanesa. Tanmateix, que hi hagi unes eleccions amb més d'una candidatura, és un èxit absolut per a l'handbol català. L'handbol és la nostra vida, ens hi hem dedicat des de sempre, i el vivim a flor de pell. Ens agradaria moltíssim assolir la presidència, però, si no, seguirem treballant de valent per eixamplar la passió per l'handbol.