La salvació matemàtica haurà de continuar esperant per al Bordils, que ahir va perdre a casa contra l'Alcobendas en un partit marcat per un inici pèssim de l'equip de Pau Campos, que el va obligar a un sobreesforç que va ser balder.

La fredor, la falta d'intensitat i un cúmul d'errors infantils va fer naufragar el Bordils en els primers 12 minuts. El marcador (6-13) era inapel·lable i reflectia perfectament el que es veia sobre la pista. L'equip, doncs, es va trobar dins el mar obligat a nedar contra les onades per arribar a algun lloc que li donés una mínima esperança de sobreviure a un duel que fins aquell moment havia estat un festival de contraatacs de l'Alcobendas, que corrien amunt i avall com si portessin ales a les vambes.

Tres accions pràcticament seguides de força de David Masó van ser el punt d'inflexió, també per a l'afició, per canviar la dinàmica. La costa encara era lluny però ja es veia alguna pedra llunyana (10-14). L'equip finalment va endurir la defensa i amb un desgast físic enorme va aturar la sagnia i tot i que els problemes en atac estàtic persistien, un gol de Prat va deixar el partit obert abans del descans (13-16).

En la segona part el Bordils ja semblava haver construït una bot per remar contra el rival. González també es va activar sota els pals i dos gols seguits de Palahí i Rexach, desencadenat al contraatac, van situar el 15-16. Els madrilenys ja no ho veien clar. Pau Campos havia ordenat una defensa 5-1 molt física i no hi havia forats. Amb 16-17, tot i una exclusió de Vilanova, el Bordils va tenir quatre accions claríssimes –un pal de Palahí, un contraatac de Pep Reixach i dues aturades immenses del porter rival– per fer el 17-17, però després d'un llarg setge el gol va caure de la banda rival (16-18). Va ser un cop psicològic, però encara no definitiu. El partit va entrar en una fase d'intercanvi de gols, amb contraatacs a les dues bandes i grans aturades de tots dos porters, però ni amb el 20-24 el Bordils es va lliurar a la tempesta ni tampoc l'afició es va resignar. Sergi Mach va fer el 23-26 a set minuts del final, però l'esperança va arribar amb un gol del mateix Mach i amb una acció brillant d'Uri Márquez al pivot (27-28). Faltaven 30 segons i la pressió era angoixant, però l'Alcobendas se'n va sortir. Tant nedar per quedar-se a la riba.