Procés feixuc

Evidentment, aquell esquerrà espigat tenia fusta. Va ser el número 8 del món júnior. El procés per arribar a l'elit, però, va ser més feixuc i va incloure una revisió en els hàbits alimentaris quan li van detectar que tenia intolerància al gluten, la llet i els seus derivats. L'obsessió per accedir al top 100 li va dur algun maldecap, i per això mai no s'imposa objectius numèrics. Quan ja havia aterrat entre els 40 millors el 2012 –38è i amb una final perduda a Casablanca contra la seva bèstia negra i amic Pablo Andújar–, va tornar a recular. Fa tres anys (2014) va caure fins al lloc 119. Es va veure obligat a jugar tornejos challenger per recuperar l'estatus de top 100. El tennis és així.

El 2015 va derrotar Roger Federer a Xangai, un episodi pilot del que havia d'arribar. La seva vida esportiva va canviar radicalment el juny passat. No arribava convençut a Roland Garros –havia perdut en el primer partit els quatre anys anteriors– i, en canvi, va fer el torneig somiat. El partit contra el gegant canadenc Milos Raonic de vuitens va sacsejar la seva carrera. Qüestió de “confiança”, la pedra filosofal. Des que va tastar els quarts al coliseu parisenc fins avui ha ascendit 36 posicions i ha jugat quatre finals. Va derrotar a Bastad Fernando Verdasco i va aixecar el seu primer títol. Va cedir a Chengdu contra el jove rus Karen Khatxanov en pista dura, i va caure contra l'uruguaià Pablo Cuevas a São Paulo. Diumenge es va haver d'agenollar davant de Nadal a Montecarlo. “Avui estic enfadat, demà ja valoraré el que fe fet.” El balear, sublim, va tenir un dia d'aquells en què els seus rivals més valdria que no s'aixequessin del llit.

Mai no dona una pilota per perduda, ni tampoc per guanyada. No té la mà pesada d'altres tennistes i el seu mètode es basa en el rigor tàctic, en la construcció a partir d'una dreta cargolada amb molt de pes, tant convencional com invertida. La millora del seu revés a dues mans plasmada a partir de París, li serveix preferentment per preparar els punts o obrir angles. També ha millorat el servei, col·locat i amb l'efecte sempre enrevessat que li confereix un esquerrà. És disciplinat tàcticament i perseverant.

La gira de terra sud-americana va ser bona, però Montecarlo va esmicolar les previsions. Va superar per primer cop dos top ten de manera consecutiva amb el rebombori d'haver derrotat amb èpica Murray, el número 1, remuntant un 4-0 en el tercer set, un exemple del seu esperit a la pista. La seva víctima posterior va ser Marin Cilic.

Avui Ramos signarà més autògrafs que mai en els setzens del Godó: “Fa cinc dies que el mòbil no para”, il·lustra la seva efervescència. El seu rival és el noruec de 18 anys Casper Ruud, un dels estendards de la nova generació: “He de sortir molt concentrat.”