És una evidència que des que es va fundar l'ACB hi ha molts clubs que han baixat o desaparegut, com ara el Granollers, el Valladolid, el Girona, el Saragossa, el Ferrol i el Lleida. Molts van ser fundadors de la lliga. I la Penya és aquí. El que s'ha fet bé és que, tot i les dificultats econòmiques, hem seguit fidels a la nostra filosofia traient jugadors. La filosofia Penya és innegociable. Avui dia el 25% de jugadors nacionals a l'ACB són formats a la Penya i en el mandat de Villacampa n'han pujat a l'ACB 30. No crec que això passi enlloc d'Europa.

Tendim a donar per descomptat el que fem bé i focalitzem massa les que fem malament. Ens hem d'adaptar a la realitat de l'esport i de la vida, que hi ha els superrics i la resta. Nosaltres som de la resta i, dins d'aquests, hem de generar més recursos i venent el que suposa la Penya i gent que ens vulgui acompanyar en aquest camí.

Crearem un departament comercial que s'encarregarà de vendre el producte, i sortirem al carrer. Farem cent visites per tancar una operació. No tindrem un segon patrocinador de 400.000 euros i, per tant, n'haurem de tenir 400 de mil euros, i això vol dir treballar molt.

Ha estat molt honrat i ha tingut encerts i errors com qualsevol.

Ajudarà a seguir pagant el deute del club. Però pels ingressos ordinaris hem de generar més recursos. Per al dia a dia hem de ser autosuficients, però fins avui tenim una motxilla que no ens ha permès invertir el pressupost només per l'equip i pel club.

El que no podem fer és dir que la Penya és un referent però viure d'esquena a aquesta realitat. És molt adequat que l'Ajuntament estigui informat i tingui veu a la Penya. L'Ajuntament està buscant la persona que hi ha d'haver dins el consell d'administració de la Penya, que ha de tenir la màxima informació i la màxima transparència.

Hi ha molta gent d'aquí que no és de la Penya. Igual que a Barcelona molta gent no va al Liceu però estan orgullosos de tenir-lo a la seva ciutat, m'agradaria que la Penya fos el mateix per als badalonins. Això no vol dir que quan el Sant Josep jugui contra la Penya vulguin que guanyi el seu equip. Ara mateix això no passa. Està tan assumit que la Penya és a Badalona que molta gent treu la llista de queixes de coses que han succeït en el passat. I ho dic jo que soc de Bilbao i ho miro des de fora: el Joventut és més referència fora que aquí.

Hem de començar a treballar des del món del bàsquet parlant amb totes les entitats que el practiquen, reunint-nos i expressant-los la nostra visió. La Penya és l'entitat més important de Badalona, però moltes vegades n'hi ha d'altres que ens veuen com una competència. Haurien de veure que nosaltres som una màquina i ells els vagons. No ens han de posar pals a les rodes, sinó ajudar-nos a empènyer, i serà millor per a tots.

He posat gent de la meva confiança i amb coneixement en els camps que penso que la Penya necessita fer un pas endavant, i amb qui tinc sintonia.

Quan hi ha un canvi, tothom està més obert a escoltar, no només en l'esport, sinó a la vida. Els canvis són allò de donar noves oportunitats i es poden desencallar coses.

Sí, i sort que tenim possibilitats. Està sent una temporada duríssima, però en canvi no hi ha res a retreure a l'equip, perquè ho deixa tot. Hem tingut mala sort, però potser ens ha faltat alguna cosa. Ara, però, es veu tot millor que fa quinze dies.

La filosofia del primer equip està clara: donar oportunitat a tots els joves que tinguin el nivell per estar-hi i complementar-ho amb gent que hagi estat a la Penya. I la millora de tenir més ingressos hauria de permetre'ns fer un equip complementant els de la casa amb jugadors de fora amb més nivell que ara.

És curiós perquè el meu últim partit com a jugador a l'ACB va ser a Vitòria i com a president serà també allà. Hi seré.

El que ell vulgui . Però en la gestió diària cap, perquè estarà fora del club. Segur que li trucaré molt perquè m'assessori.