El Giro del centenari passarà a la història per l’emoció i la incertesa de l’última jornada, en què es van sacsejar les posicions del podi. Tom Dumoulin (Maastricht, 1990) no va fallar en la contrarellotge entre el circuit de Monza i Milà (29 km) i va obtenir la primera gran volta de la seva carrera que, segons els experts, suposa l’èxit inicial del que pot ser un bon especialista en curses de tres setmanes per la seva polivalència. El primer neerlandès de la història que va estampar el nom al palmarès de la prova italiana va saltar de la quarta a la primera posició en una jornada en què sempre va controlar les referències i va eixugar el desavantatge inicial de 53 segons amb Nairo Quintana (Movistar) i de 39 amb Vincenzo Nibali (Astana). El colombià va acabar segon amb nou segons de marge respecte al sicilià, mentre que el francès Thibaut Pinot (FDJ), que va començar el dia tercer i amb possibilitats d’acabar al podi avalat per bones actuacions que havia ofert en altres cronometrades, no va tenir un bon dia i va quedar fora dels llocs d’honor. Un altre neerlandès, Jos van Emden (LottoNL), també va ser un dels triomfadors a Milà en adjudicar-se la crono per quinze segons respecte al seu compatriota.

El 2015 Dumoulin havia mostrat les capacitats per embutxacar-se una gran volta. Aleshores, se li va escapar la victòria final a la Vuelta, a la penúltima etapa. Però se n’ha rescabalat i ja ha deixat una llavor plantada amb vista al futur. Ahir ho tenia tot a favor per capgirar la classificació final i va complir. A l’equador de la contrarellotge ja havia eixugat la diferència amb Quintana i Nibali i es va plantar a la meta al majestuós Duomo milanès en condicions de vèncer. Abans, va haver d’esperar uns deu minuts eterns fins que el colombià creués la meta.

El neerlandès va culminar un Giro complet i en què ha estat superior als rivals, sobretot, als dos principals favorits sobre el paper: Quintana i Nibali. Ha brillat en el seu terreny i s’ha defensat impecablement a la muntanya, el territori dels rivals. Ha aprofitat els 70 km cronometrats per obrir una escletxa substancial i no s’ha arronsat davant els monstres muntanyosos, on ha hagut de batallar amb els rivals pràcticament amb l’únic suport del seu company al Sunweb Laurens ten Dam. A més, si no hagués tingut el problema estomacal que el va obligar a baixar de la bici a les portes de l’últim port a l’etapa reina i en què al final va perdre dos minuts, possiblement hauria tingut un desenllaç menys compromès i difícilment Quintana li hauria arrabassat la maglia rosa divendres.

Possiblement, el colombià ha estat el gran derrotat del Giro. Entregar el lideratge ahir a la contrarellotge entrava dins la lògica, com havia passat a Joaquim Rodríguez l’any 2012, quan no va poder defensar 31 segons amb el canadenc Ryder Hesjedal en una crono final semblant i amb final també a Milà. Inclús es podria dir que ahir el rendiment no va ser dolent. Però el problema havia estat plantar-se a la cita decisiva amb un marge tan estret. Quintana s’havia plantat a l’Alguer amb un equip de luxe i l’ambició de buscar un doble històric –Giro i Tour– que no serà possible. A la muntanya ha deixat enrere els rivals en més d’una ocasió, però no se l’ha vist amb una fortalesa suficient per liquidar-los. El segon lloc és un consol menor, ja que el va conservar per nou segons de diferència respecte de Nibali.

El sicilià, d’altra banda, tampoc no se l’ha vist amb l’espurna necessària per revalidar el títol que havia aconseguit el curs el 2016. S’ha mantingut conservador a l’ombra dels de dalt, esperant la seva oportunitat, i finalment només s’ha quedat a 40 segons de la victòria final.