Chris Froome (Sky) tan sols ha necessitat tres dies de competició per encapçalar la general de la Vuelta. El final a Andorra va ser el terreny perfecte per descobrir les intencions i les forces dels aspirants a la victòria final. El britànic va demostrar tota l’ambició del món i la seva total predisposició i fortalesa per resoldre una assignatura pendent i aconseguir la victòria final en la sisena participació en la cursa espanyola, en la qual ha pujat tres vegades al segon graó del podi. La victòria parcial va ser per al veterà italià Vincenzo Nibali (Bahrain), que va pispar la glòria i el mallot de líder al sabadellenc David de la Cruz (Quick-Step), que va oferir un molt bon rendiment.

La jornada entre Prada de Conflent i Andorra la Vella, amb els ports de la Rabassa i la Comella a la part final, es perfilava com un primer test entre els candidats a la general. Però l’Sky ho va convertir en una autèntica selectivitat, i més d’un corredor va perdre bous i esquelles i gairebé totes les possibilitats de competir per la general. El conjunt britànic va agafar la iniciativa en els 13 km d’ascens a la Rabassa, de primera categoria, i quan al davant encara hi havia els últims supervivents de l’escapada del dia: el francès Alexandre Geniez (AG2R) i l’italià Davide Villella (Cannondale). Encara que els britànics van fuetejar el pilot especialment en l’arrencada al port de la Comella, de segona categoria i més curt, però amb unes primeres rampes duríssimes. Els italians Diego Rosa i Gianni Moscon, un jove debutant en una volta de tres setmanes, van imprimir un ritme vertiginós quan la carretera s’enfilava cap al cel andorrà. La feina de l’Sky va donar el fruit esperat pels britànics i a uns quants favorits els va caure la màscara. L’espanyol Alberto Contador (Trek) ràpidament va notar que no podia seguir el ritme dels primers i es va haver de despenjar per arribar a la meta al seu ritme, tot esperant que més endavant recuperi l’energia i les sensacions per acabar la seva carrera amb millors sensacions. Al final va perdre més de dos minuts i mig i, en conseqüència, es troba a poc més de tres minuts de Froome. També van haver de claudicar altres corredors que apuntaven expectatives més altes, com el luxemburguès Bob Jungels (Quick-Step), el polonès Rafal Majka (Bora), els colombians Miguel Ángel López (Astanà) i Darwin Atapuma (UAE) i el francès Warren Barguil (Sunweb).

I no satisfet amb l’escabetxada, Froome va mostrar la seva versió més desafiant i depredadora i va firmar un atac final a la Comella, que només va poder ser replicat pel colombià Esteban Chaves (Orica). El britànic va coronar en primera posició, seguit del colombià, mentre la resta de favorits –els italians Fabio Aru (Astanà) i Nibali, el francès Romain Bardet, els germans Adam i Simon Yates (Orica). De la Cruz es va mantenir sempre al davant, però també va patir les conseqüències de l’acceleració de Froome.

Semblava que el britànic i el colombià es disputarien la victòria final en els set quilòmetres de descens fins a Andorra la Vella, però la jornada, que va transcórrer a un ritme trepidant, encara tenia reservada una última sorpresa. Els perseguidors van poder connectar. Primer Aru i Bardet, després De la Cruz i finalment l’irlandès Nicolas Roche i el nord-americà Tejay van Garderen (BMC), l’italià Domenico Pozzovivo (AG2R) i Nibali.

Froome encara va provar sort a 800 m, però els rivals van respondre. En el final, De la Cruz va perseguir una victòria que li hauria suposat vestir de vermell com en l’edició passada, però no se’n va sortir. Nibali, absolutament refet després de sucumbir a les rampes de la Comella, va controlar l’esprint per veterania i qualitat i va sumar la segona victòria d’etapa en la Vuelta, una cursa que va guanyar el 2010.