Una carrera planificada

Mechaal va assenyalar que creu que el 2019, en què hi haurà el mundial de Doha, pot ser el seu any de consagració i va avançar que ja té planificat el calendari per a tota la seva carrera esportiva: “Si el calendari m’ho permet, a Doha m’agradaria doblar 1.500 i 5.000 m. Aquesta és la meva idea fins als Jocs de Tòquio 2020. El pla que he preparat amb Antonio Serrano [el seu entrenador des de l’any passat] és córrer aquestes dues proves a la capital japonesa, els 5.000 i 10.000 m a París 2024 i la marató a Los Angeles 2028, amb 37 anys, per tancar la meva carrera esportiva.”

També va dir, però, que el 2020, quan acabi la seva excedència com a funcionari a l’Ajuntament de Calonge, serà l’hora de repassar tot el que haurà aconseguit i d’avaluar el seu futur: “Després de Tòquio serà el moment de veure si em vull dedicar més professionalment a l’atletisme o torno al meu lloc de feina, on vaig entrar amb 18 anys.”

Mechaal va reconèixer que li queda una espina clavada per les 18 centèsimes que el van apartar del podi en els 1.500 del mundial de Londres disputat l’estiu passat, en el qual va ser superat en la recta pel noruec Filip Ingebrigtsen. En el mundial en pista coberta de Birmingham, el març que ve, tornaran a coincidir en els 3.000 m, prova per a la qual Mechaal només pensa en la medalla d’or: “Vull ser campió del món amb independència del rival amb qui m’hagi d’enfrontar. Si quedo segon i em guanya un kenyà em farà la mateixa ràbia. Serà treure’m una espina per clavar-me’n una altra. No és qüestió de rancúnia o ràbia, sinó de rivalitat esportiva, i els vull guanyar, tant a Ingebrigtsen com a la resta.”

La qüestió catalana

Mechaal també va respondre preguntes sobre la situació política catalana. L’empordanès, que s’havia arribat a definir com a independentista, es va mostrari contrari a l’empresonament dels polítics i activistes catalans: “Cal buscar una solució, i no se solucionarà empresonant gent. Cal dialogar per sortir d’aquest carreró buscant un acord que beneficiï tothom. [...] Espanya és un país preciós i plural amb diverses cultures, diverses llengües i diverses tradicions, i cal aprendre a valorar-les.”