Tennis

Rafa Nadal es perpetua a París

L’invencible balear doblega un magnífic Thiem per 6-4, 6-3 i 6-2 en una final d’alta agressivitat, aixeca per onzena vegada la copa dels Mosqueters i ja atresora 17 títols de Grand Slam

Els tòpics i els qualificatius s’esgoten per enaltir i analitzar l’onzè títol de Rafa Nadal (1) a Roland Garros, el temple sagrat de la terra batuda. El manacorí va fer el millor partit del torneig contra el prometedor austríac Dominic Thiem (7) i el va doblegar amb esforç, cames i recursos tècnics i tàctics per 6-4, 6-3 i 6-2 en dues hores i 42 minuts de tennis d’alta velocitat. El balear, que té un balanç de 86-2 a París i onzè títols en onze finals des del 2005, obté el seu dissetè títol de Grand Slam. Empata, a més, en el còmput global de tots els temps amb la mítica australiana Margaret Court, que va conquerir l’Open d’Austràlia onze vegades en les dècades dels 60 i els 70. Nadal va materialitzar el 79è títol de la seva carrera cedint només un set contra l’argentí Diego Schwartzman en els quarts, l’únic parcial en els dos últims anys en el torneig. Thiem va rendir a un gran nivell en la seva primera final de Grand Slam però es va estimbar contra la fortalesa física i mental del millor jugador de tots els temps sobre argila. Res no fa pensar que l’austríac no sigui un ferm candidat a alçar la copa dels Mosqueters en el futur. Amb serveis de fins a 224 quilòmetres per hora i un revés a una mà i una dreta cargolada potentíssims, és amb només 24 anys un dels tres jugadors que ha guanyat almenys tres cops en terra el balear. Els altres dos són Novak Djokovic i el retirat argentí Gaston Gaudio. Per això, per la seva valentia i pel seu joc, mereix un respecte. Nadal va llegir bé el partit, entrant tant com va poder dins de la pista i buscant el revés rival. També va trencar el ritme amb deixades generalment ben executades.

L’agressivitat va ser el valor principal del joc de Thiem en el primer acte però la precipitació el va acabar matant. D’entrada Nadal va situar-se amb 2-0 i break amunt, anotant-se els sis primers punts davant d’un rival condicionat per les circumstàncies en el seu bateig de foc, però que, alhora, ja va deixar clar que no arronsaria el braç. A poc a poc, Thiem es va apoderar del centre de la pista i va igualar el partit a còpia de bastonades i d’obrir angles. Fins i tot va provocar precipitació en el balear, incòmode pel domini de Thiem, Malgrat tot, Nadal mestre en les tasques defensives, va capejar el temporal i va disposar d’una pilota de trencament en el sisè joc que no va aprofitar i de dues més en el vuitè que tampoc no va rendibilitzar. Amb 5-4 a favor, però –l’hora dels valents– Thiem, de sobte, va entrar en un espiral negativa a partir d’un primer punt ben construït però mal resolt amb una volea còmoda a la xarxa i va cedir el seu servei per segona vegada i en blanc (6-4 en 57 minuts). L’ofici de Nadal havia estat clau,

El de Viena va notar el desencís i això es va traduir en un inici de segon set irregular davant d’un Nadal pletòric que va rendibilitzar la situació per repetir l’operació del primer acte: break en el segon joc en la cinquena pilota. El balear seguia el guió de buscar pilotes cargolades altes sobre el revés de l’austríac, i cada cop li feien més mal. Va ratificar l’avantatge amb el servei (3-0). Thiem va tenir l’oportunitat de reviscolar amb una pilota de trencament en el setè joc però el manacorí no ho va consentir i, sòlid com el granit, va tancar el segon set en 49 minuts i un domini cada vegada més evident.

El primer joc del tercer parcial va ser dramàtic per al de Viena, que es va aferrar a la pista i va salvar quatre pilotes de trencament. O, el que és el mateix, que el partit se li comencés a esmunyir de les mans. Malgrat que cada cop va colpejar amb més força i que va apujar el seu nivell, l’extraterrestre que va tenir al davant va replicar inalterable amb un break en el tercer joc i un altre en el setè (5-2). La capacitat de lluita i de coratge de Thiem es resumeix en el fet que amb 40-0 i servei en contra, va obligar Nadal a guanyar una cinquena pilota de partit per celebrar una fita mai vista.

Últims campions

1968 Ken Rosewall (AUS)

1969 Rod Laver (AUS)

1970 Jan Kodes (TXE)

1971 Jan Kodes (TXE)

1972 Andreu Gimeno (CAT)

1973 Ilie Nastase (ROM)

1974 Björn Borg (SUE)

1975 Björn Borg (SUE)

1976 Adriano Panatta (ITA)

1977 Guillermo Vilas (ARG)

1978 Björn Borg (SUE)

1979 Björn Borg (SUE)

1980 Björn Borg (SUE)

1981 Björn Borg (SUE)

1982 Mats Wilander (SUE)

1983 Yannick Noah (FRA)

1984 Ivan Lendl (TXE)

1985 Mats Wilander (SUE)

1986 Ivan Lendl (TXE)

1987 Ivan Lendl (TXE)

1988 Mats Wilander (SUE)

1989 Michael Chang (EUA)

1990 Andrés Gómez (EQU)

1991 Jim Courier (EUA)

1992 Jim Courier (EUA)

1993 Sergi Bruguera (CAT)

1994 Sergi Bruguera (CAT)

1995 Thomas Muster (AUT)

1996 Ievgeni Kafelnikov (RUS)

1997 Gustavo Kuerten (BRA)

1998 Carles Moyà (IBA)

1999 André Agassi (EUA)

2000 Gustavo Kuerten (BRA)

2001 Gustavo Kuerten (BRA)

2002 Albert Costa (CAT)

2003 Juan Carlos Ferrero (VAL)

2004 Gastón Gaudio (ARG)

2005 Rafael Nadal (IBA)

2006 Rafael Nadal (IBA)

2007 Rafael Nadal (IBA)

2008 Rafael Nadal (IBA)

2009 Roger Federer (SUI)

2010 Rafael Nadal (IBA)

2011 Rafael Nadal (IBA)

2012 Rafael Nadal (IBA)

2013 Rafael Nadal (IBA)

2014 Rafael Nadal (IBA)

2015 Stan Wawrinka (SUI)

2016 Novak Djokovic (SER)

2017 Rafael Nadal (IBA)

2018 Rafael Nadal (IBA)

“Se m’ha ‘acalambrat’ el dit de sa mà”

Amb 2-1 i 30-0 del tercer set, Rafa Nadal va demanar assistència per problemes en un dit de la mà esquerra –la bona– i es van encendre totes les alarmes. El fisioterapeuta el va tractar i en el primer servei posterior va semblar que tenia moltes dificultats. Quan es va acostar al fons de la pista es va adreçar al seu equip tècnic, en què ahir també hi va ser excepcionalment el seu tiet toni Nadal, i els va dir de manera literal: “Se m’ha acalambrat el dit de sa mà.” A poc a poc va millorar i l’incident ja no va tenir cap incidència, ni de bon tros, en el desenllac final del partit. Nadal no va ser l’únic triomfador de la jornada. Abans de la final masculina es va jugar la de dobles femenines. Les tennistes txeques Barbara Krejcikova i Katerina Siniakova (6) van derrotar per un doble 6-3 en 65 minuts les japoneses Eri Hozumi i Makoto Ninomiya i van guanyar el títol de dobles femenins de Roland Garros.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)