No les va rescabalar d’haver quedat fora de la final, però sí per regalar-se una medalla de bronze, un metall que se’ls havia resistit en les tres finals de consolació en europeus que havien disputat fins ara. Ahir la selecció espanyola, amb dotze catalanes de les tretze, va tornar a doblegar una de les seleccions de referència gràcies a un inici demolidor, necessari per recuperar la confiança, un pèl malmesa a les semifinals. Al final va acabar infligint una golejada descomunal a la selecció que fins ahir ostentava la condició de campiona d’Europa.

Era una incògnita veure el rendiment de les de Miki Oca, però el dubte va quedar resolt ben aviat. Els equips campions també ho són per com es recuperen. Pili Peña i Anni Espar van desbordar la defensa magiar aviat i paral·lelament Laura Ester oferia les primeres aturades i les defenses s’anticipaven a les rivals. Les hongareses van necessitar més de sis minuts per marcar el primer gol, però aleshores el combinat espanyol havia obert una escletxa eloqüent (1-5). Hongria va retallar un gol en els següents vuit minuts i al descans s’hi va arribar amb un 3 a 6.

El descans no va servir per canviar res. Ans al contrari. L’equip espanyol va tornar a l’aigua més concentrat i disposat a ampliar la diferència. El tercer parcial va ser un festival golejador de les d’Oca davant d’una Hongria absolutament desdibuixada. Leiton, Bea Ortiz, Anna Gual i Clara Espar es van afegir al recital. Els últims vuit minuts van començar amb un resultat escandalós de 3 a 10.

Els últims vuit minuts van ser la culminació de l’homenatge que es va retre la selecció espanyola després d’un torneig molt seriós i en el qual només una mala tarda les va deixar sense l’objectiu pel qual havien treballat durament els últims mesos. És el sisè metall des del 2008 en els principals tornejos.