Hi haurà espectacle des del principi. L’etapa de Calella, per exemple, no és la de sempre perquè hi ha tres ports de primera. Després ja depèn dels corredors si una etapa es fa dura o no.

Sí, segur. En aquest cas també estem mediatitzats per les condicions del temps. Si són bones segur que veurem grans etapes perquè la llista de figures i escaladors és excepcional.

Totes les figures venen a guanyar; és la tercera volta més antiga d’Europa amb molt bona puntuació. Una altra cosa és que quan arriba la muntanya alguns s’adonen que van justets i es deixen anar. Els equips i els ciclistes saben que tot el que guanyin ara ja ho tenen i que si van deixant coses per al setembre potser s’haurà de repetir curs i això no interessa a ningú.

Al maig hi haurà eleccions municipals i molts ajuntaments poden canviar de mans. No sabem encara on anirem o amb qui ho haurem de negociar. El que segur que farem és alguna cosa innovadora, però sense estirar més el braç que la màniga.

És una relació excel·lent a tres bandes. Són ells i nosaltres però també les administracions. La Volta no podria funcionar sense elles. No tenim prou recursos per tirar endavant un pressupost d’1,5 milions. Si vols estar a primer nivell, com nosaltres, les coses són cares. Amb ASO l’any passat ja es va veure un gran canvi, no només en les sortides i arribades i simbologia de la cursa sinó en allò que és més important: la retransmissió televisiva. Això no només ens beneficia a nosaltres sinó a tot arreu on passa la Volta. Aquest any arribarem a 190 països del món gràcies a la televisió.

Sí. Nosaltres, que som el grup d’amics de sempre, tractem amb les administracions tot el tema del recorregut.

No ens farem eterns. Ara hi soc perquè també em toca com a president de la Volta, però no sé si en les properes eleccions m’hi presentaré. Abans que nosaltres moltíssima gent s’ha dedicat a la Volta de forma altruista. Ara l’altruisme s’ha de combinar amb el professionalisme i considero que amb ASO hem creat una estructura cent per cent professional.

Tenim alguna complicació per fer-ho realitat. El 1986 hi vam anar i llavors el transport era molt més complex però vam poder demanar un dia més. Ara, amb el calendari tan encaixonat que tenim, és pràcticament impossible fer-ho perquè si comencéssim un diumenge en comptes d’un dilluns cap ciclista que fes la Milà-Sanremo el dissabte podria venir a la Volta.

En els últims anys les pancartes i els llaços grocs han format part del paisatge i no hi ha hagut mai cap problema. Tothom ha estat respectuós; fins i tot hem negociat amb gent que s’ha volgut manifestar i hem arribat a acords. Això sí, demanem que no se’ns talli la carretera.

Sí, i també durant el recorregut. Un dels grans encerts d’aquests anys és el circuit de Montjuïc l’últim dia. El ciclisme és un espectacle gratuït que te’l porten a la porta de casa. Un convidat, a més, pot seguir la cursa des de dins, com si algú pogués veure un partit del Barça al costat de la porteria.

Teòricament era per motius econòmics i de seguretat, però de caigudes i nervis n’hi haurà sempre. A la Volta tenim 25 corredors menys però la despesa acaba sent pràcticament la mateixa.

És molt complicat. Al març i segons a quins llocs no cal ni que ho provem. Només tenim set dies i tampoc podem fer invents perquè si et surt malament una o dues etapes se’n poden anar en orris. A més, hem d’aconseguir que tots els finals d’etapa ens ajudin econòmicament. No podem regalar-ne. Quan vam anar al mont Caro va ser gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Des del punt de vista del ciclisme, dic que encara sort que hi ha empreses que hi donen suport, però em dol que quan hi vas a trucar a la porta et diguin que no. Cadascú fa el que vol amb els seus diners.