Amb només 21 anys però amb molta personalitat, Aliona Bolsova centra el focus del tennis català a París. Els seus cinc triomfs comptant la prèvia i els dos partits del quadre li permetran jugar avui un somiat duel de setzens –quart torn de la pista 14 de la jornada que arrenca a les 11 h– contra la russa Ekaterina Alexandrova (58a), rival amb la qual mai no s’ha enfrontat. És obvi que la catalana s’ha vist beneficiada de la retirada de la txeca Petra Kvitova i això l’ha alliberat d’enfrontar-se a caps de sèrie fins ara. Però això no treu mèrit a la seva eclosió. Ha derrotat una top 100 –Sorana Cirstea (84a) – i una vella glòria idolatrada per la mateixa Bolsova com Vera Zvonareva, exnúmero 2. En l’últim partit de la prèvia també es va desfer de l’hongaresa Timea Babos, cinquena del rànquing de dobles i 25a en individuals el 2016. Està en un núvol. Quan va batre Cirstea apel·lant “als detalls de cap” es va veure clar, per l’emotivitat de l’escena amb la seva família i la seva entrenadora Lourdes Domínguez, que havia complert un somni. La mentalitat i la dreta paral·lela la van catapultar. “Cap de les dues hem fet un bon partit. Hi havia molts nervis”, va admetre “eufòrica”. Du l’esport als gens. Tant els seus pares, Olga i Vadim, com els seus avis –Viktor i Valentina– han estat atletes olímpics. Van arribar a Catalunya l’any 2000, procedents de la República de Moldàvia, i es van establir a Palafrugell. La petita de la família va agafar la seva primera raqueta als set anys. Fins al 2009 es va entrenar al CT Llafranc, i llavors ho va fer al CT TopTen de Santa Cristina d’Aro, on va tenir com a entrenador Marcelo Wieliwis, mort fa pocs dies i al qual va dedicar l’accés al quadre final, la seva primera aparició en un Grand Slam. Amb 16 anys va marxar a Florida a l’acadèmia del prestigiós tècnic de formació Gabriel Jaramillo, que va dirigir durant 24 anys l’acadèmia del cèlebre Nick Bollettieri a Bradenton, d’on va sorgir entre d’altres André Agassi.

Mai no s’ha amagat i sovint diu el que pensa. Dijous, als micròfons d’Eurosport, va reivindicar el seu feminisme quan li van preguntar per un dels seus tatuatges: “És una lleona. Com que em dic Aliona, em diuen lleona. La lleona simbolitza la força, la grapa. És la més important perquè dona menjar i és protectora dels seus com jo. És un toc feminista.” Fuig de la norma i de la superficialitat del circuit. D’entrada, estèticament. Juga amb pantaló curt, fet poc habitual. “No estic en contra de les faldilles, però em sento còmoda així”, matisa. També amb la manera de fer. Aquests dies ha aprofitat per fer turisme. Estudia geografia i història de l’art a la UOC. París també li ha brindat una gran oportunitat cultural. Va començar el torneig 137a de la WTA i ja és la 110a. Passi el que passi, com diu l’altra entrenadora seva Ana Alcázar, viu “el seu millor moment.”