El Barça va aixecar a Guadalajara la segona supercopa espanyola del seu historial –la primera la va guanyar el 2013–després de superar el seu últim rival en la final de la lliga, El Pozo. El títol, amb tot, va tenir un gust agredolç ja que Esquerdinha, autor d’un dels gols, es va fer mal al genoll i probablement serà baixa de llarga durada per un lesió de lligament encreuats. Ferrão, tot i no marcar, va ser el millor del partit contra un rival amb poc rodatge en què van destacar dos dels cinc fitxatges: els catalans Pol Pacheco i Marc Tolrà.

La final va començar de forma immillorable. Sergio Lozano va fer un servei de banda i Joselito, molt viu, va clavar l’1-0 al segon pal. A partir d’aquí els blaugrana van anar amb confiança i conscients de la feina que havien de fer. La insistent pressió a dalt va permetre a Ferrão i Esquerdinha disposar de grans ocasions en pocs segons de diferència. Les rotacions del murcians no donaven resultats i Marcenio, a passada de Diego, va fer el 2-0. Només s’havien jugat cinc minuts. Giustozzi van demanar un temps mort. Després Tolrà va apuntar a l’escaire però va aparèixer Juanjo. Ferrão, immens, va provar-ho d’esperó i també amb una rematada acrobàtica en uns moments en què els blaugrana tenien el partit a la mà contra un rival desconcentrat. Lozano (10’) va tenir una altra ocasió claríssima abans que Esquerdinha rematés de cap a l’escaire (12’) una passada de Juanjo des de sota els pals. Després el brasiler va fer un mal gest amb el genoll i va caure a terra amb gestos de dolor que feien témer el pitjor. La cara del jugador era de desolació. Els seus companys, a la pista i a la banqueta, tenien mals pressentiments i des del club van admetre que probablement serà una lesió de llarga durada. Durant uns moments van perdre el món de vista i El Pozo ho va aprofitar per retallar distàncies (3-1) just abans del descans.

El Barça va recuperar el pols al partit en la segona part i Aicardo i Sergio Lozano van tenir ocasions claríssimes abans que l’andalús aprofités una excepcional passada de Joselito per fer el 4-1. Ferrão, poc després, va tornar a tenir el gol a les botes en una de les seves clàssiques accions dins l’àrea. Daniel, el nou fitxatge de l’equip, va haver de situar-se de pivot durant alguns minuts per la baixa d’Esquerdinha. Probablement s’hi haurà d’acostumar.

A vuit minuts del final El Pozo, estava cantat, va començar a jugar amb porter jugador i el Barça va fer dues passes enrere. Pacheco va rematar amb potència una passada de Tolrà i va reviure la final quan encara faltaven sis minuts. La pressió dels murcians va continuar i Andresito va fer el 4-3 a 45 segons del final. Com tants altres cops contra El Pozo va tocar patir, però l’equip es va mantenir concentrat i amb les línies juntes i va poder celebrar el primer títol de la temporada.