Ciclisme

HELENA CASAS

CICLISTA OLÍMPICA

“Cal posar imaginació per mantenir la forma”

Amb el CAR de Madrid i el velòdrom de Galapagar tancats, la ciclista passa les hores sobre el rodet mentre ajuda la seva família i aprofita el temps per acabar la carrera de psicologia

Helena Casas (Vila-seca, 1988) va debutar en uns Jocs Olímpics a Rio. És la ciclista de pista més guardona de la història a Catalunya i, els últims anys, ha format un gran tàndem amb la basca Tania Calvo. S’havien quedat fora de Tòquio, però ni així llança la tovallola i ja pensa en l’europeu de l’octubre.

Com porta el confinament una ciclista d’elit?
És un problema no poder anar a la carretera, que és el nostre hàbitat natural, o en el meu cas al velòdrom, però fem tot el possible per mantenir la forma. Els ciclistes tenim sobretot el rodet i també tinc a casa material per fer gimnàstica, com ara una barra, peses, estoreta, etc. Sobretot, cal posar imaginació per mantenir la forma.
Es va “escapar” de Madrid per ben poc?
Després del mundial de pista, a principi de març, van tancar el CAR de Madrid i vaig venir a Salou uns dies a descansar i m’hi he quedat confinada. Normalment, visc a Vila-seca, però aquí estic més bé perquè soc a prop de la família i puc ajudar la mare i l’àvia a anar comprar perquè no vull que estiguin en risc i prefereixo que no surtin de casa si pot ser. També el velòdrom on vaig entrenar quan soc a Madrid; el de Galapagar el van tancar després del mundial. Tots els internacionals som a casa.
Aprofita el confinament per fer altres activitats?
Sí. Sobretot per acabar el treball final de grau i les pràctiques telemàtiques per graduar-me al juny de la carrera de psicologia.
Després del mundial, els han suspès tot el calendari?
El campionat d’Espanya precisament s’havia de fer per Setmana Santa i, lògicament, ha quedat suspès. Falta saber quines dates posaran; en principi, tenen tot l’any per triar. Ara, el proper gran objectiu és a l’octubre, a l’europeu de Portugal. En el nostre cas, la preparació no es veurà molt perjudicada.
En el mundial va tenir l’última possibilitat per anar als Jocs, però aquesta vegada no va poder ser. És una gran decepció?
El sistema de classificació era molt més dur aquesta vegada i això ens va penalitzar. Tots els campionats continentals tenien el mateix valor i com que a Europa el nivell és molt més alt, això no ens va ajudar.
Amb l’ajornament hi ha la possibilitat que es reobri el procés de classificació?
No. Totes les places ja estan assignades per països. El que pot passar és que alguns que es volien retirar allarguin un any més la seva trajectòria. En tot cas, és correcte que s’hagin ajornat els Jocs Olímpics perquè parlem d’una qüestió de salut pública.
Tenia la intenció de deixar-ho després d’aquest cicle olímpic?
Després de Tòquio, hi ha un canvi rellevant en la velocitat olímpica, que passa de dues corredores a tres, com en la categoria masculina. Fa molts anys que treballem amb la Tania i necessitaríem una tercera component de bon nivell per mantenir la competitivitat. No sabem ara si en l’europeu ja seran equips de tres o esperaran després de Tòquio, ja que no tindria gaire lògica fer el canvi abans dels Jocs, ara que s’han ajornat. Ja havíem entrenat amb una noia de Madrid, però es va passar a les proves de fons. Tenim un problema perquè hi ha molt poques velocistes ara mateix. S’ha de treballar més, perquè aquí hi ha més cultura de proves de fons. De fet, a Tòquio només hi aniran dos fondistes: Albert Torres i Sebastián Mora.
En altres països deixen sortir els ciclistes o els atletes a entrenar-se. És un risc o ho troba bé?
A França, Alemanya i Holanda hi poden anar de forma individual. Se que aquí s’està valorant que es pugui sortir a fer activitat física, però no sé les condicions. En qualsevol cas, hi estic d’acord. Algun esport es pot entrenar més bé que un altre a casa. El cas de la natació, per exemple, és dificilíssim.
Com a aficionada també al ciclisme de carretera: estem vivint una primavera sense clàssiques ni la Volta ni el Giro i potser el Tour no es farà; sembla tot molt irreal?
Som en un moment històric, en el mal sentit, a tot el món. S’ha decidit primar la salut pública i el distanciament social. Sí que es fa estrany, però és el que toca fer. Mantenir totes les competicions suposava posar en risc massa gent i no surt a compte.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)