Handbol

JOSEP BALLESTER

LATERAL UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ

“Ens va sortir de pel·lícula”

“Vam jugar amb unes ganes i una il·lusió terribles i vam passar per sobre de tots els que se’ns van posar al davant”, recorda de la fase

“Les ganes no t’han de faltar mai”, diu

Patrocini
Abans de començar tothom ens situava els últims, deien que baixaríem i que no faríem res de bo... Ens va apujar la moral

Josep Ballester (Girona, 1987) i Nitu Pórtulas són els únics supervivents del Sarrià que el 2011 va renunciar a pujar a plata després de la fase a Palau i el lateral, l’únic que va ser a la de Girona i la d’Avilés –l’extrem no hi va anar per motius laborals– en què, avui fa un any, l’equip certificava un ascens que sí faria efectiu. 20-25 el primer dia contra l’amfitrió, 21-25 l’endemà amb l’Algemesí i 31-22 fa 366 dies amb el Xíria.

Primer aniversari... Ho recorda?
Va ser brutal, la fase. En Guillem [Torres, el capità] i jo érem els veterans i sabíem que podien ser les nostres últimes fases: vam dir de donar-ho tot perquè no tindríem cap més oportunitat. I ens va sortir de pel·lícula: vam jugar amb unes ganes i una il·lusió terribles i vam passar per sobre de tots els que se’ns van posar al davant.
I des de l’inici, amfitrió inclòs.
Vam sortir a totes i sense especular per si eren els de casa. A menjar-nos a tothom, i ens va sortir bé. Durant la temporada havíem estat bé, però et puc assegurar que en pocs partits de la lliga vam estar com en la fase, perquè si ho haguéssim fet... Vam jugar amb una intensitat i unes ganes que a plata ja sí que hi hem posat.
Per força. Si no, baixen segur.
És que ja ho veus, si tens paios al davant que et treuen un pam, físicament són molt forts i jugant a handbol són molt bons, les ganes no t’han de faltar mai.
Fa un any ens explicava que s’havia plantejat la retirada, però amb el context actual i el desenllaç de la lliga ho deu descartar.
Està clar que seguiré un any més, hem d’acabar de parlar de les condicions, però segur que una temporada més la faré, per això: acabar amb bon gust i gaudir-la.
Com van viure a l’equip aquest final? Tenien el Màlaga amb positius dins la plantilla...
Nosaltres ja vam jugar l’últim partit sabent-ho i, de fet, ells ja no jugaven el seu partit contra el Barça i a nosaltres sí el que ens tocava [a Zamora, 28-28]. Ens vam passar, aquell cap de setmana, quatre hores a l’aeroport de Madrid dormint als sofàs de l’Starbucks. I més exposats del que vam estar, és complicat.
D’acord, s’acaba la lliga de cop i volta. Com s’ho agafen a l’equip?
Resignació, com quan et diuen a la feina que te’n vagis a casa. És una situació que ens ha sorprès a tots i que ens deixa, també, amb la incertesa de què passarà en el que en diuen nova normalitat.
Les últimes jornades, amb set jornades sense guanyar, no amaguen un debut a plata que globalment es dona per bo, no?
Estem contents, nosaltres. I fins i tot després de Nadal, que no tenim cap victòria però aconseguim empatar molts partits [quatre dels últims set]. Com a equip i com a club estem molt contents de com ens ha anat la temporada, veient com és de difícil i com l’any abans el Sant Martí Adrianenc, que tenia un gran equip, no se’n va sortir. Nosaltres ho estàvem fent i teníem la confiança per seguir fins el final. Tindrem un any més per demostrar-ho.
Començar guanyant fora de casa, que costa tant, i fer-ho en els dos primers desplaçaments...
Com que érem l’equip que abans de començar tothom ens situava els últims, que baixaríem i que no faríem res de bo... Això ens va apujar la moral i ens va fer donar un cop de puny sobre la taula anant a guanyar a qui fes falta, ensenyar a tothom qui és el Sarrià.
L’efecte sorpresa, i amb l’ambient que es generava al pavelló.
Som una de les pistes on més pressió es genera. Igual que a Bordils o a Novás, on el públic també hi fa molt. És un luxe tenir aquesta afició, que t’ajudi i que siguin un jugador més, a casa.
No haver pogut anar a Bordils, encara que no ho reconegui, deu influir en la decisió de seguir jugant una temporada més. O no?
Bé, sí, al final es tracta de tenir ganes de jugar. El del Bordils és un partit més, que es viu amb molta emoció i que és divertit. És un al·licient més, segur. I si haguéssim jugat els dos partits tindria les mateixes ganes de tornar-hi.
Amb el nou format s’asseguren dos enfrontaments en la primera meitat de lliga... Què li sembla?
Ja es veurà, els equips que passin del nostre grup i de l’altre, quins queden més amunt o més avall. Però s’ha de veure com es fa, perquè potser hem d’acabar jugant sense públic. I potser jo tinc ganes de seguir una temporada més per acabar d’una manera més normal, i de normal la temporada que ve no en té res...
Salva Puig també segueix un any.
N’estem molt contents. Des que va arribar fins que hem plegat, i ara que encara mantenim el contacte. Segur que ho farem molt bé també la temporada que ve, perquè hem tingut uns tècnics molt competents aquests anys a Sarrià. Veníem d’en Josep Espar i mantenen la línia: són molt modestos, miren d’ensenyar tot el que saben. Els has de fer cas; que t’entreni una persona així, a la nostra categoria, és un luxe.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)