Barcelona serà la setmana vinent l'escenari de la vintena edició del campionat d'Europa, una competició que va néixer el 1934 a Torí. En aquella primera edició hi van competir 226 atletes de 23 federacions diferents. Setanta-sis anys després, el campionat es disputarà per primera vegada a l'Estat espanyol, amb la participació d'uns 1.500 atletes d'una cinquantena de federacions.

La iniciativa d'organitzar el campionat d'Europa va sorgir el 1926 del doctor Szilard Stankovits, president de la Federació Hongaresa d'Atletisme. Al contrari del que es podia imaginar, la idea va tenir d'entrada el rebuig de diverses federacions i va quedar aparcada fins al congrés de la IAAF amb motiu dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1932. Un dels motius del retard a posar en marxa aquesta competició va venir d'Anglaterra, que des del 1880 ja organitzava els seus propis campionats i que amb el pas del temps es van convertir en un equivalent del torneig europeu, amb la participació dels millors atletes del continent. De fet, la federació anglesa no va donar suport a la iniciativa de Stankovits i tampoc no va participar en aquella primera edició «oficial» a Torí. Els anglesos tenien una bona excusa perquè feia poques setmanes que ja havien competit en els Jocs de la Commonwealth, a Londres.

El programa de la competició de Torí va constar de 22 proves, totes en categoria masculina. El gran protagonista del campionat va ser el finès Matti Järvinen, avalat pel títol olímpic de Los Angeles 1932 i que a la ciutat del Piemont va millorar el seu rècord mundial de llançament de javelina amb una marca de 76,66 m. Järvinen, el primer gran especialista en javelina i tot un mestre de la tècnica, es va convertir en el primer heroi de la història dels europeus. Els anglesos el van batejar com a Mr. Javelin per la similitud amb el seu cognom. Per a l'afició local el gran referent, però, va ser el migfondista Luigi Becalli, que també tenia la condició de campió olímpic. El corredor italià va mantenir una interessant pugna amb l'hongarès Miklos Szabo en els 1.500 m, que es va resoldre a favor del primer amb un registre de 3:54.6.