Wout van Aert (Jumbo) té, en l’etapa que commemorava el 70è aniversari de la primera ascensió del Tour al mont Ventor, el triomf que el consolida com el superhome capaç de protagonitzar una exhibició com la d’ahir, l’endemà de ser segon en una etapa resolta a l’esprint. De fet, el campió belga suma quatre triomfs en la cursa francesa, i els tres de l’any passat eren en arribades massives com les que es poden veure avui i demà –Mark Cavendish té el rècord de 34 triomfs d’Eddy Meckx a l’abast.

Guanyador de clàssiques com ara l’Amstel Gold Race aquest any, i rival de tota la vida del que va ser sis dies mallot groc, Mathieu van der Poel (Alpecin), el també especialista en contrarellotge va ser l’únic que va aguantar Elissonde (Trek) a l’inici de la segona pujada al gegant de la Provença, per la part més dura, i fer sol els últims 7 quilòmetres i el descens fins a Malaucena.

El Jumbo, que perdia el seu home fort en la general –Roglic– diumenge i Tony Martin ahir –l’alemany va tornar a caure, després que l’espectadora de la pancarta el tombés el primer dia–, va tenir l’altre triomfador del dia, el danès Jonas Vingegaard. “Era un ritme molt dur tota la pujada, quan ha atacat he explotat però he pogut salvar-ho amb Uran i Carapaz”, va indicar Tadej Pogacar, mostrant el primer símptoma de debilitat i, malgrat això, no cedir temps. Sí que ho feien Ben O’Connor –triomfador diumenge, que cau del segon al cinquè en la general–, Mas o Gaudu.