Mark Cavendish (1985) plorava desconsolat, el 20 d’octubre de l’any passat, un cop acabada la Gent-Wevelgem, perquè podia haver estat la seva darrera cursa com a professional. Un dels dominadors dels esprints la dècada passada tenia 48 triomfs en les grans voltes (30 en el Tour, 15 en el Giro i 3 en la Vuelta), però córrer de nou el Tour i igualar el rècord d’Eddy Merckx (1945) era utòpic.

El velocista nascut a Douglas, la capital de l’illa de Man, tancava el 2012 amb 23, i les 34 semblaven bufar i fer ampolles, malgrat les tres d’aquella edició quan amb l’Sky i lluint el mallot de campió del món enllaçava el quart any guanyant a París. Serà, aquest darrer dia, el que Cavendish superi el Caníbal i amb 35 quedi com el més llorejat en solitari? El que es considera millor ciclista de la història ja recordava, el cap de setmana als Alps i quan Cav en duia 32, que ell tenia 5 Tours...

Mark Cavendish ni tan sols havia de ser a la cursa amb el Deceuninck i va ser una lesió al genoll de Sam Bennett, l’esprintador titular, després posada en qüestió pel cap de l’equip Patrick Lefevre; la que li va obrir la porta al manx.

La resta, quatre victòries en els quatre esprints que s’han disputat, per arribar a 34 en la tretzena etapa i just 13 anys després de la primera, ja són història. Com que el llançador danès Michael Mörköv –clau en les arribades de la bandada de llops– fos segon ahir. The wolf pack va passar per sota la pancarta dels últims 5 quilòmetres amb tres homes davant del mallot verd. Sonny Colbrelli i els Bahrain o Jasper Philipsen i els Alpecin buscaven el seu lloc. Fins i tot els DSM a 1,5 i l’asturià Iván García Cortina (Movistar) demostrant la classe que té, al final. Però l’execució del tren de la bandada va ser perfecta.