Atletisme

SARA GALLEGO

ATLETA DE 400 M TANQUES

“Hem superat totes les expectatives de llarg”

“Estar ara mateix la tercera del rànquing europeu i la dotzena del món sona molt gros”

“A principi de temporada hauria signat els 54.34 de lluny, però amb vista al mundial i l’europeu m’agradaria rebaixar la marca una mica més”

La qüestió serà mantenir l’actual estat de forma d’aquí a tres setmanes per al mundial i d’aquí a un mes i escaig per a l’europeu, i això no serà gens fàcil

Sara Gallego (Barcelona, 2000) ha estat la cara visible de l’atletisme català en un campionat d’Espanya a Nerja superat amb molt bona nota, amb una bona col·lecció de medalles i plusmarques. Amb 54.34 en els 400 m tanques, la velocista del Nike va esmicolar el seu rècord espanyol assolit només dues setmanes enrere (54.87) i ha avançat fins al dotzè lloc del rànquing mundial i el tercer europeu de l’any. Un resultat que impulsa les seves expectatives amb vista a les dues de les grans cites del curs, el mundial d’Eugene i sobretot l’europeu de Munic.

54.34. Ja té assimilada la seva nova plusmarca?
Ostres! Doncs ara hi estava pensant i déu n’hi do! Estic ara mateix tercera europea i dotzena del món i per mi això sona molt gros. Sabia que estava preparada per fer bones marques, però a aquest nivell pensava que potser hi arribaria molt més tard. Estic sorpresa i a la vegada molt contenta perquè he estat treballant molt aquesta temporada i els resultats estan sortint millor del que esperava.
La bona campanya hivernal en els 400 m ja feia albirar que faria un salt en les tanques a l’estiu, però no sé si s’imaginava que seria tan gran i tan aviat, superant en escreix la barrera dels 55 segons, no?
És cert. A la pista coberta vam fer un bon paper i estàvem segurs que durant la temporada a l’aire lliure podríem estar al voltant dels 55 segons de manera molt regular i que algun dia potser baixaríem a 54. Però de sobte, a principi de temporada, ja vaig fer 54.87, i ara 54.34 era un resultat amb què no comptàvem. Hem superat les expectatives i evidentment són uns resultats molt benvinguts.
Cinc títols de campiona d’Espanya amb només 21 anys. Té la sensació que la seva carrera està avançant molt de pressa?
Vaig començar molt jove, però això també m’ajuda a estar més tranquil·la en les competicions. L’experiència fa molt i encara més en una prova com els 400 m tanques, que és molt rítmica. No és només córrer, sinó que hi conflueixen molts altres factors. Segurament tinc un major punt de maduresa per la meva edat perquè ja he competit en nombrosos campionats estatals i internacionals.
Expliqui’m l’evolució de la rítmica del pas de les tanques que ha hagut de fer des de l’inici de curs pel seu bon estat de forma.
L’any passat fèiem setze passes fins a la cinquena tanca, disset fins a la vuitena i les dues últimes a divuit. Aquesta temporada en la primera cursa que vaig fer vaig calcar el ritme amb l’únic canvi de fer disset fins a la novena i només l’última a divuit. En la segona cursa vaig arribar fins a la sisena a setze passes, fins a la novena a disset i l’última a divuit. I aquesta última vegada vam anar a totes i vam fer un últim canvi: la primera a quinze, fins a la setena a setze i la resta, a disset.
Hi haurà més canvis en aquest sentit?
Doncs no serà la rítmica definitiva perquè quan vaig acabar la cursa a Nerja el meu entrenador [Àlex Codina] em va dir que encara podíem millorar coses. I això sempre és positiu. En la pròxima cursa potser mirarem si encara puc fer alguna tanca més a quinze. Això s’haurà d’entrenar i veure si és factible perquè arribar a l’última a disset, amb la meva cama bona, és important i aquí és on he aconseguit un bon marge. S’haurà de valorar perquè no em perjudiqui en el tram final.
Aleshores encara veu marge de millora?
Ara cada dècima serà molt més cara, però si el meu entrenador creu que hi pot haver millora, jo hi confio. Ho veurem en els pròxims campionats. Aquesta marca l’hauria signada a principi de temporada de lluny. Estic molt contenta, però davant dels grans campionats i dels reptes que ens esperen m’agradaria rebaixar-la encara una mica més. La qüestió serà mantenir l’actual estat de forma d’aquí a tres setmanes per al mundial i d’aquí a un mes i escaig per a l’europeu, i això no serà gens fàcil. Hem d’aconseguir aquest punt de forma en les dues pròximes grans cites.
Abans ho deia, després dels campionats del cap de setmana s’ha col·locat dotzena en el rànquing mundial i tercera en l’europeu. Què li diuen aquestes posicions?
Per una banda és una responsabilitat perquè es pot pensar que aquestes posicions tenen una plasmació directa en els resultats del campionat, i no és tan senzill. En els campionats es corre més i hi ha atletes que t’acaben superant. És una altra història. És un dia i una hora en què ho has de demostrar. Per una altra part també et motiva veure’t en aquestes posicions, però tampoc em vull pressionar per això. Sé que estic bé, vull gaudir dels grans campionats i sobretot fer un bon paper i concentrar-me en la meva cursa.
Sembla que les nord-americanes estan especialment motivades per al mundial d’Eugene i Sydney McLaughlin ja ha signat un altre estratosfèric rècord mundial amb 51.41.
És impressionant el que fa. De ben jove aquesta atleta ja apuntava ben alt i sembla que no té sostre.
Quins plans té d’aquí fins al mundial?
No tinc prevista cap competició i la meva idea seria continuar entrenant-me fins al campionat.
En tot cas, suposo que les principals esperances estan focalitzades en l’europeu.
És on sabem que podem aconseguir un millor resultat. Intentar lluitar per unes medalles en un europeu és molt bo a hores d’ara i és el que intentarem. Al mundial no tinc un objectiu tan clar, però penso que arribar a les semifinals pot ser assequible i un cop allà doncs intentarem rebaixar la nostra marca. Un cop soc en els grans campionats acostumo a treure la meva part més competitiva i ofereixo la meva millor versió.
Les tanques estan de moda en l’atletisme català, amb els títols d’Aleix Porras, Xènia Benach i el seu, i tots tres sacsejant la taula de rècords. Hi veu alguna explicació?
No sabria dir-t’ho, però en general els catalans han fet un molt bon campionat a Nerja i han aconseguit moltes medalles. L’atletisme català té molt nivell i per exemple en el campionat de federacions és el que té més títols. En les tanques estem molt bé, però hi ha molta diversitat de proves i penso que també s’ha fet molt bé en la resta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)